L'Erectèon: Temple Jònic a l'Acròpolis d'Atenes

L'Erectèon: Fitxa Tècnica

Autor

Mnèsicles

Cronologia

421 – 405 a.C (durant la guerra del Peloponès)

Època de l’autor

Mnèsicles va adaptar molt bé l’edifici al relleu irregular.

Localització actual

Acròpolis d'Atenes (Grècia)

Estil

Grec clàssic jònic

Tipologia

Temple

Materials

Marbre de la pedrera del Pentèlic

Context històric

Època crítica pel món grec per la guerra amb els perses i la guerra del Peloponès. La Lliga de Delos (per lluitar contra la repressió dels perses) va administrar un tresor a Atenes. Millor exemple d’arquitectura jònica de l’Acròpoli. Situat en un solar irregular que provoca un disseny original.

Anàlisi formal

Elements de suport

Té tres graons com a plataforma: l’estereòbat i l’estilòbat on s’assenta el temple de culte.

Columnes jòniques (ideal de columna grega) consta d’una base amb tord i estòcia amb un fus alt i decorat amb 21 estries d’aresta plana i capitell en forma de volutes. Només hi ha columnes a l’edifici de culte i al pòrtic nord.

Al temple de les cariàtides no hi ha columnes, hi ha 6 escultures femenines que fan funció de columna.

Hi ha murs a l’edifici central, al pòrtic i a la galeria de les cariàtides.

Elements suportats

A l’edifici de culte:

Sostre de dues aigües amb frontó i acroteri i gàrgoles. El frontó conté un timpà amb relleus menys elaborats que els del timpà del Partenó. Estaven fets amb peces petites, com un mosaic. L’entaulament està format per una cornisa amb poca decoració i un fris decorat amb relleus continus poc treballats en comparació amb els del Partenó. L’arquitrau té 3 platabandes.

Als pòrtics:

No hi ha sostre de dues aigües ni frontó ni timpà. Al pòrtic nord només hi consta l’entaulament format per una cornisa, un fris (no sabem si hi havia relleus) i arquitrau format per 3 platabandes. L’entaulament de les cariàtides no conté un fris, només té arquitrau, cornisa amb decoracions i un arquitrau amb 3 platabandes.

Espai interior

Planta rectangular amb pròstil hexàstil. Té columnes adosades a la part del darrera (vestíbul) pròstil. Temple orientat a l’est. Està dividit en varios espais de culte sense comunicació entre sí.

Espai exterior

Juga amb els volums i l’espai entre les diferents dependències. Es situa a la vora del penyasegat que limita l’Acròpolis. S’havia de respectar el lloc de culte i per això es va decidir edificar en una zona amb relleus. La cel·la central que incloïa l’altar de culte a la deessa Atena té un pòrtic hexàstil. No es comunica amb les altres dos sales.

A un nivell inferior s’hi afegeix un pòrtic amb 6 columnes jòniques (quatre frontals i una a cada costat).

Els pòrtics són diferents. El cos principal té un pòrtic jònic hexàstil. Al pòrtic occidental (6) és tretàstil jònic emmarcat per unes pilastres a les pedres cantoneres. El pòrtic que presideix l’accés nord té un doble pòrtic tetràstil jònic que dona accés al pati on es guardava l’olivera de la deessa Atena. Al sud s’hi coloca la tribuna de les cariàtides on hi havia l’escala que conduïa a la tomba de l’heroi Cècrops. A les figures femenines els falten els braços que portaven joies i braçalets.

Models i influències

Segueix el model típic de la construcció grega. És el màxim exponent de l’arquitectura jònica. La seva particular planta el converteix en extremadament singular. Les cariàtides van ser inspirades per unes columnes trobades a prop del santuari de Delfos.

Moltes estàtues han seguit el model de les cariàtides de l’Erectèon.

Contingut

El temple de l’Erectèon ha estat considerat el màxim exponent de l’arquitectura jònica de l’Acròpolis atenesa. El seu disseny tan particular és més per motius topogràfics (el solar en que fou erigit és irregular i molt inclinat) i de respecte a lloc de culte més antics que per raons estètiques. És famós sobretot pel destacable pòrtic de les Cariàtides i per l’esveltesa de les columnes.

Va ser cremat en un incendi al període clàssic. Va ser transformat en església bizantina. Les 6 cariàtides son rèpliques de les originals ja que 5 es troben al museu de l’Acròpolis i 1 al museu britànic.

Significat

Un temple dedicat a Atena, Posidó, Cècrops i Erecteu –Mític rei ateneu de qui pren el nom-, considerat aquest últim el fecundador de les Panatenees, les festivitats més importants d’Atenes, que se celebraven en honor de la deessa Atena. Zeus va promoure una competició divina per escollir el déu protector de la ciutat. Posidó i Atena van participar (un fent brotar una font i l’altre una olivera). Cècrops, primer rei de l’Àtica, va donar la victoria a Atena.

Les cariàtides reben el nom de les dones de Cària agafades com a esclaves pels grecs per haver ajudat als perses durant les guerres mèdiques i guarden lloc on es troba la tomba de Cècrops.

Funció

La funció de l'Erectèon, dins de l'Acròpolis d'Atenes on hi havia nombrosos temples religiosos entre ells el Partenó, va ser de caire religiós ja que en aquest temple s'hi veneren a dos déus a la vegada que són Atena Políada i Posidó Erecteu.