Errors Comuns en Bioquímica: Lípids, Glúcids i Metabolisme

Errors Freqüents sobre Lípids i Lipoproteïnes

• La dislipèmia tipus IIb, segons la classificació de Fredrickson, es caracteritza per un augment de LDL, VLDL, colesterol total, triglicèrids i plasma clar. Fals, el plasma és tèrbol o lipèmic.
• La dislipèmia tipus IIa es caracteritza per tenir el plasma tèrbol i el colesterol i LDL elevats. Fals, el plasma en la dislipèmia tipus IIa és clar.
• Els triglicèrids són la principal forma de greix d'emmagatzematge al cos i estan formats per una molècula de glicerol unida a dos àcids grassos. Fals, estan formats per una molècula de glicerol unida a tres àcids grassos.
• Els lípids, com els triglicèrids, són els principals components estructurals de les membranes cel·lulars. Fals, els principals lípids estructurals de les membranes són els fosfolípids i el colesterol.
• Els quilomicrons transporten colesterol des de l'intestí cap al fetge per a ser eliminat del cos. Fals, transporten principalment triglicèrids d'origen dietètic des de l'intestí cap als teixits.
• Nivells elevats de HDL augmenten el risc de cardiopaties isquèmiques perquè aquest colesterol s'acumula a les parets arterials. Fals, són els nivells elevats de LDL els que augmenten aquest risc.
• La lipoproteïna VLDL és d’alta densitat i té com a funció principal transportar lípids. Fals, les VLDL són de molt baixa densitat; les d'alta densitat són les HDL.
• El colesterol LDL (lipoproteïna de baixa densitat) és considerat el «colesterol bo» perquè ajuda a eliminar el colesterol de les artèries. Fals, és considerat el «colesterol dolent» perquè el seu excés pot acumular-se a les artèries.
• Les lipoproteïnes de molt baixa densitat (VLDL) transporten el colesterol a les cèl·lules. Fals, transporten principalment triglicèrids sintetitzats al fetge cap als teixits perifèrics.
• En la ultracentrifugació del plasma, la capa amb menys densitat són les proteïnes sèriques. Fals, la fracció menys densa són les lipoproteïnes (quilomicrons i VLDL).
• Els quilomicrons són les lipoproteïnes més petites i de major densitat. Fals, són les lipoproteïnes més grans i de menor densitat.

Conceptes Clau sobre Glúcids i Metabolisme

• L'hormona que eleva el nivell de glucosa a la sang és la insulina. Fals, l'hormona hiperglucemiant principal és el glucagó.
• El cicle de Cori implica la conversió de lactat en piruvat. Fals, el cicle complet descriu la conversió de lactat (provinent del múscul) en glucosa (al fetge).
• La glicogenòlisi es produeix quan els nivells de glucosa en sang són alts, per tal d'emmagatzemar-la. Fals, la glicogenòlisi degrada el glicogen per alliberar glucosa quan els seus nivells en sang són baixos.
• La intolerància a la lactosa secundària es deu a causes genètiques. Fals, la que té una base genètica és la intolerància primària.
• Els glúcids s'emmagatzemen com a lípids per a ús a llarg termini. Fals, la principal forma d'emmagatzematge de glúcids és el glucogen.
• La fructosa es converteix directament en glucosa al fetge. Fals, es metabolitza a través d'intermediaris de la via glucolítica.
• La insulina és una hormona sintetitzada al fetge. Fals, se sintetitza a les cèl·lules beta dels illots de Langerhans, al pàncrees.
• En el diagnòstic de diabetis, un valor de glucosa en dejú major de 110 mg/dl és normal. Fals, un valor normal ha de ser inferior a 100 mg/dl; valors superiors poden indicar prediabetis o diabetis.
• La fructosa és un disacàrid format per dues molècules de glucosa. Fals, és un monosacàrid (una cetohexosa).
• La diabetis mellitus de tipus II és una disfunció en les cèl·lules alfa del fetge. Fals, és una disfunció de les cèl·lules beta del pàncrees i/o una resistència a la insulina en els teixits.