Epistemologia: Teories del Coneixement i Mètode Científic

1. Teories Científiques i Falsabilitat

Una teoria científica és més eficient quan és falsable, però no falsada, perquè la seva capacitat de ser provada errònia la fa més robusta i fiable.

2. Enteniment i Raó en Kant

En la teoria del coneixement de Kant, l'enteniment és la facultat de crear conceptes i categories per interpretar les dades sensorials, mentre que la raó és la capacitat d'usar aquests conceptes per fer inferències i construir sistemes de coneixement coherents.

3. El Problema de la Inducció

El problema de la inducció es refereix a la dificultat de justificar la inferència de generalitzacions universals a partir d'experiències particulars.

4. Escepticisme i Criticisme

L'escepticisme afirma que el dubte permanent és l'única actitud filosòfica coherent, ja que no existeixen veritats absolutes. El criticisme combina experiència i raó, anant més enllà de l'escepticisme i fent una anàlisi crítica per comprendre millor el coneixement. Exemple: Kant critica l'escepticisme, argumentant que, tot i que el coneixement absolut és impossible, podem obtenir coneixement fiable amb anàlisi crítica.

5. L'Abstracció

L'abstracció és el procés mental de separar les característiques generals d'un objecte per formar conceptes. Exemple: a partir de l'observació de diversos arbres específics, podem abstraure les característiques comunes i formar el concepte general d'"arbre". Això ens permet pensar en els arbres de manera abstracta, independentment de les seves diferències particulars.

6. Inferència i Conjectura

Una inferència és el procés de derivar una conclusió a partir de premisses o evidències. Una conjectura és una hipòtesi o suposició que encara no ha estat provada. Exemple: si veiem núvols foscos al cel, podem inferir que plourà aviat basant-nos en experiències passades. Aquesta inferència es basa en l'observació de la correlació entre núvols foscos i la pluja.

7. La Contingència de la Inducció

La inducció és contingent perquè les conclusions extretes no són necessàriament certes. Exemple: haver vist només cignes blancs no garanteix que tots els cignes siguin blancs.

8. Necessitat Lògica en el Sil·logisme

En un sil·logisme, la conclusió té necessitat lògica perquè segueix inevitablement de les premisses si aquestes són veritables.

9. Idees Innates vs. Coneixement Adquirit

La polèmica entre idees innates i coneixement adquirit se centra en si el coneixement prové de naixement (innat) o de l'experiència (adquirit). Els empiristes com Locke defensen el coneixement adquirit, mentre que racionalistes com Descartes defensen les idees innates.

10. Casos Pensables en la Inducció

En la inducció, dir que tots els casos pensables són possibles implica que qualsevol situació imaginable pot ocórrer, independentment de les observacions anteriors.

11. Demostració i Probabilitat en Casos Possibles

En casos possibles, no hi ha una demostració perquè la inducció només proporciona probabilitats, no certeses. Tanmateix, hi ha fets més probables que altres.

12. Estadística i Raonament Inductiu

L'estadística i l'anàlisi de casuística són importants en el raonament inductiu perquè permeten quantificar la probabilitat de les conclusions a partir de grans mostres de dades.

13. La Demarcació de la Ciència i l'Astrologia

Segons la qüestió de la demarcació, l'astrologia no és una ciència perquè no fa prediccions falsables ni se sotmet a proves rigoroses.

14. Idealisme vs. Realisme

L'idealisme sosté que la realitat és construïda per la ment, mentre que el realisme afirma que existeix independentment de la percepció. Exemple: L'idealisme kantià considera que el temps i l'espai són formes de la intuïció humana, no entitats independents.

15. L'Animisme

L'animisme és la creença que els objectes naturals tenen ànima o consciència, una característica de les cosmovisions mitològiques.

16. Incommensurabilitat dels Paradigmes Científics

Els paradigmes científics són incommensurables quan no es poden comparar ni mesurar amb criteris comuns, perquè són basats en diferents supòsits fonamentals.

17. Fases d'un Paradigma segons Kuhn

Les fases d'un paradigma segons Kuhn són: ciència normal, anomalies, crisi científica, revolució científica, màxim desenvolupament de les teories i substitució de paradigma.

