L'Època d'August: Consolidació de l'Imperi Romà i Llegat Cultural

L'Època d'August (31 a.C. - 14 d.C.)

Instauració del Règim Imperial

Gràcies a la victòria militar sobre els seus enemics i rivals, i amb les riqueses que havia obtingut, van permetre a Octavi consolidar el seu poder, centrat en els càrrecs més alts de l'Estat, de l'exèrcit i de la religió. Octavi August va tenir l'habilitat de mantenir en aparença les formes i les institucions republicanes, però les reformes van instaurar un nou règim basat en el poder unipersonal de l'emperador. Va posar les bases de la política imperial posterior:

1. La nova administració imperial eren els prefectes, que van tenir un gran paper polític. Els prefectes del pretori eren l'exèrcit romà que protegia l'emperador i Itàlia.
2. Inici del culte imperial: a l'emperador i a la seva família vius se'ls hi retia culte com si fossin déus, amb l'objectiu de legitimar el seu poder i enfortir els seus dominis.
3. Panem et circenses ("pa i jocs de circ"): Per guanyar-se el suport de la plebs, August distribuïa gratuïtament blat i diners mentre se celebraven jocs a l'amfiteatre.

Pau Civil i Guerra a les Fronteres

Després d'un segle de guerres civils, Octavi va portar una pau duradora, i per això els romans van acceptar el seu nou sistema polític, tot i que va posar fi a les llibertats republicanes. L'any 27 a.C., Octavi va ser nomenat August pel Senat i va governar 45 anys, anys que es van caracteritzar per la Pax Romana, una llarga pau que va portar prosperitat a Roma i a tot l'imperi. Però la pau d'August no va posar fi a les guerres amb els pobles fronterers, sinó que va establir les línies del que seria el sistema imperial durant dos segles i també va deixar fixats els límits de l'imperi.

Art i Propaganda

August va fer un ampli programa per recuperar els valors tradicionals i regenerar de forma moral els romans, i per recuperar el seu orgull nacional després de tantes batalles.

El Programa d'August i el Cercle de Mecenes

Volia recuperar els costums dels avantpassats ("mos maiorum") i exaltar la seva figura com un Déu i la de Roma. Es va atreure els grans literats del moment gràcies a Mecenes, que era amic d'August i el seu conseller de confiança. Mecenes va crear el cercle literari conegut com el Cercle de Mecenes, que va sostenir econòmicament escriptors que, gràcies a ell, es van poder dedicar a escriure sense problemes econòmics. Hi van formar part escriptors com Virgili i Horaci, que estaven a favor de la política i missió d'August. Hi havia un altre cercle, el Cercle de Messala, que hi formaven part escriptors de classe benestant i aquests se sentien menys vinculats a la política regeneradora d'August.

El programa d'August incloïa:

• Restauració Religiosa

  En contra de l'adulteri i a favor del matrimoni.

• Política Urbanística

  Restauració de monuments i construcció de nous per exaltar el seu poder, com l'"Ara Pacis".

• Ús Propagandístic de les Arts Plàstiques

  Per engrandir la idea de Roma i exaltar l'emperador.

Tit Livi (59 a.C. - 17 d.C.)

Va néixer a Patavium (Pàdua), era de família benestant, va estudiar filosofia i retòrica. Quan és adult s'instal·la a Roma per escriure Ab Urbe Condita ("des de la ciutat fundada") i es guanya l'amistat d'August. No es va dedicar a la política i tampoc va entrar a formar part del Cercle de Mecenes, encara que estava de part d'August.

Ab Urbe Condita

Gènere Historiogràfic (Gènere Literari)

Narra el passat. El criteri general és la versemblança. La historiografia romana va néixer a finals del segle III a.C.