L'època hel·lenística i el racionalisme cartesià

UNITAT 4: L'HEL·LENISME

2.2. La ciència com a saber pràctic

El pensament científic, el pensament especulatiu guiat per l'afany de conèixer, cedeix terreny davant l'interès pels sabers aplicats i especialitzats → resoldre problemes concrets (història, geografia, gramàtica, medicina, astronomia, matemàtiques, física i astronomia).

3. L'escola cínica

3.1. La recerca de l'autosuficiència

Antístenes, fundador de l'escola cínica. Els cínics insisteixen en la necessitat de recuperar una vida més inspirada en la natura, menys sotmesa a les dependències generades pel culte a la riquesa i per les convencions socials. El que calia fer no era incrementar els béns, sinó eliminar les necessitats → podrà arribar a l'ideal de l'autarquia → l'autosuficiència personal. Cínics coneguts per la forma del missatge, no pel contingut.

4. L'escola escèptica

4.2. La suspensió del judici

Els escèptics defensen la necessitat d'accedir a l'ataràxia. L'objectiu era reduir el dolor humà. Els nostres patiments provenen de la decepció de dipositar massa confiança en les coses. Per arribar a la pau interior, el camí consistia en la suspensió del judici, l'abstenció de tot pronunciament sobre la veritat i la falsedat. La suspensió del judici afecta els coneixements i a les qüestions morals. No hi ha res veritable ni fals, ni res considerat bo o dolent. Defensen una posició relativista. L'escepticisme, més que una doctrina, és un tarannà, una disposició saludable al dubte en èpoques de dogmatisme.

5. El jardí d'Epicur

5.1. Un hedonisme mesurat

Escola epicúria → preocupada pels patiments dels homes, que no pas per les grans qüestions metafísiques. Denuncia la inutilitat de la filosofia que no posa remei a cap patiment humà. Recerca del benestar humà. El plaer és la clau de la vida humana: allò que ens condueix a la felicitat. Defensa l'hedonisme, la cerca del plaer com a objectiu suprem; el plaer només condueix a la felicitat si és sotmès a la mesura de la raó.

5.2. Classificació dels plaers

Hi ha plaers naturals i necessaris, lligats a la conservació de la vida. Cal satisfer-los sempre. També hi ha plaers naturals que no són necessaris → no eliminen cap patiment. Un tercer grup de plaers no són ni naturals ni necessaris, dels quals cal fugir → desig de riqueses, honors, poder, els associats al reconeixement social.

Epicur considera l'amistat una de les fonts de satisfacció principals. Epicur atorgava prioritat als plaers mentals sobre els del cos. Els plaers mentals són superiors perquè ens atorguen la independència necessària per ser feliços. Els plaers intel·lectuals afecten tot el nostre ésser i són molt més duradors.

UNITAT 8: DESCARTES

• René Descartes (la Haia, 1596 – Estocolm, 1650)
• Corrent filosòfic: racionalisme cartesià
• Introducció: ciència, filosofia, religió, política
• Context sociopolític: monarquies absolutes → estats nacionals – guerres de religió
• Antecedents filosòfics: aristotèlicotomisme, Galileu Galilei
• Biografia: petita noblesa, mercenari
• Bibliografia: “El discurs del mètode”

FILOSOFIA

• → GNOSEOLOGIA: l'objectiu → una primera veritat, el mètode → el dubte cartesià – les 4 regles, la troballa → el cogito cartesià
• → ONTOLOGIA: el concepte de substància → 3 substàncies → res cogitans, res divina, res extensa
• → ÈTICA: les tres màximes morals

8.4. Galileu → la nova ciència

Va col·locar les bases de la nova física.

El nou mètode galileà → Galileu afirma que l'univers està escrit en llenguatge matemàtic, i no dubta tampoc que l'experiència ha d'exercir el seu arbitratge sobre les teories. Observar és fonamental, però només a la llum del raonament l'observació adquireix sentit. Teoria i experiència són els pilars fonamentals. La filosofia se centrarà en la reflexió sobre el paper de les construccions de la raó i de les dades de l'experiència en la constitució del coneixement.