L'Escalfament Atmosfèric i els Seus Efectes a Catalunya

L'atmosfera s'escalfa per efecte directe de l'exposició al sol. A la regió equatorial es rep més calor, ja que els raigs solars incideixen de manera perpendicular, a diferència de les regions polars que reben menys calor. La desigualtat en l'escalfament de les diferents regions produeix moviments atmosfèrics a escala planetària. Això genera una cèl·lula convectiva de circulació dels vents que, degut al moviment de rotació de la Terra (força de Coriolis), es divideix en tres cèl·lules convectives, ja que els vents que bufen a l'hemisferi nord i els de l'hemisferi sud són desviats, creant diferents tipus de circulació:

• Els vents alisis a les latituds entre 0 °C i 30 °C es desvien i van de l'est cap a l'oest.
• Els vents d'oest a les latituds entre 30 °C i 60 °C van de l'oest cap a l'est.
• Els vents polars d'est a les latituds de més de 60 °C van de l'est cap a l'oest.

Corrents en xorro. Són fluxos d'aire que circulen en alçada (prop de la tropopausa) a gran velocitat i al voltant del planeta, d'oest a est, aprofitant les discontinuïtats que hi ha entre les cèl·lules convectives. La que afecta a la Península Ibèrica és la Corrent en xorro Polar. Quan fan solcs o tàlvegs, produeixen “gota freda”, actualment coneguda com DANA (depressió aïllada en nivells alts).

La pressió atmosfèrica és el pes d'una columna d'aire sobre un punt per unitat de superfície. El vent i la pressió atmosfèrica estan molt relacionats. L'aire calent s'eleva i circula per zones altes de la troposfera; quan es refreda prou per fer-se més dens, descendeix, i l'aire més fred circula per les zones baixes de la troposfera fins que s'escalfa i torna a ascendir.

Les zones on hi ha un ascens d'aire calent són zones de baixes pressions, borrasques (B) o depressions (D). L'aire calent ascendeix al centre, i les masses d'aire del seu voltant tendeixen a ocupar el seu lloc. Com a conseqüència d'aquest moviment de l'aire i de la força de Coriolis, causada per la rotació de la Terra, l'aire en una depressió circula en sentit antihorari. Les zones amb pressions inferiors a 1.013 hPa (1 atmosfera) són zones depressionàries.

Les zones on hi ha un descens d'aire fred són zones d'altes pressions o anticiclons (A). L'aire fred descendeix al centre, i les masses d'aire del seu voltant tendeixen a ocupar el seu lloc. Com a conseqüència d'aquest moviment de l'aire i de la força de Coriolis, l'aire en un anticicló circula en sentit horari. Les zones amb pressions superiors a 1.013 hPa (1 atmosfera) són zones anticiclòniques.

Les precipitacions estan en funció de la quantitat d'aigua que conté l'atmosfera. La quantitat d'aigua de l'atmosfera es mesura en: FORMACIÓ DE NÚVOLS I PRECIPITACIONS

TIPUS DE PRECIPITACIONS:

• OROGRÀFIQUES: Es produeixen en zones muntanyoses. L'aire càlid i humit ascendeix pel vessant d'una muntanya. En altura, es refreda i forma núvols que acaben donant precipitacions.
• CONVECTIVES: Es produeixen en zones de forta insolació com l'Equador. Quan la superfície terrestre està molt calenta, l'aire s'escalfa molt i puja per convecció. En altura, es refreda i forma núvols que acaben donant precipitacions.
• FRONTAL: Es produeixen quan xoquen dues masses d'aire de diferent temperatura. L'aire fred queda per sota perquè pesa més, mentre que l'aire calent puja per damunt del fred. En altura, es refreda i forma núvols que acaben donant precipitacions.

L'efecte Foehn no és un vent, és un procés. Aquest procés es dóna quan una massa d'aire humida es veu obligada a superar una serralada elevada. La massa d'aire ascendeix i es va refredant (recordem que la temperatura de l'aire disminueix amb l'altura) i acaba per condensar formant núvols i finalment precipitant. Quan aquesta massa d'aire arriba a dalt, ja ha alliberat gran part de la seva humitat i comença el descens per l'altra vessant, produint-se un augment de la seva temperatura. El resultat final són vents secs i càlids que ressequen i escalfen l'ambient, creant condicions idònies per a la proliferació d'incendis i desertització.

