L'Erecteion d'Atenes: Anàlisi del Temple Jònic i les Cariàtides

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,84 KB

L'Erecteion: Documentació General

Dades Clau

  • Títol: Erecteion
  • Autor: Mnèsicles / Filocles
  • Cronologia: Segle V a.C. (Període Clàssic)
  • Material: Marbre
  • Localització: Acròpoli d’Atenes

Anàlisi Formal de l'Erecteion

Descripció de l'Edifici

Temple d’ordre jònic, amfipròstil i hexàstil. Presenta una planta complexa amb diferents nivells per adaptar-se a la irregularitat del terreny.

Elements de Suport

  • Columnes d’ordre jònic i mur isòdom.
  • Les Cariàtides (escultures femenines) fan la funció de columnes a la tribuna sud.

Elements Suportats

Sistema arquitravat amb entaulament i coberta a dues aigües (actualment no es pot apreciar).

Espai Interior

  • Part oriental: Naos principal dedicada a Atenea Poliàs.
  • Part occidental: Opistòdom dividit en dues parts i un pòrtic posterior.

Espai Exterior

La planta és complexa i es desenvolupa en dos nivells. Té una base rectangular i dues tribunes situades a la part occidental del temple. El temple exhibeix les característiques de l’ordre jònic, definit sobretot per les columnes. L’entaulament jònic consta d’un arquitrau dividit en franges, un fris corregut i una cornisa.

  • Presenta formes més lleugeres a diferència del Partenó.
  • Predomina l’horitzontalitat, accentuada pel mur lateral.
  • La tribuna de les Cariàtides té un efecte de contrapunt i alleugera la sensació de massís.
  • Les Cariàtides estan immòbils, però no rígides, mostrant un aspecte natural en descansar sobre una de les cames.

Relació amb l’Entorn

  • Situat al costat oest del Partenó.
  • S’adapta perfectament al terreny.
  • Harmonitza amb la resta d’edificis de l’Acròpoli.

Estil

  • Temple clàssic d’ordre jònic.
  • Es basa en unes proporcions harmonioses.
  • Transmet la sensació de formes ordenades i senzilles.

Interpretació Històrica i Simbòlica de l'Erecteion

Context Històric

Construït a l'època clàssica, durant el període d’esplendor d’Atenes, després de les Guerres Mèdiques. L’arquitecte va haver de conciliar la dificultat del terreny amb l’exigència d’unir cultes antics i nous en un mateix temple.

Contingut i Significació

Santuari triple dedicat a les principals divinitats d’Atenes:

  • Atenea, Posidó, Cècrops i Erecteu.
  • Sala principal dedicada a Atenea.
  • Dues sales petites (Cècrops i Erecteu).
  • Tribuna nord i vestíbul (Posidó).

Funció

  • Funció religiosa.
  • Destinat al culte que es feia a l’exterior.
  • Dedicat a diverses divinitats per assegurar que cap fos menyspreada.

Conclusions sobre l'Erecteion

Edifici molt original pel disseny de la seva planta i per la tribuna de les Cariàtides. El temple representa l’equilibri, la mesura, l’ordre i l’harmonia, ideals de l’estètica clàssica grega. L’arquitectura es concebia com un mitjà per aconseguir equilibri i serenitat.


Anàlisi Addicional: El Temple d'Atenea Niké

Context Històric i Conservació

  • Ocupa l’indret on hi havia un altre temple destruït pels perses (Guerres Mèdiques, segle V a.C.).
  • Cimó, mecenes i cap del partit aristocràtic, va ser un etern rival de Pèricles.
  • 1686: Temple desmuntat i aprofitat per fer fortificacions de l’Acròpoli, reconstruït el 1831.
  • 1930: Desmuntat per assegurar la conservació, reconstruït el 1998.

Contingut i Significació

  • Dedicat a Niké (Victòria).
  • A l’interior hi havia una estàtua d’Atenea de fusta sense ales, amb la pretensió que no pogués fugir i acompanyés sempre els atenesos.
  • Se li va afegir un parapet de marbre decorat amb escenes de la batalla de Platea (grecs i perses), confirmant que la victòria estaria sempre amb Atenes.

Funció

  • Funció religiosa.
  • Rituals religiosos celebrats a l’exterior.
  • El temple només tenia la funció d’acollir la imatge sagrada de la divinitat i les ofrenes.
  • Commemorava la victòria grega sobre els perses.
  • Finalitat màgica amb intenció patriòtica i de cohesió militar dels ciutadans.

Conclusions sobre el Temple d'Atenea Niké

  • Temple molt petit.
  • Proporcions molt harmonioses.
  • Gran perfecció tècnica; les unions entre blocs són gairebé imperceptibles.
  • Estil jònic més estilitzat que el dòric.
  • Proporcions allargades que donen sensació de lleugeresa.

Entradas relacionadas: