Erectèon: Temple grec clàssic a l'Acròpoli d'Atenes

Erectèon: Un temple emblemàtic de l'Acròpoli d'Atenes

Fitxa tècnica:

• Autor: Mnèsicles
• Cronologia: 421-405 aC
• Tipologia: temple
• Material: marbre del Pentèlic
• Estil: grec clàssic
• Localització: Acròpoli d’Atenes

Descripció formal

L’edifici presenta quatre façanes diferents amb pòrtics de columnes i amb l’entrada principal orientada cap a l’est. Al pòrtic est hi ha sis columnes d’ordre jònic, igual que les quatre columnes adossades del pòrtic oest i les sis que aguanten el pòrtic nord. Al petit pòrtic sud, el fust de sis columnes és substituït per cariàtides. Les columnes suporten un entaulament amb un arquitrau de tres franges i amb el fris i la cornisa corresponents.

L’eix principal el conforma un espai rectangular creat per la unió del santuari d’Atena amb el temple dedicat a Posidó i Erecteu. El santuari consta d’un pòrtic hexàstil i una cel·la interior amb un altar; el temple de Posidó i Erecteu consta d’un vestíbul. El pòrtic d’aquest temple està desplaçat a la façana lateral, al nord, per tal de respectar el lloc on creixia la llegendària olivera d’Atena.

Al pòrtic nord, hi ha el pòrtic presidit per les cariàtides, pel qual s’accedeix a una escala que baixa fins a la tomba de Cecrops, primer rei de l’Àtica.

Entorn i integració urbanística

Està construït al costat nord del Partenó, sobre l’indret del qual es troba la roca on Posidó va fer brollar una font d’aigua salada i on Atena va fer brollar l’olivera.

Funció, contingut i significat

L’Erectèon era un temple dedicat a Atena, Posidó, Cecrops i Erecteu. Segons la mitologia grega, Zeus va promoure una competició divina per escollir el déu protector de la ciutat. Hi van participar Posidó i Atena. Cecrops va donar la victòria a la deessa. Les figures femenines són en memòria a les dones de Cària agafades com a esclaves pels grecs per haver ajudat els perses durant les guerres mèdiques i guarden el lloc on es troba la tomba de Cècrops.

Període clàssic

El període clàssic va mostrar en el seu conjunt la preocupació dels artistes per reproduir l’anatomia humana amb proporcions equilibrades, en les quals s’intenta assolir el model ideal de bellesa humana. Arrodonien la musculatura i representaven les figures en postures més naturals: contrapposto o la corba praxiteliana: forma de S. Es van adquirir cànons de proporció matemàtica entre el cap i la resta del cos.

Característiques generals de l’art grec

La cultura i l’art d’Occident estan marcats pel llegat clàssic. Conceptes com Home, natura, raó, harmonia i bellesa, pilars fonamentals sobre els quals es fonamenta la gènesi creativa de l’art grec. Van ser model i referència de l’art romà i de les reinterpretacions renaixentistes i neoclàssiques. L’art hel·lènic: les manifestacions arquitectòniques i escultòriques es van orientar cap a una recerca incansable de la bellesa basant-se en l’harmonia i en la proporcionalitat en relació amb l’ésser humà.

En aquesta recerca de la bellesa i l’harmonia, els edificis van anar guanyant en esveltesa i elegància. En el terreny escultòric, el progrés cap a la bellesa va consistir en la captació naturalista de la figura humana, que era l’objecte principal de les representacions.