Eros i Psique de Canova: Anàlisi i Context

Eros i Psique d'Antonio Canova: Anàlisi

Elements Formals

La textura és llisa i polida. Lluny de la fredor neoclàssica, l'autor aconsegueix una obra plena de tendresa, aspecte potenciat per l'elecció del moment i pel tractament acurat del material. Canova va transformar la duresa del marbre en una textura suau i delicada (sfumatto, non finito) polint amb pedra volcànica l'obra i banyant-la en calç i àcid. Així, aconseguí una intensa sensació de realisme anatòmic. Cal destacar el contrast entre el caràcter massís de la base i la lleugeresa de les figures, intensificat pel tractament de les superfícies: rugós a la base i suau a les figures. Això incrementa el dinamisme de la composició. Va ser concebuda per a una vista frontal, allunyant-se del hieratisme arcaic i egipci. És una escultura amb unifacialitat. L'obra no presenta policromia, és monocroma, mantenint el color blanc del marbre. Això és degut a la creença errònia del Neoclassicisme sobre la valoració de la puresa del marbre a la Grècia clàssica. La llum llisca suaument pels cossos, fent-los brillar. El contrast entre la base rugosa i les figures polides crea zones de clarobscur.

Composició

Els dos cossos juvenils tracen una aspa, determinada per les ales del déu grec, el centre de la qual passa pels llavis dels amants. Aquest instant fugisser del petó, Canova l'enquadra en un cercle format pels braços de Psique, que abraça el cap del seu estimat, i els d'Eros, que envolten i agafen el cap i el cos de la seva estimada. Amb això, l'escultor aconsegueix que l'espectador centri la mirada en aquest punt focal. Els braços de Psique emmarquen el centre de la composició.

L'obra presenta un dinamisme reposat i equilibrat, allunyat de la força dramàtica i de la tensió del Barroc. Aquest dinamisme queda marcat per l'apropament entre els dos cossos. Les postures de les mans realcen aquest dinamisme i remarquen el caràcter apassionat i eròtic de l'escena. Canova aconsegueix reflectir el moviment, malgrat ser matèria inerta.

Elements no Formals

Les formes d'expressió són naturalistes, representant l'ideal de bellesa masculí i femení de l'època. L'anatomia és correcta i proporcionada, tot i que idealitzada. Els plecs del mantell que cobreix Psique són naturals, descuidats però elegants, subtils i fins. L'obra, tot i semblar efímera, eternitza un moment instantani i representa una escena mitològica, per tant, és atemporal.

Interpretació

L'escultura reflecteix el final de la història mitològica narrada per l'escriptor llatí Apuleu a L'ase d'or: Eros, déu de l'amor, es va enamorar de Psique, la filla d'un rei d'Àsia. Per seduir-la, va construir un palau on es trobaven cada nit sense que ella sabés qui era. Un dia, encuriosida, va acostar una llàntia al seu amant mentre dormia, però una gota d'oli va caure sobre Eros, que va fugir en veure descoberta la seva identitat. Desolada, Psique va recórrer a un oracle de Venus, que li va imposar tres condicions per recuperar el seu amor, l'última consistia a recollir el càntir de Prosepina amb el secret de la bellesa. Psique va obrir el càntir i va ser castigada a un son profund del qual no despertaria fins que Eros la besés.

La intensitat del moment fa que el gest anecdòtic d'un petó es converteixi en imatge paradigmàtica de l'amor. Pensada per a la sala de Lord Cawdor, l'escultura va arribar a mans de Napoleó, després de ser robada pel general Murat.

Conclusió

L'obra de Canova té com a referent el món clàssic, estudiat a través de l'estatuària de les col·leccions italianes, com les del Campidoglio, el museu Pius Clementí del Vaticà i la col·lecció Farnese a Nàpols. També s'ha d'analitzar com una reacció estètica contra els excessos del decorativisme rococó.

L'obra de Canova va influir en el moviment neoclàssic, gràcies al seu prestigi internacional. La seva sensibilitat va sobrepassar els preceptes neoclàssics estrictes i va anticipar conceptes de l'escultura moderna.

A Espanya, el seu ideari artístic va ser seguit per alumnes pensionats a l'Acadèmia de Roma, com els catalans Damià Campeny i Antoni Solà.