Epistemologia i Metodologia de les Ciències Socials: Guia Completa

Racionalisme, Empirisme i Crítiques al Positivisme

La Il·lustració i la Raó

La Il·lustració es basa en la “raó”. Els il·lustrats denuncien que la mentida i l’engany deliberat són diferents de l’error i la ignorància. També denuncien que darrere les formes de coneixement acceptades hi poden haver interessos creats.

1. Racionalisme

Suposa una teoria del coneixement en què la ment no necessita dependre dels sentits. Hem de conèixer la realitat, però sense ser-ne esclaus. Conèixer consisteix a buscar lleis universals i necessàries. És una concepció determinista del funcionament del món.

• Racionalisme cartesià: Forma d’escapar del determinisme. El dualisme té una part mecànica, però per una altra té una part cognitiva i psicològica que no es regeix per aquestes lleis mecàniques.
• Distinció: Entre aparença (fenòmens en la ment de l’observador) i la realitat (el món, les causes dels fenòmens).
• Defensa:
  1. La teoria és necessària perquè intenta descobrir les causes, mentre que l’observació només pot aspirar a trobar correlacions.
  2. La lògica i les matemàtiques són un reflex perfecte de la realitat, ja que tenen la mateixa forma i estructura interior.
• La vida racionalista és purament deductiva, basada en les lleis analítiques.

2. Empirisme

És fonamentalment inductiva: la percepció a través dels sentits és el punt de partida i la inducció ens permet generalitzar. Les ciències socials neixen d’aquesta via, cercant fets socials (Durkheim), que es caracteritzen per:

• No ser fets psicològics (interns), sinó ser fets externs.
• Ser observables, descriptibles i mesurables.

Problemes de l'Empirisme

• No tots els problemes són mesurables (s’ha de reformular la metodologia).
• Obtindrem amb la inferència inductiva correspondències, no causes (no podem estar segurs de la certesa de la conclusió perquè la informació s’expandeix).

Positivisme Lògic

Procedeix de tres tradicions de la filosofia:

1. La tradició racionalista que donava importància als raonaments a priori per a conèixer la realitat (p. ex., la geometria euclidiana).
2. La tradició empirista anglesa (Bacon, Locke, Hume, Mill) i el positivisme sociològic francès.
3. La tradició de considerar que hi ha conceptes que són al mateix temps a priori i empírics. Per a aquest corrent serà molt important l’anàlisi del significat dels conceptes.

Definició: Concepció científica del món a partir d’una metodologia molt exigent:

1. Realisme: La ciència estudia un món extern independentment de les nostres ments en termes de veritat enteses com a correspondència.
2. Criteri de demarcació entre ciència i no ciència.
3. Acumulació del coneixement científic.
4. Distinció entre l’observació i la teoria.
5. Només l’observació o l’experimentació serveixen de fonament per a la justificació d’hipòtesis i teories.
6. Estructura deductiva de les teories que es troben a través de l’observació.

Model Hipotètic Deductiu

El positivisme parteix d’hipòtesis teòriques. Les teories han de tenir una estructura analítica:

1. Una proposició (premissa 1) es postula com a universalment vertadera per a una classe de fenòmens (llei general). (Ex: “Tots els cignes són blancs”)
2. Una proposició (premissa 2) afirma que un fenomen concret pertany a aquesta classe (empírica). (Ex.: “Aquest individu és un cigne”)
3. Una proposició (conclusió) que s’infereix de (1) i (2) per deducció lògica. (Ex.: “Aquest individu és blanc”)

7. Invariància dels conceptes científics: La bona ciència s’ha de fer amb conceptes permanents.
8. Distinció entre context de descobriment i context de justificació:
   • Context de justificació: Metodologies i procediments interns per validar el coneixement científic (internalisme).
   • Context de descobriment: Factors socials, polítics, econòmics, culturals, religiosos, etc., que condicionen la producció de coneixement (externalisme).
9. Unitat de la ciència (principi de reductibilitat): Adaptar-se a aquest requisit és impossible perquè la intensionalitat és fonamental.

