Eros i Psique: Context, Anàlisi i Significat de l'Obra de Canova

Eros i Psique

Cronologia: ca. 1790

Estil: Neoclàssic

Material: Marbre

Tècnica: Talla

Forma: Exempta

Tipologia: Grup

Cromatisme: Monocrom

Localització: Museu del Louvre (París)

Context Històric i Cultural de l’Obra

• A nivell polític: El segle XVIII veurà la monarquia absoluta, el despotisme il·lustrat, la Revolució Francesa i, al final del segle, Napoleó Bonaparte.
• A nivell social: La societat es dividia en estaments determinats pel naixement (noblesa i clergat: grans privilegis i tercer estat: al marge).
• A nivell cultural: Destaca la Il·lustració: moviment intel·lectual dirigit per burgesos on es qüestionarà la monarquia absoluta, la societat estamental i els prejudicis religiosos. Busquen principis igualitaris i es basen en la raó.

Descripció o Anàlisi Formal

• Una gran perfecció formal.
• Dos joves adolescents en actitud carinyosa: s'entrellacen i formen una X (ales d’Eros a la part superior i a la part inferior per les extremitats dels personatges). Amb aquest recurs l'autor apropa les figures i situa el punt de tensió entre les boques que es donaran un petó.
• Posició de les mans i dels braços remarquen l'erotisme i la passió: mentre que ella li agafa el cap, ell li agafa el pit. S'aconsegueix moviment.
• Perspectiva: pels dos grans escorços, que formen els cossos dels personatges.
• Hi ha comunicació visual i corporal entre les figures.
• Els cossos dels dos personatges: tractats molt suau (no interessa fer un estudi anatòmic), interessa representar els cossos perfectament formats pels dos joves.
• Figures polides: Canova utilitza el marbre més blanc, el polia amb pedra volcànica i després li passava una mica de calç i àcid, aconseguint brillantor, fent que sembli que la llum rellisqui sobre les figures. L'autor no posa color ja que els neoclàssics creien que no es feia a la Grècia clàssica.
• Llum: cantó dret de la imatge creant clarobscurs.
• El delicat treball dels plecs de la túnica que fa la forma i s'enrosca a la cama de...
• Temporalitat: figures situades de manera que en segons s'acabaran donant un petó.

Estil

És una obra neoclàssica que es caracteritza per:

1. Imita obres clàssiques del Renaixement. Rebutja el Barroc i el Rococó (expressions decadents de l’aristocràcia i el clergat).
2. Neoclàssics: l'art ha de canviar el món, reflectint models de conducta i exaltant virtuts.
3. Influenciat per Winckelmann i les arqueologies de Pompeia i Herculà (models d'inspiració).
4. Estil que s’ajustarà a normes establertes per les acadèmies, evitant excessos de l'època rococó.
5. L'escultura imita l'antiguitat amb temes mitològics. Són escultures (de marbre) amb línies pures i clares i acostumen a vestir d’època clàssica. Destaquen Thorvaldsen, Canova, Campeny...

Significat i Funció

Significat: Cánova reprodueix el mite d'Eros i Psique. Psique (filla de rei d'Àsia) coneguda per la seva bellesa i caràcter capritxós. Eros, rei de l'amor, s'enamora d'ella i va construir un palau i li va regalar. Psique va voler saber qui l'havia regalat. Un bon dia descobrí que era Eros, que es situava al seu llit per veure-la dormir; espantada, Psique li llançà la cera d'una espelma a la cara. Eros fugí i Psique intenta suïcidar-se. Psique visita l'oracle de Venus, i li imposa 3 treballs: L’últim: recollir de Prosèrpina el càntir (contenia el secret de la bellesa per portar-lo a Venus). Psique va obrir el càntir i va caure en una son profunda fins que Eros la besa i desperta.

Funció: encarregada per Lord Gawdor per decorar la seva vila. Murat (general de Napoleó) li va robar i portar a l'emperador. Canova reprodueix el moment culminant del mite tal com el narra Apuleu en la seva obra L’Ase d'Or.