Eros i Psique d'Antonio Canova: Anàlisi i Fitxa Tècnica Neoclàssica

Eros i Psique d'Antonio Canova: Fitxa Tècnica

Fitxa Tècnica Detallada

• Títol: Eros i Psique
• Autor: Antonio Canova (Possagno, 1757-1822)
• Cronologia: 1787-1793
• Estil: Neoclassicista
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Marbre
• Mides: 1,55 x 1,68 m.
• Tema: Mitològic
• Localització: Museu del Louvre (París)

Biografia d'Antonio Canova (1757-1822)

Antonio Canova va ser l’escultor de més èxit del Neoclassicisme. La seva carrera va començar com a picapedrer. La seva dedicació es va produir arran del seu trasllat a Venècia l’any 1768. Les primeres escultures que va realitzar mostraven un aire viu i naturalista, que va canviar radicalment en arribar a Roma, el 1781.

A partir d’aquell any, l’obra de Canova es va definir mitjançant un estil clarament influenciat per l’escultura clàssica antiga. Totes les seves obres van ser fruit d’una llarga elaboració, cosa que li va permetre aconseguir un acabat gairebé artesanal. Malgrat el seu èxit en vida, la seva obra va ser menystinguda durant l’època romàntica, ja que era considerada freda i estàtica.

Anàlisi Formal i Tècnica de l'Escultura

Canova expressa en aquesta escultura el rigor de l’art neoclàssic i mostra l’ideal de bellesa masculina i femenina de l’època. Compositivament, els dos cossos juvenils tracen una aspa (o X), determinada per les ales del déu grec, el centre de la qual passa entre els llavis dels dos amants.

Composició i Punt Focal

Aquest instant fugisser del petó, Canova l’emmarca en un cercle format pels braços de Psique, que abraça el cap del seu estimat, i els d’Eros, que envolten i agafen el cap i el cos de la seva estimada. Amb això, l’escultor aconsegueix que l’espectador centri la mirada i l’atenció, inconscientment, en aquest punt focal d’unió.

Tractament del Marbre i Acabat

Lluny de la característica fredor neoclàssica, l’autor aconsegueix una obra plena de tendresa, aspecte potenciat no només per l’elecció del moment de la història, sinó també pel tractament acurat del material.

Canova va aconseguir transformar la duresa del marbre en una textura suau i delicada. Per aconseguir-ho, escollia el marbre més blanc i, una vegada acabada l’obra, l’afinava amb pedra volcànica i una lletada de calç i àcid que el feien lluir com si fos pell real. Aquest tractament possibilita que la llum llisqui per tota l’escultura, provocant una difusió dolça i suau.

Precisament, el marbre és polit de manera tan acurada que no hi ha cap plec ni arruga sobre els cossos d’Eros i Psique. L’obra no està policromada, perquè durant el Neoclassicisme es considerava, erròniament, que a la Grècia clàssica es valorava la puresa blanca del marbre, un concepte que Canova va adoptar plenament.