Eros i Psique: Obra Neoclàssica d'Antonio Canova al Louvre

Fitxa tècnica

• Títol: Eros i Psique
• Autor: Antonio Canova
• Cronologia: 1787-1793
• Estil: Neoclassicisme
• Tema: Mitològic
• Localització: Museu del Louvre (París, França)

Biografia de l'autor

Escultor italià, un dels màxims representants de la plàstica neoclàssica. Napoleó el va cridar a París, on va fer nombrosos retrats i obres.

Context històric i cultural

El neoclassicisme és l’art més clarament identificat amb la Il·lustració. Aquest estil predomina al llarg del segle XVIII i les dues primeres dècades del XIX. La situació d’Europa es va caracteritzar per: la Revolució Industrial, la Revolució Francesa i els moviments revolucionaris de 1820, 1830 i 1848. Napoleó Bonaparte es proclamaria emperador el 1804 a causa de la crisi econòmica i els conflictes internacionals.

Anàlisi formal

• Tècnica: Talla
• Material: Marbre
• Formes: Escultura exempta
• Cromatisme: Monocroma

L’estructura de Canova és d’una extraordinària perfecció formal, amb postures en escorç. Destaquen les línies compositives formades per dues diagonals que formen una X. Aquest recurs compositiu aconsegueix centrar l’atenció en aquest punt focal que Canova enquadra en un cercle dibuixat a partir de la col·locació dels braços d’Eros que envolten el cos de la seva estimada, i de Psique que abraça el cap del seu estimat. L’escultor italià polia molt acuradament el marbre, afinant l’obra amb pedra volcànica i una lletada de calç i àcid que permetia que la llum rellisqués per tota la peça.

Relació amb l'entorn arquitectònic i urbanístic

L’obra fou encarregada per Lord per tal de decorar el saló de la seva vil·la. Actualment es troba al Museu del Louvre a París.

Antecedents i influències posteriors

A la seva escultura trobem influències de l’escultura clàssica (Grècia i Roma). A Espanya va ser seguit per alguns dels seus deixebles com Damià Campeny i Antoni Solà.

Estil/Relació amb obres similars de l'autor o escola

Neoclàssic: la línia pura, la claredat compositiva, la utilització dels materials nobles (marbre i bronze), obres mitològiques, monuments funeraris i retrats de Papes. Hi ha un altre contemporani: Bertel Thorvaldsen, també escultor en la línia neoclàssica.

Obres del mateix autor: Les tres gràcies

Anàlisi conceptual, significació i funció

Aquesta obra representa el moment culminant de la llegenda d’Eros i Psique tal i com narra l’escriptor llatí Apuleu a l’obra L’Ase d’or. Segons el mite, Psique era una noia d’extraordinària bellesa de la qual es va enamorar Eros. La curiositat de la noia va fer que obrís el càntir que li havia donat Prosèrpina per a Venus i que contenia el secret de la bellesa, i va caure en un son profund del qual no va despertar fins que Eros la va besar. Són una refinada representació de l’amor en tota la seva dimensió de tendresa i desig carnal.

Funció: L’obra va ser pensada per decorar la sala de l’anglès Lord Cawdor de la seva vil·la italiana.