Erectèon: Anàlisi arquitectònica i significat històric

Dades bàsiques

Autor: Mnèsides

Tipus de construcció: Religiosa

Nom de la construcció: Erectèon

Cronologia: 421-406 a.C.

Ubicació: Acròpoli d'Atenes

Biografia

Mnèsides, un dels arquitectes de Pèrides, va ser qui s'encarregà de la construcció dels Propileus, resolts magistralment mitjançant l'adaptació al desnivell i el joc de volums. També va saber solucionar molt hàbilment els problemes que presentava la construcció d'aquest altre gran edifici, l'Erectèon, adaptant-lo a la topografia irregular del terreny.

Anàlisi formal

Planta-espai: Planta irregular que s'adapta al desnivell topogràfic. El temple, d'arquitectura innovadora, era dedicat a Atena Poliàs com a divinitat principal, i a altres diversos déus i herois, la qual cosa obligava a tenir diferents dependències destinades als diversos déus.

Materials constructius: Marbre del Pentèlic.

Sistema constructiu: Arquitravat

Elements de suport: Murs, columnes jòniques i, a la terrassa, cariàtides.

Elements suportats: Entaulament, sostre a dues aigües i pla en els volums que sobresurten.

Il·luminació: Les obertures de les diverses entrades i finestres exteriors que s'obrien cap a la nóos.

Espai exterior

Volums: Pel que fa a la volumetria, és un dels edificis grecs més interessants. Els diferents espais creen les diverses dependències i els pòrtics, juntament amb la tribuna de les cariàtides, creen un joc visual de volums que contrasten amb la regularitat dels altres temples de la mateixa Acròpoli. Només els Propileus, obra del mateix arquitecte, juguen amb els volums i l'espai.

Façanes: La complexitat de l'edifici va requerir solucions diferents a les diverses façanes. El cos principal consta d'un pòrtic jònic hexàstil a la façana principal, mentre que l'occidental és tetràstic jònic emmarcat per unes pilastres a les pedres cantoneres. Presideix l'accés nord un doble pòrtic tetràstil jònic; a la part inferior, però, no s'hi dupliquen les columnes, amb la qual cosa es trenca la tradició arquitectònica grega.

Urbanisme: L'edifici s'integra en l'urbanisme especulatiu de l'Acròpoli d'Atenes i presenta la tribuna de les cariàtides com a element emblemàtic orientat cap on se celebraven les grans processons litúrgiques en honor de Pal·les Atena en direcció al Partenó.

Elements decoratius

L'edifici, pel que fa als aspectes decoratius, també ultrapassa els límits del classicisme grec. Així, doncs, els frisos no contenien relleus mitològics sinó decoratius. A més, hi ha una tribuna el fust de les columnes de la qual fou substituït per kórai, cariàtides amb capitells d'òvul. Per tal que la figura pogués suportar el pes del sostre, el coll, la part més prima, fou reforçat aprofitant els cabells de les noies. Cal destacar que les kórai presenten un lleu moviment de cames; les mans, que no s'han conservat, devien sostenir objectes litúrgics.

Significat de la construcció

Elements propis de l'estil: L'edifici no segueix ben bé els cànons que establia el classicisme arquitectònic grec d'estil jònic perquè hi ha una manca d'unitat.

Relació entre funció i forma: L'edifici, que era destinat a honorar els déus mítics fundadors d'Atenes, s'havia d'adaptar al terreny on s'havia de construir. Mnèsides va aconseguir crear una estructura adaptada perfectament bé tant a la funció com a la forma a què es destinava.

Elements simbòlics: L'edifici retia homenatge als fundadors de la ciutat. Segons la mitologia, Posidó i Atena s'havien disputat l'Àtica davant de Zeus.

Relació època-construcció: La construcció de l'edifici es portà a terme durant la guerra del Peloponès, en la qual les polis gregues es van enfrontar entre elles. Pèrides ja havia mort. Finalment van quedar sotmeses a la monarquia macedònia.

Trascendència de l'obra

L'edifici fou conegut i admirat des de l'antiguitat i per això moltes de les solucions que incorpora van ser adaptades posteriorment. Així, doncs, la solució de les cariàtides, igual com la dels atlants o telamons, va ser molt divulgada, sobretot a partir de l'arquitectura manierista i barroca.