Crítica de Karl Popper: La Falsació

La metodologia de la ciència no es pot basar en la confirmació, sinó en la falsació: podem estar segurs que si la conclusió és falsa, almenys una de les premisses serà falsa. Tota hipòtesi que aspiri a ser científica ha de ser falsable.

Hi ha proposicions que no són falsables (i per tant, no poden ser científiques):

• Tautologies.
• Contradiccions.
• Proposicions metafísiques (no poden especificar un mètode científic pel qual puguin ser falsades).

Aquestes exclusions permeten fixar el criteri de demarcació popperià entre ciència i no ciència.

Crítica i Aportació de T.S. Kuhn

Hanson explica que en la ciència en realitat no existeix separació entre observació i teoria, sinó que les observacions estan carregades de teoria. Des del moment inicial de l’observació científica, aquesta està integrada en teories, conceptes, expectatives i creences.

• Les teories que un coneix condicionen les seves observacions.
• La base empírica és relativa, sempre lligada a alguna teoria contextualitzadora que dona significat a l’observació.
• Com que la racionalitat formal no és suficient i la realitat empírica mai es capta de forma independent, la ciència ha de moure’s en el context de descobriment.
• L’aprenentatge és un factor fonamental per a transformar i consolidar l’observació i la resta d’activitats cognitives dels científics.

L’estructura de les revolucions científiques

Kuhn fa una proposta que supera les rigideses del positivisme lògic i obre una nova perspectiva en la metodologia de les ciències socials:

• Acumulabilitat del coneixement científic només dins de cada paradigma.
• Importància dels factors no epistèmics en la formació del coneixement científic.
• Eliminació de les diferències observació/fet, fenomen/realitat.
• Progressiva dissolució de la distinció context de justificació/context de descobriment, donant un paper creixent al segon.
• Relativitat del coneixement.

Kuhn distingeix entre:

1. Moments de ciència normal.
2. Moments en què les explicacions acceptades tenen explicacions competidores alternatives.
3. Moments de desordre.
4. Moments en què alguna de les explicacions s’acaba imposant a les altres (per raons epistèmiques i no epistèmiques).
5. Novament, moments de ciència normal.

Si s’ha donat aquest procés, ha ocorregut una revolució científica.

El Postpositivisme i el Realisme Crític

Cronològicament, el realisme crític en ciències socials sorgeix a les dècades de 1970 i 1980 (amb antecedents des de la dècada de 1960). Autors destacats: Margaret Archer.

Sorgeix com a reacció als supòsits positivistes (models de variables, recerca d'explicacions basades en lleis) i a les concepcions constructivistes radicals (tot és subjectivament interpretable, no existeixen causes).

Supòsits del Realisme Crític

1. Separació entre ontologia i epistemologia: La realitat existeix per si mateixa (realisme ontològic), però hi ha aspectes que només es poden conèixer parcialment, fent admissibles diferents perspectives explicatives.
2. La realitat és independent de les creences, però és difícil d’aprehendre completament (té estructures i mecanismes que no sempre podem observar). El nostre coneixement està mediat pels discursos.
3. Com que la realitat existeix, cal descobrir les estructures i mecanismes causals. Per a això es proposen mètodes mixtos: quantitatius + qualitatius i probabilisme.

L'Economia Política i la Fragmentació de la Ciència Social

Economia Política com a Ciència Social Predominant

És la versió actualitzada de la política i la filosofia moral, ja que inclou de forma integrada: història, filosofia moral, política, dret, economia, sociologia i antropologia. El seu desplegament va del segle XVII al XIX. Figures clau: membres de la “Il·lustració escocesa” (David Hume, James Steuart i Adam Smith).

Característiques

• La possessió de propietat defineix la posició social. Anàlisi en termes de classes i conflicte social.
• Fisiòcrates (François Quesnay, Turgot): Tot el valor social prové de la terra. Concepció lliurecanvista.
• Economistes posteriors (Smith, Ricardo, Malthus): Visió més àmplia:
  1. El valor social prové del treball.
  2. Importància de la divisió econòmica del treball.
  3. Els mercats es constitueixen políticament.
  4. La conducta dels humans és de naturalesa moral.
• L’anàlisi de la realitat social requereix tenir en compte alhora la producció, la distribució i el consum.

