Eros i Psique: L'Escultura Neoclàssica d'Antonio Canova

Títol: Eros i Psique Autor: Antonio Canova (1757-1822) Cronologia: 1787-1793 Tipologia: escultura exempta Material: marbre Estil: neoclassicista Tema: mitològic Localització: Musée du Louvre (París)

Context històric: Naixement del món contemporani. Noves idees de la il·lustració que prenen com a base la raó. Gran importància de la burgesia i un Estat liberal amb una nova organització social.

Nascut a Itàlia en el si d'una família humil, va cursar estudis artístics a Roma. Una altra obra de l'autor és Perseu amb el cap de Medusa (1801).

Composició: Dos cossos tracen una aspa, obra oberta per aquest motiu.

També podem trobar una imatge visual tancada que és la que forma els braços de Psique juntament amb el centre de la X, que és l'espai que separa les dues boques.

Aconsegueix que l'espectador centri la mirada i l'atenció a aquest punt focal.

Treball anatòmic i expressivitat: Al transformar la duresa del marbre polint amb pedra volcànica i banyant-la en calç i àcid, aconsegueix un realisme anatòmic, ho podem observar a les cames, per exemple.

Cromatisme: És una obra monocroma. Hi ha un contrast entre el caràcter massís de la base de la roca i la lleugeresa de les figures, així com amb el contrast del diferent tractament de les superfícies: rugós a la base i suau poliment a les figures.

Elements iconogràfics: L'obra està formada per Eros i Psique, protagonistes d'una història mitològica.

Eros (déu de l'amor) s'enamora de Psique (bella i capriciosa filla d'un rei d'Àsia) i, per seduir-la, Eros va construir un palau on es trobaven cada nit sense que Psique sabés qui era el seu amant ni li pogués veure el rostre. Un dia es va desprendre una gota d’oli (de la làmpada) caient sobre Eros, ja que, Psique, encuriosida, volia veure el seu rostre mentre dormia. Aleshores Eros es despertà, i en veure descoberta la seva identitat, va fugir. Psique, desolada, va córrer a Venus per recuperar el seu amor, i li va imposar tres condicions; l'última era recollir l'atuell de Prosèrpina que contenia el seu secret de bellesa. Encuriosida, Psique l'obrí, i va ser castigada amb un son profund del qual no es despertaria fins que Eros la besés.

Significació dels personatges: Mostra el rigor de l'art neoclàssic i l'ideal de bellesa masculí i femení.

Transformació del tema: En contrast amb la fredor neoclàssica, l'autor aconsegueix una obra plena de tendresa, pel moment històric escollit i el tractament acurat del material.

Funció de l'obra: L'obra té una funció decorativa i la intensitat del moment escollit per l'autor fa que el gest anecdòtic d'un petó es converteixi en imatge paradigmàtica de l'amor.

L'obra de Canova té com a referent el món clàssic, encara que també s'ha d'analitzar com una reacció estètica contra els excessos de decorativisme rococó.

Va exercir una gran influència sobre els integrants del moviment neoclàssic, gràcies al seu prestigi i fama internacional. Va anticipar un dels conceptes de l'escultura moderna donada la sensibilitat de l'obra.

A Espanya, el seu ideari artístic va ser seguit per alumnes de l'Acadèmia de Roma com Damià Campeny i Antoni Solà.