A Catalunya hi trobem diversitat de precipitacions d'unes zones a unes altres i al llarg de l'any. El règim pluviomètric té característiques mediterrànies amb sequeres a l'estiu i pluges irregulars al llarg de l'any.

El temps estable mostra un clar domini de L'ANTICICLÓ DE LES AÇORES.

El temps inestable i les precipitacions es caracteritzen per TEMPORALS DE LLEVANT:

• Hi ha una borrasca o depressió al sud de Catalunya.
• El vent bufa de llevant (del mar cap al continent).
• Aquest vent és càlid i està carregat d'humitat.
• Es troba amb les serralades Litoral i Prelitoral que provoquen la seva ascensió.
• A zones més altes, es refreda, s'hi satura d'humitat, el vapor d'aigua es condensa i forma núvols que originen fortes precipitacions.

Aquest fenomen és freqüent a tardor: el mar es troba molt calent de tot l'estiu, el vent és molt càlid, i en ascendir, el contrast de temperatures és molt fort, la formació de núvols és molt ràpida i les precipitacions són molt intenses.

La DANA és una situació atmosfèrica en altura que es caracteritza principalment per la presència en altura (a uns 5.500 m d'altitud) d'una bossa d'aire fred. Aquesta massa d'aire fred es desprèn d'un corrent polar provinent del nord. Origina forts aiguats, que seran més intensos com més gran sigui el contrast tèrmic entre les dues masses d'aire. (Els valors dels aiguats solen estar entre 300 i 500 l/m² en 24 hores).

2.1. Els principals riscos a Catalunya

Les sequeres: es produeixen generalment a l'estiu, són determinades per una situació atmosfèrica de domini de l'anticicló de les Açores.

Efectes:

• Pèrdua de les collites.
• Restriccions d'aigua.
• Augment del risc d'incendis.
• Descens d'energia hidroelèctrica.
• Augment de la contaminació dels rius.

Mesures: Les sequeres són impossibles d'evitar, però es poden prendre unes mesures per minimitzar els seus efectes:

• No sobreexplotar les reserves d'aigua: rius, aqüífers, etc.
• Racionalitzar l'ús de l'aigua: fomentar el seu estalvi.
• Penalitzacions a partir d'un determinat consum.
• Sistemes per minimitzar el cabal en aixetes, cisternes de WC, etc.
• Sistemes de regadiu eficients.

Les inundacions

El principal risc a Catalunya són les inundacions. Les inundacions es produeixen degut a les grans avingudes que porten els rius quan es donen forts aiguats. Causes:

• Temporals de llevant (ja explicat).
• La gota freda (ja explicat).

Factors que depenen del risc d'inundacions:

• Factors que depenen de la conca (NATURALS):
  • Grau d'infiltració del terreny, que depèn: (menys infiltració → més risc)
  • De la permeabilitat dels materials (argila més impermeable).
  • De la quantitat de vegetació (més vegetació → més infiltració).
  • Morfologia o forma de la conca (lineal → menys risc) (arrodonida → més risc).
  • Del pendent (com més pendent → més risc).
• Factors que depenen de l'home (ANTROPOLÒGICS):
  • De l'exposició (més exposició → més risc).
  • De l'ús del sòl (sòl urbanitzat → l'afavoreixen).
  • Obres hidràuliques (pantans, dics de contenció → la disminueixen).
  • Disposar de bons mètodes de predicció.
  • Disposar de plans d'evacuació.
  • La planificació del territori.

Efectes:

• Pèrdua de vides humanes.
• Pèrdua de béns materials (destrucció de les vies de comunicació, d'habitatges, de collites, etc.).

Mesures: La causa de les inundacions és impossible d'evitar, però es poden prendre unes mesures per minimitzar els seus efectes:

• Predicció: veure amb anticipació la situació meteorològica.
• Previsió: informar a la població de la possibilitat de fortes precipitacions amb risc d'inundacions. Es realitza mitjançant la publicació de BUTLLETINS OFICIALS als mitjans de comunicació i estaments corresponents (guàrdia urbana, guàrdia civil, mossos).
• Prevenció: preparar, disposar i elaborar mesures per evitar els danys que pugui ocasionar una inundació.
  • Elaborar plans d'actuació adequats en casos d'inundació.
  • Desenvolupar una correcta planificació del territori: no construir en zones inundables.
  • Construir ponts, conduccions, etc. de diàmetre adequat al cabal màxim que pot assolir un riu o un torrent.
  • Construir una xarxa de clavegueres adequada per poder absorbir l'aigua.
  • Construir dics o murs de contenció als costats dels rius.

