L'Erectèon de l'Acròpolis d'Atenes: Estil, Història i Cariàtides

L'edifici té diversos cossos i totes les façanes són diferents. És un edifici sense simetria, amb canvis constants en les proporcions.

Estil arquitectònic

És d'estil jònic evolucionat: les columnes són més primes, l'entaulament i els frontons són més lleugers i ornamentats, i presenta una factura més refinada. Els llindars i els marcs de les portes són de marbre treballat i el fris feia poc més de mig metre. Es tracta d'una arquitectura arquitravada. Els sostres interiors són plans amb cassetons i, tot i la seva irregularitat, segueix fidelment els ordres grecs.

Context històric i interpretació

L'Erectèon va ser projectat per Mnèsicles dins del pla d'obres de Pèricles per a la nova Acròpolis d'Atenes. Va ser l'últim temple a aixecar-se; durant la seva construcció van tenir lloc les guerres del Peloponès i es va acabar durant el conflicte. Va substituir un antic temple destruït prèviament pels perses.

El mite fundacional i les divinitats

El temple té una part dedicada a Atena, a més de dependències per a Posidó, Cècrops i Erecteu (primer rei d'Atenes). Segons la llegenda, Posidó va fer brollar una font d'aigua salada i Atena va fer néixer una olivera; els ciutadans van escollir Atena perquè no podien beure aigua salada.

La Tribuna de les Cariàtides

A la façana sud hi ha una tribuna on es troben les Cariàtides: representen sis noies joves que sostenen sobre el cap l'arquitrau i la cornisa d'una petita tribuna. Aquestes escultures tenen un estudi anatòmic molt important. Cal destacar que les cariàtides que hi ha actualment a l'Erectèon són còpies, ja que les originals es troben al museu.

No tenen braços i es creu que amb una mà feien l'ofrena i amb l'altra sostenien la túnica. Estaven castigades de per vida a servir en el culte a Atena. La peça d'unió entre el cap de les cariàtides i l'entaulament s'anomena kálathos. Segons la tradició, representen les dones dels caris, portades a Atenes com a represàlia per les aliances que els seus marits havien mantingut amb els enemics d'Atenes, els perses. Des d'aquesta posició presenciaven el pas de la gran processó de les Panatenees quan pujava cap al temple.

L'escultor, que era deixeble de Fídies, va solucionar hàbilment la debilitat del coll davant del pes mitjançant una gruixuda trena. D'altra banda, també s'aprecia un intent molt natural d'equilibrar el pes de les figures amb la flexió d'una cama, recurs que ressalta les formes corporals sota la roba mitjançant la tècnica dels draps mullats, amb la qual vestit i cos s'identifiquen (de les sis cariàtides, tres avancen el genoll dret i tres avancen el genoll esquerre). Les cariàtides fusionen l'arquitectura amb l'escultura i representen la variació més important que es va fer mai de l'ordre jònic.

Funció de l'edifici

L'Erectèon fou edificat per donar lloc a la pràctica de vells cultes que, després de la construcció del Partenó, havien quedat sense santuari; per tant, és estrictament un edifici religiós. Més endavant, durant l'ocupació musulmana, l'Erectèon fou transformat en un harem (el lloc destinat a la residència de les dones).