18. Bondat de les Teories Científiques

La bondat de les teories científiques consisteix en què siguin màximament explicatives, capaces de donar compte d'un ampli rang de fenòmens amb coherència i simplicitat.

19. El Cas Semmelweis

El cas Semmelweis, que va demostrar la importància de la higiene en la reducció de la mortalitat infantil, és un exemple de com les observacions empíriques poden conduir a descobriments científics revolucionaris. Està compost per diverses hipòtesis, totes amb una contrastació, excepte l'última hipòtesi plantejada, que és la correcta.

20. Contrastació, Demostració i Refutació

No és el mateix una contrastació que una demostració o una refutació. La contrastació comprova la teoria amb dades empíriques, la demostració prova una proposició amb lògica, i la refutació mostra que una teoria és falsa.

21. Característiques de la Ciència

La ciència és universal, sistemàtica, analítica, metòdica i sintètica.

22. Mètode Hipotètico-Deductiu

Passos del mètode hipotètico-deductiu: observació, definició del problema, formulació de la hipòtesi i deducció de conseqüències, contrastació de la hipòtesi (verificació o refutació), confirmació de la hipòtesi i obtenció dels resultats. Exemple històric: la teoria de la gravetat de Newton.

23. Mites i Antropomorfisme

Els mites són antropomòrfics perquè atribueixen característiques humanes a forces naturals o divines. Exemple: Zeus com a figura humana amb emocions i intencions humanes.

24. Alienació i Mites

L'ésser humà s'aliena quan construeix històries mítiques perquè projecta les seves pròpies qualitats i problemes en éssers sobrenaturals, desconnectant-se de la realitat objectiva.

25. Mites i Mimetisme

Els mites són mimètics perquè imiten i expliquen els fenòmens naturals mitjançant narracions simbòliques.

26. Perspectivisme i Sofistes

És una idea filosòfica que defensa que la veritat de cada idea defensada està relacionada amb qui la defensa: no hi ha cap posició privilegiada en el coneixement humà per defensar una veritat absoluta i que aquesta depèn de la perspectiva, la història i el context de l'observador. Posició defensada per Protàgores i els sofistes, a Atenes, al segle V a.C., es relaciona amb l'escepticisme i s'oposa al dogmatisme. Exemple: "El geocentrisme és un paradigma veritable del cosmos en relació amb la mentalitat pròpia de l'antiguitat clàssica".

27. Deducció: D'allò General a allò Particular

La deducció representa un pas d'allò general a allò particular perquè parteix de premisses generals per arribar a conclusions específiques.

28. Verificacionisme vs. Falsacionisme

Segons Popper, el verificacionisme busca confirmar teories, mentre que el falsacionisme intenta refutar-les per comprovar-ne la robustesa.

29. Espai i Temps en Kant

En la teoria del coneixement de Kant, l'espai i el temps són reals com a formes de la intuïció humana, no com a entitats independents.

30. Perspectivisme vs. Dogmatisme

El perspectivisme sosté que tot coneixement està condicionat per la perspectiva de l'observador, mentre que el dogmatisme afirma veritats absolutes. Exemple: Interpretació d'un text literari segons diferents perspectives culturals.

31. Probabilitat i Inducció

En la inducció, la veritat és tan sols probable perquè les conclusions basades en casos particulars no garanteixen certesa absoluta.

32. Hipòtesi i Predicció

Una hipòtesi és una proposta provisional que explica un fenomen i es relaciona amb la predicció perquè permet anticipar resultats en experiments futurs.

33. Control de Variables en Experiments

Controlar les variables i recrear una situació ideal en un experiment científic significa aïllar factors específics per veure els seus efectes directes, eliminant influències externes.

34. Inducció i Augment del Coneixement

La inducció permet augmentar el coneixement perquè extreu conclusions generals de casos particulars, però no és formalment vàlida perquè les conclusions no són necessàriament veritables.

35. Paradigma Científic i Anomalies

Un paradigma científic és un conjunt de pràctiques i creences compartides per una comunitat científica. No hi ha un nombre exacte d'anomalies necessàries per decidir canviar-lo; la decisió és sovint complexa i contextual.

36. Hipòtesis i Imaginació

Les hipòtesis es valen de la facultat de la imaginació perquè suposen explicacions noves que encara no han estat confirmades empíricament.