2.2. Altres situacions de risc

Riscos derivats de fenòmens elèctrics: Caiguda de llamps:

- Efectes: incendis, pèrdua de vides humanes, pèrdua de béns materials.

- Mesures: no es pot evitar la caiguda, però sí minimitzar els seus efectes. Com actuar per evitar els seus efectes:

• A casa: evitar els corrents d'aire, desendollar els aparells elèctrics, ...
• A dins del cotxe: tancar les finestres, baixar l'antena. Si la tempesta és seca i volem sortir, es recomana llençar a terra un objecte metàl·lic abans de fer-ho.
• A camp obert: és bastant perillós, es recomana estirar-se a terra i resistir la pluja, allunyar-se dels objectes metàl·lics, evitar les vores dels rius i llacs i les coves amb corrent d'aire.
• A un bosc: posar-nos a sota d'un arbre petit i de capçada rodona.

Riscos derivats del vent:

A Catalunya, aquests riscos es troben a la zona de la vall de l'Ebre. Es consideren vents huracanats els que superen els 300 km/h. Es poden donar diverses situacions de risc de vents:

• Depressions de front polar: produeixen vents de 100 km/h.

Riscos derivats dels huracans i tornados:

HURACÀ, tifó o cicló:

• És una massa d'aire que gira provocant forts vents, té el seu origen al mar a les zones tropicals, i avança d'est a oest.
• Es produeix quan la temperatura dels oceans és superior a 27 °C. Hi ha una forta evaporació que produeix l'ascensió d'aire calent i forma una zona de baixes pressions.
• Giren en sentit antihorari.
• Es desplacen d'est a oest.
• Provoca riscos quan xoquen a la costa del continent. Els riscos derivats de les pluges intenses són inundacions, esllavissades, etc.

TORNADO:

• És una massa d'aire que gira a alta velocitat angular, el seu extrem inferior està en contacte amb la superfície terrestre i el superior amb un núvol.
• Es formen sobre el terra quan es troben una massa d'aire polar fred i sec i una d'aire tropical humit.
• Giren en qualsevol direcció.
• Els riscos són derivats dels forts vents.

TERMINOLOGIA: La diferent terminologia es deu a la velocitat de direcció del vent.

• Depressió tropical → vents màxims de 64 km/h.
• Tempesta tropical → vent entre 64 km/h i 117 km/h.
• Huracà → vent entre 119 km/h i més de 250 km/h.
• Huracà intens → més de 250 km/h.

Riscos derivats del fenomen del “NIÑO”:

És un fenomen que es va observar a la costa oest de Sud-amèrica, però que té repercussions a escala global.

Situació normal:

1. Els vents alisis van en sentit horari.
2. Circulació d'aigua superficial cap a l'oest.
3. A la costa oest de Sud-Amèrica o a l'est del Pacífic, hi ha una situació atmosfèrica anticiclònica, amb temps estable i escasses pluges.
4. Hi ha ascensió d'aigües fredes de la part més profunda de l'oceà que porten molts nutrients (aflorament) i la pesca és abundant.
5. A l'oest del Pacífic, hi ha una situació atmosfèrica de depressió que ocasiona pluges regulars que permeten bones collites i bones pastures.

Situació de “El Niño”:

Fenomen climàtic que es produeix a les costes del Pacífic degut a canvis en la circulació atmosfèrica dels vents alisis, que es produeix amb una freqüència entre 3 i 7 anys, i té lloc als voltants de Nadal. Té repercussions en el clima de tot el món.

1. Els vents alisis s'afebleixen o s'aturen.
2. Circulació d'aigua superficial circula més cap a l'est i menys cap a l'oest.
3. A la costa oest de Sud-Amèrica o a l'est del Pacífic, hi ha una situació atmosfèrica de depressió, amb temps inestable, fortes pluges que originen inundacions.
4. No hi ha aflorament i la pesca és molt escassa.
5. A l'oest del Pacífic, hi ha una situació atmosfèrica anticiclònica amb grans sequeres que porten a la pèrdua de moltes collites i ramaderia.