L'Època Moderna i el Renaixement: Característiques i Cultura Catalana

Fets i Períodes Clau de l'Època Moderna Occidental

1. Quins són els fets principals que caracteritzen l'Època Moderna?

L'Època Moderna en el món occidental es caracteritza per tres grans moviments culturals i artístics:

• El Renaixement (Segle XVI)
• El Barroc (Segle XVII)
• La Il·lustració i el Neoclassicisme (Segle XVIII)

Cronologia d'esdeveniments històrics rellevants

• 1474: Matrimoni dels Reis Catòlics
• 1492: Descobriment d’Amèrica
• 1618: Guerra dels Trenta Anys
• 1640/1652: Guerra dels Segadors
• 1700/1714: Guerra de Successió

2. Quines són les característiques del Renaixement?

El Renaixement es defineix per diversos trets fonamentals:

• Reivindicació de la Cultura Clàssica: Major presència de la cultura clàssica grecollatina, que és estudiada i de la qual es volen assimilar i reinterpretar valors com l'ordre, la serenitat, l'harmonia, la bellesa i la raó.
• Concepció Antropocèntrica: Adopció d'una concepció més antropocèntrica (l'ésser humà com a centre), en contraposició a la visió teocèntrica medieval.
• Dignificació de les Llengües Romàniques: Es produeix la dignificació de les llengües romàniques, tot i que el català no en va ser beneficiari inicialment.

3. On neix el Renaixement i a quin segle?

Sorgeix a Itàlia entre els segles XV i XVI.

4. Qui són els impulsors del Renaixement?

Entre els impulsors més destacats trobem: Leonardo da Vinci, Botticelli, Donatello, Erasme de Rotterdam, Petrarca i Maquiavel.

5. Què significa ser un home i un artista del Renaixement?

Significa aspirar a l'educació política de l'ésser humà. La literatura i la paraula esdevenen l'instrument ideal per a transmetre el coneixement. L'home renaixentista aspira a ser el nou home de lletres inserit plenament en la vida pública, cosa que es comprova en la reclamació constant a intervenir en el govern de la ciutat.

6. A quin segle el Renaixement arriba a la cultura catalana?

Al segle XVI.

8. El poble també es va castellanitzar com l'aristocràcia?

No. Es produeix un fet diferencial entre l'aristocràcia i el poble:

• L'aristocràcia es va castellanitzar per interessos polítics, socials i econòmics.
• El poble, en canvi, va mantenir el català. Treballant com sempre i entenent la seva situació social com a continuista, no van percebre la necessitat de canviar de llengua. A més, per diferenciar-se respecte de l'aristocràcia (sobre la qual ja tenien prejudicis), van emprar la llengua que sabien des del naixement, el català.

Val a dir, també, que el poble no va tenir l'oportunitat de formar-se acadèmicament més enllà de conèixer algunes paraules i expressions, que de vegades esdevenien interferències lingüístiques amb el català, com es pot comprovar en fragments de Despuig. El català va sobreviure gràcies, sobretot, al poble, és a dir, a la majoria de la població.

9. Què justifica que la literatura popular en català continuï tan viva?

La literatura popular va mantenir una gran vitalitat en tots els gèneres. El poble mai va deixar de parlar la seva llengua i la castellanització va afectar, sobretot, els ambients més propers a la Cort.

10. Per què el mot "Decadència" és inadequat per a les lletres catalanes?

El terme "Decadència" es considera poc adequat per referir-se a les lletres catalanes dels segles XVI, XVII i XVIII per dues raons principals:

1. Tant la cultura tradicional i popular com altres manifestacions artístiques mantenen la vitalitat que havien tingut durant l’Edat Mitjana.
2. El terme "decadència" condemna i menysté la literatura d’aquest període, ignorant les manifestacions culturals que sí que van florir.