L'Epistemologia de Plató: Reminiscència, Dialèctica i les Idees

La Teoria del Coneixement de Plató (Epistemologia)

Segons Plató, el que coneixem a través dels sentits no és res més que una il·lusió. El veritable coneixement serà el coneixement de les essències universals, és a dir, del món de les Idees.

Però, com podrà l’home, que és en part material, conèixer el món de les Idees immaterial i intel·ligible?

Plató, per explicar com coneixem i mostrar-nos com podem passar del coneixement sensible a l’intel·ligible, ofereix, al llarg de les seves obres, tres explicacions: una mítica i dues filosòfiques.

Les Tres Vies al Coneixement Intel·ligible

• La primera, que apareix en el Fedó, és la teoria de la Reminiscència (Anamnesi).
• La segona, descrita en la República, és l’explicació de la Dialèctica.
• La tercera, la trobem al Banquet, és la Teoria de l’Amor (Eros).

La Reminiscència (Anamnesi)

Per a Plató, conèixer és reconèixer allò que amb anterioritat coneixíem. Així doncs, el coneixement és descrit com a record o reminiscència (anamnesis). Encara que el coneixement s'inicia amb una sensació lligada al cos, l'ànima, per afinitat, podrà elevar-se cap a l’intel·ligible.

La reminiscència està íntimament relacionada amb la teoria de la immortalitat de l’ànima. El diàleg serà la millor manera per ajudar-la a recordar els seus anteriors coneixements: el pensament és el diàleg de l’ànima amb si mateixa. Per això, Plató donarà la forma del diàleg a les seves obres i considerarà que la dialèctica és la forma suprema del saber.

La Dialèctica: El Mètode Suprem del Saber

La dialèctica és un mètode de coneixement que consisteix en el procés pel qual l’intel·lecte es mou per la piràmide de les Idees. Es donen dos tipus de processos dialèctics:

Dialèctica Ascendent

És aquella que allibera l’home dels sentits i el porta fins a les Idees, i d’Idea en Idea fins a la Idea suprema (el Bé suprem). Per tant, per hipòtesis successivament més àmplies, s'arriba al principi incondicionat.

Dialèctica Descendent

Recorre el camí oposat a l’ascendent, partint de la Idea suprema arriba a determinar, per divisió, el lloc que ocupa una idea en concret dins l’estructura jeràrquica de les Idees.

En conclusió, el coneixement dialèctic consisteix a anar pujant d’idea en idea per les escales de la jerarquia ontològica fins a arribar a la Idea suprema, i després, anar baixant per poder definir cada cosa en concret.

L'Al·legoria de la Línia

En “L’al·legoria de la línia”, Plató ens mostra com va combinar en una sola teoria el coneixement del món sensible i el del món intel·ligible, establint els diferents graus de saber.

Graus del Coneixement Platònic

Ciència o Episteme (Coneixement Intel·ligible)

Es tracta del tipus superior de coneixement. És un coneixement d’allò universal, de l'essència de les coses. Correspon, per tant, al coneixement de les Idees. Plató distingeix dos graus més dins l'Episteme:

• Intel·ligència o Noesis

  És el tipus superior de coneixement, ja que consisteix en la captació racional i immediata de les Idees. Aquest grau de coneixement dóna lloc a la dialèctica, és a dir, el mètode que ens permet anar d’allò sensible a l’intel·ligible i també, el mètode de deducció mitjançant el qual es poden conèixer les relacions necessàries entre les Idees.

• Coneixement Discursiu o Dianoia

  Fa referència al coneixement mitjà, al coneixement intel·lectual que en certa manera està relacionat amb objectes visibles o amb hipòtesis. En són un exemple les figures geomètriques, i per tant, les demostracions matemàtiques i lògiques.

Opinió o Doxa (Coneixement Sensible)

Es tracta del coneixement del món sensible. L'opinió, segons Plató, consisteix en un grau de coneixement inferior al de la ciència, ja que es tracta d’un coneixement canviant que no es fonamenta en raons sòlides, sinó en meres percepcions. Posseeix dos nivells:

• Creença o Pistis

  Es tracta del coneixement a través dels sentits de les coses físiques, dels objectes sensibles pròpiament. Es tracta d’un coneixement imperfecte que no pot ser sotmès a la demostració.

• Imaginació o Eikasia

  És un coneixement de les imatges o ombres de les coses sensibles. No són realitats intuïtives per la raó, ni perceptibles ni demostrables.

Conclusió

Hem de destacar que, pel que ens diu Plató, segueix vigent el principi de Parmènides, segons el qual tot el que pot ser és cognoscible i el que no es pot conèixer no ho és. A allò sensible, còpia de les Idees, li correspon un coneixement sensible (Doxa), mentre que a allò intel·ligible li correspon un coneixement de l’Episteme. Això ja s’havia vist al Mite de la Caverna, on s'explica el símil de la línia.