Eros i Psique d'Antonio Canova: Anàlisi i Context Neoclàssic

Dades Bàsiques

• Autor: Antonio Canova
• Cronologia: 1787-1793 (finals S. XVIII)
• Tècnica: Escultura
• Material: Marbre
• Tipologia: Exempta. Grup escultòric
• Estil: Neoclassicista
• Tema: Mitològic
• Localització: Musée du Louvre (París)

Context Històric

La Revolució Francesa (1789) va ser un dels fets que va endegar els processos de transformació política, econòmica i social que es van desenvolupar al llarg del S.XIX i que és l'origen del que anomenem el Món Contemporani.

Va significar el triomf de la burgesia i la fi de l'Antic Règim. També l'aparició del ciutadà i amb ell de l'individualisme, la defensa d'un ésser racional capaç de pensar i transformar el món amb els seus actes; ara l'Estat es converteix en la seva pàtria, allò del que forma part i que demana implicació política i moral.

L'Estil que acompanyarà aquesta transformació és el Neoclassicisme. Els revolucionaris francesos van prendre com a model els antics valors de Grècia i Roma per enderrocar la fastuositat del Rococó, l'art dels Salons aristocràtics.

Era doncs, la reacció profunda contra la frivolitat de l'art i la moral decadent de principis de segle.

No s'ha d'entendre com una simple imitació del món clàssic, sinó com una revisió o adaptació d'aquest model al món del S. XIX. Va voler ser un art modern, compromès amb la problemàtica del seu temps.

L'academicisme, és a dir, la necessitat d'ajustar-se a unes normes establertes va ser un dels seus trets fonamentals. Coincideix amb l'esperit racionalista dels homes de la Il·lustració, rebuig del decorativisme buit i decadent del rococó.

L'Escultura neoclàssica substituirà el dinamisme característic del Barroc per l'equilibri i la proporcionalitat, gràcies, en part, al racionalisme sorgit durant la segona meitat del S. XVIII.

El resultat va ser una escultura més harmoniosa, basada en els models de l'antiguitat clàssica.

L'enlluernament que aquets models van provocar, va ser tan gran, que no es va pretendre recrear-los, com feia el Renaixement, sinó, simplement copiar-los, perquè la seva perfecció es considerava insuperable.

La temàtica mitològica va ser, sens dubte, la més important, tractada directament o bé de manera al·legòrica.

Anàlisi Formal

Aquesta escultura expressa el rigor de l'art neoclàssic i mostra l'ideal de bellesa (tant masculí com femení) de l'època.

L'estructura compositiva d'aquesta obra és la d'una aspa traçada pels dos joves, determinada per les ales del déu grec Eros, situant al centre els llavis dels dos amants.

Aquest moment efímer, el petó, és emmarcat amb els braços dels dos enamorats. Psique agafa el cap d'Eros i aquest també li agafa el cap, però amb el braç esquerra abraça el seu cos.

Amb això, Canova aconsegueix que els espectadors centrin la mirada en aquest punt focal, fent alhora una escultura centrípeta, per aquesta centralitat visual, i centrípeta, en l'extensió de les extremitats dels amants i les ales del déu.

Tècnica

Aquesta obra, lluny de la característica fredor del neoclassicisme, aconsegueix transmetre una gran tendresa, no només per la representació del petó, sinó també per l'acurat tractament del marbre.

Canova aconsegueix transformar la duresa del marbre en una textura suau i delicada, polint amb pedra volcànica l'obra acabada i banyant-la en una solució de calç i àcid. Amb aquest acabat aconsegueix una gran sensació de realisme anatòmic.

Malgrat la pretensió de fidelitat als models de l'escultura clàssica grega, l'obra no està policromada, ja que durant el Neoclassicisme, es creia, erròniament, que els antics grecs valoraven la puresa del marbre blanc.