Eros i Psique de Canova: Anàlisi i Significat

Eros i Psique d'Antonio Canova

Context Històric i Artístic

Eros i Psique va ser esculpida entre el 1787 i el 1793 per Antonio Canova. Des de la meitat del segle XVIII, comencen a produir-se grans canvis socials: la burgesia intentarà influir en el govern absolut perquè es facin reformes socials i econòmiques, les quals són demanades per les noves activitats industrials i comercials per a un millor desenvolupament. El Despotisme il·lustrat va voler conjugar la realitat de la Monarquia Absoluta amb la Il·lustració, reformant la societat sense tocar el sistema polític i millorant diferents aspectes de la realitat social. No obstant això, des del 1780, l'Absolutisme es nega al canvi i pretén mantenir-se, desesperadament, sense fer res. Això farà que, a França, s'iniciï un moviment que, demanant reformes, acabarà en revolució.

Aquesta sensibilitat té un art, que és el Neoclassicisme. Canova serà l'artista de l'imperi Napoleònic, ja que Napoleó voldrà crear un imperi com el Romà i també voldrà que l'art sigui com el romà. En l'aparició del Neoclassicisme hi influiran els descobriments arqueològics de Pompeia i Herculà.

Descripció de l'Obra

Canova expressa en aquesta escultura el rigor de l'art neoclàssic i mostra l'ideal de bellesa masculí i femení de l'època. Compositivament, els dos cossos juvenils tracen una aspa, determinada per les ales del déu grec, el centre de la qual passa entre els llavis dels dos amants. Aquest instant fugisser del petó, Canova l'enquadra en un cercle format pels braços de Psique, que abraça el cap del seu estimat, i els d'Eros, que envolten i agafen el cap i el cos de la seva estimada. Amb això, l'escultor aconsegueix que l'espectador, inconscientment, centri la mirada i l'atenció en aquest punt focal.

Lluny de la característica fredor neoclàssica, l'autor aconsegueix una obra plena de tendresa, aspecte que es veu potenciat no només per l'elecció del moment de la història, sinó també pel tractament acurat del material. Canova va aconseguir transformar la duresa polint amb pedra volcànica l'obra acabada i banyant-la en calç i àcid. Gràcies a aquest acabat, va aconseguir una intensa sensació de realisme anatòmic. Malgrat la pretensió de fidelitat als models de l'escultura grega clàssica, l'obra no està policromada, perquè durant el Neoclassicisme es considerava, erròniament, que a la Grècia clàssica es valorava la puresa blanca del marbre.

Funció i Significat

L'escultura reflecteix el final de la història mitològica narrada al llibre L'ase d'or. Eros, déu de l'amor, es va enamorar de Psique, la bella i capriciosa filla d'un rei d'Àsia. Per seduir-la, Eros va construir un palau on es trobaven cada nit sense que Psique sabés qui era el seu amant ni li pogués veure el rostre. Un dia, encuriosida, va acostar una llàntia al seu amant mentre dormia, però se'n va desprendre una gota d'oli que va caure sobre Eros. Aquest es va despertar i, en veure descoberta la seva identitat, va fugir. Desolada, Psique va recórrer a un oracle de Venus, que, per recuperar el seu amor, li va imposar tres condicions. L'última consistia a recollir l'atuell de Prosèrpina que contenia el secret de la bellesa. Encuriosida, Psique va obrir l'atuell. Aquesta acció va ser castigada amb un son profund del qual no es despertaria fins que Eros la besés.

La intensitat del moment escollit per l'autor fa que el gest anecdòtic d'un petó es converteixi en una imatge paradigmàtica de l'amor. Pensada per decorar la sala de Lord Cawdor, l'escultura va arribar a mans de Napoleó, després que fos robada del seu emplaçament original pel General Murat.

Característiques de l'Estil Neoclàssic

• Recerca de l'ideal de bellesa.
• Interès per la figura humana.
• Puresa a la línia.
• Claredat compositiva.
• Utilització de materials nobles.