Epistemologia i problemes de la democràcia

Epistemologia

Part de la filosofia que estudia els principis, fonaments, extensió i mètodes de la comprensió humana.

Problemes de la democràcia

El problema amb la democràcia és que hi ha desinformació, perill d’extremisme/radicalisme, cada cop la gent vota menys i estan guanyant els partits extremistes. Ja que no arribem a decisions conjuntes, sempre i quan vulguem mantenir aquesta democràcia.

Definició clàssica de coneixement

El conjunt d’afirmacions vertaderes sobre el món (i el conjunt de coneixements que formen) ens ajuda a formar-nos una idea de la realitat. La definició “clàssica” de coneixement és = una creença veritable justificada.

Creença

Creure alguna cosa significa, simplificant, donar el propi assentiment a una certa proposició, no només tenir-la al cap.

Veritable

Sembla absurd parlar de “coneixement” d'alguna proposició que sigui falsa. Quan una creença i un tros de món coincideixen diem que la creença és “veritat”.

Justificada

La justificació és el procés que ens permet descriure i explicar, a nosaltres i als altres, com i per què creiem alguna cosa.

Opinió

Apreciació del subjecte (subjectiva) en la qual no podem estar segurs de x coneixement, ni provar-ho als altres. No hi ha justificació mostrable ni seguretat en aquesta.

Il·lusió

És una creença de la qual podem estar segurs i potser fins i tot tenim bones raons per tenir-la aquesta creença, però no obstant això és falsa. Veiem per tant que la il·lusió, una creença pot ser justificada i no obstant això falsa, i pot ser veritable i no obstant això injustificada.

Problema definició clàssica

La possibilitat de creences veritables accidentals. Per això és necessari ser estricte sobre la justificació: perquè és possible aconseguir una veritat “per sort” i és possible seguir una justificació i no obstant això arribar a una falsedat.

La veritat

No pot ser definida millor que com el resultat d’un cert procés o mètode. La “veritat” en aquest sentit és el nom que donem al resultat d’una certa manera de fer les coses. Aconseguir veritats o fets del món no és un procés in-mediat, sinó MEDIAT entre objecte i subjecte. El més important es com justifiquem el que sabem.

Justificar un coneixement

Poder comunicar a un mateix i als altres el mètode, la manera, el mitjà amb el qual s'ha passat del no-coneixement, del dubte o de la suspensió del judici, al coneixement, la certesa, el judici. El de la justificació (epistèmica) és el problema d'avaluar si i com les nostres creences aconsegueixen un estàndard que les faci adequades, correctes, o raonables. Aquest estàndard té a veure amb aquests mètodes, maneres, mitjans d'accés al coneixement.

La Percepció

Ens permet posar-nos en contacte amb la realitat amb representacions d’aquesta, a partir de les dades que ens proporcionen els sentits. Es construeix una imatge, però, el problema d’aquesta és que no és infal·lible.

La raó

Aquesta facultat a través de la qual els humans recollim, ordenem i donem sentit a les experiències. Llarga tradició considera que només la raó, estrictament parlant, permet el coneixement. Percepció sense raó és pura presència sensorial. És la raó que recull les dades de la vista, per exemple, i els ordena per a donar lloc a un coneixement sobre el vist.

Memòria

En psicologia se sol dividir entre memòria reproductiva (recordar “de memòria”) i memòria reconstructora (re-construir un record a partir dels punts principals. La memòria es guia per esquemes o estructures organitzatives : és fal·lible, subjecta a l'engany i a l'autoengany. La memòria ofereix una còpia (més o menys exacta en el cas de la reproductiva, aproximativa en el cas de la reconstructora) de dades sensibles. En certa manera és còpia (record) d'una còpia (dades sensibles) del món.

Testimoniatge

Creure alguna cosa a partir de les creences comunicades d'un altre ser cognoscitiu (un altre humà). Però la creença de l'altre pot equivocar-se, els seus mètodes d'accés al món poden equivocar-se. A més l'altre em pot enganyar (volent o no volent). El testimoniatge és accés indirecte al món, amb els problemes que comporta. El testimoniatge requereix CONFIANÇA.

Introspecció

La introspecció és la capacitat d'inspeccionar el contingut present de la pròpia ment. Aquesta també pot equivocar-se.

Objectiu

Quan X és d’una certa forma i no es pot entendre d’un altra forma o, dit d’un altra manera, quan és un “fet” que no depèn del que tu o jo o ningú pensi, cregui o desitgi. El seu problema, els objectes no parlen, no ens diuen la seva veritat. El problema de la mediació és aquest: no hi ha “objecte” sense “subjecte”.

Subjectiu

Quan X és d’una certa forma per mi, per tu o per qui sigui qui afirmi el coneixement sobre X, o, dit d’un altra manera, quan és una “opinió” la veritat de la qual depèn del que tu o jo o algú pensi, cregui o desitgi. El seu problema,