L'Erecteion d'Atenes: Anàlisi del Temple Jònic i les Cariàtides
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,84 KB
L'Erecteion: Documentació General
Dades Clau
- Títol: Erecteion
- Autor: Mnèsicles / Filocles
- Cronologia: Segle V a.C. (Període Clàssic)
- Material: Marbre
- Localització: Acròpoli d’Atenes
Anàlisi Formal de l'Erecteion
Descripció de l'Edifici
Temple d’ordre jònic, amfipròstil i hexàstil. Presenta una planta complexa amb diferents nivells per adaptar-se a la irregularitat del terreny.
Elements de Suport
- Columnes d’ordre jònic i mur isòdom.
- Les Cariàtides (escultures femenines) fan la funció de columnes a la tribuna sud.
Elements Suportats
Sistema arquitravat amb entaulament i coberta a dues aigües (actualment no es pot apreciar).
Espai Interior
- Part oriental: Naos principal dedicada a Atenea Poliàs.
- Part occidental: Opistòdom dividit en dues parts i un pòrtic posterior.
Espai Exterior
La planta és complexa i es desenvolupa en dos nivells. Té una base rectangular i dues tribunes situades a la part occidental del temple. El temple exhibeix les característiques de l’ordre jònic, definit sobretot per les columnes. L’entaulament jònic consta d’un arquitrau dividit en franges, un fris corregut i una cornisa.
- Presenta formes més lleugeres a diferència del Partenó.
- Predomina l’horitzontalitat, accentuada pel mur lateral.
- La tribuna de les Cariàtides té un efecte de contrapunt i alleugera la sensació de massís.
- Les Cariàtides estan immòbils, però no rígides, mostrant un aspecte natural en descansar sobre una de les cames.
Relació amb l’Entorn
- Situat al costat oest del Partenó.
- S’adapta perfectament al terreny.
- Harmonitza amb la resta d’edificis de l’Acròpoli.
Estil
- Temple clàssic d’ordre jònic.
- Es basa en unes proporcions harmonioses.
- Transmet la sensació de formes ordenades i senzilles.
Interpretació Històrica i Simbòlica de l'Erecteion
Context Històric
Construït a l'època clàssica, durant el període d’esplendor d’Atenes, després de les Guerres Mèdiques. L’arquitecte va haver de conciliar la dificultat del terreny amb l’exigència d’unir cultes antics i nous en un mateix temple.
Contingut i Significació
Santuari triple dedicat a les principals divinitats d’Atenes:
- Atenea, Posidó, Cècrops i Erecteu.
- Sala principal dedicada a Atenea.
- Dues sales petites (Cècrops i Erecteu).
- Tribuna nord i vestíbul (Posidó).
Funció
- Funció religiosa.
- Destinat al culte que es feia a l’exterior.
- Dedicat a diverses divinitats per assegurar que cap fos menyspreada.
Conclusions sobre l'Erecteion
Edifici molt original pel disseny de la seva planta i per la tribuna de les Cariàtides. El temple representa l’equilibri, la mesura, l’ordre i l’harmonia, ideals de l’estètica clàssica grega. L’arquitectura es concebia com un mitjà per aconseguir equilibri i serenitat.
Anàlisi Addicional: El Temple d'Atenea Niké
Context Històric i Conservació
- Ocupa l’indret on hi havia un altre temple destruït pels perses (Guerres Mèdiques, segle V a.C.).
- Cimó, mecenes i cap del partit aristocràtic, va ser un etern rival de Pèricles.
- 1686: Temple desmuntat i aprofitat per fer fortificacions de l’Acròpoli, reconstruït el 1831.
- 1930: Desmuntat per assegurar la conservació, reconstruït el 1998.
Contingut i Significació
- Dedicat a Niké (Victòria).
- A l’interior hi havia una estàtua d’Atenea de fusta sense ales, amb la pretensió que no pogués fugir i acompanyés sempre els atenesos.
- Se li va afegir un parapet de marbre decorat amb escenes de la batalla de Platea (grecs i perses), confirmant que la victòria estaria sempre amb Atenes.
Funció
- Funció religiosa.
- Rituals religiosos celebrats a l’exterior.
- El temple només tenia la funció d’acollir la imatge sagrada de la divinitat i les ofrenes.
- Commemorava la victòria grega sobre els perses.
- Finalitat màgica amb intenció patriòtica i de cohesió militar dels ciutadans.
Conclusions sobre el Temple d'Atenea Niké
- Temple molt petit.
- Proporcions molt harmonioses.
- Gran perfecció tècnica; les unions entre blocs són gairebé imperceptibles.
- Estil jònic més estilitzat que el dòric.
- Proporcions allargades que donen sensació de lleugeresa.