Economia Política Radical

Sorgeix amb els moviments socials de la Revolució Francesa i Gran Bretanya (dècada de 1820). Marx va construir la seva “crítica de l’economia política” sobre aquesta base, qüestionant la propietat privada, el capital, l'intercanvi de mercat i el diner.

• Substitució de l’idealisme hegelià per una concepció materialista de la història (Hegel → Idealisme / Marx → Materialisme).
• La història social és la història de la lluita de classes.
• El capitalisme aparenta lliure concurrència, però es basa en l’explotació inherent a la divisió de classes socials.
• L’economia política radical ha de desvelar els factors històrics causals del mode de producció capitalista i posar les bases per a la seva superació.

Fragmentació de la Ciència Social: La Revolució Marginalista

Moviment intel·lectual de caire econòmic (1890) basat en la idea de racionalitat econòmica: hi ha oferta i demanda, l’economia tendeix a l’equilibri, els productors aspiren a maximitzar els seus beneficis i els consumidors actuen per maximitzar la seva utilitat. El patró explicatiu no depèn d’una explicació històrica, ja que es prenen les preferències com a donades.

L’economia política, anomenada “ciència lúgubre”, perd l’adjectiu de “política” i es queda com a ciència pura (Teoria Econòmica Neoclàssica).

Bases de la Teoria Econòmica Neoclàssica

• Supòsits universals: Racionalitat dels individus (coherència de les creences), transitivitat de les preferències, acció humana maximitzadora (utilitat), etc.
• Idees centrals: La mà invisible, la noció que els mercats són realitats espontànies, descentralitzades i autorregulades, i que l’economia sempre tendeix al seu equilibri.

Aquesta economia és una forma d’apartar les idees polítiques de l’anàlisi de la vida social, fet que permet a la sociologia consolidar-se.

Assumptes Recuperats per la Sociologia

1. Cohesió social, solidaritat, consciència de classe, etc.
2. Relacions de poder, jerarquies, dominació social a la societat civil i a l’Estat, etc.
3. Imputació de significat i legitimació a les diferents accions socials.

Recuperació de l'Economia Política (Segles XX i XXI)

Rosa Luxemburg i el Materialisme Històric

1. L’economia política és la que millor explica la realitat de l’economia capitalista.
2. Ha estat una eina per a la classe burgesa i per a la classe proletària per comprendre el funcionament del capitalisme.
3. Proporciona el coneixement necessari per acabar revolucionàriament amb el capitalisme (economia política socialista).
4. La fi del capitalisme serà també la fi de l’economia política.
5. La teoria econòmica neoclàssica és ideològica i no serveix per explicar la realitat social.

Karl Polanyi i la Mercantilització Fictícia

1. Proposa una concepció de la ciència social que integra història econòmica, antropologia econòmica, sociologia econòmica, economia política, sociologia històrica i filosofia social.
2. Qüestiona la validesa de la noció “mercats autoregulats”. És una “fal·làcia economicista” pensar els fets econòmics com a previs i independents de les realitats socials i polítiques.
3. Argumenta que les economies estan incrustades o arrelades («embedded») en la societat, la cultura i les seves institucions.
4. Elabora el concepte de “doble moviment”: procés dialèctic de (1) mercantilització (recursos naturals, treball i diner) i (2) processos socials que combaten la mercantilització i promouen protecció social.
5. Demostra que les societats de mercat europees són un resultat històricament contingent, no inevitable.

Elinor Ostrom i l’Explicació Institucionalista dels Béns Comuns

Parteix de la crítica a la tipologia de béns de Paul Samuelson. Enfront de la dicotomia béns públics/béns privats, proposa una solució institucional per a la preservació dels béns comuns:

1. Límits clarament definits i exclusió efectiva dels que no pertanyen a la comunitat.
2. Les normes referides a l'apropiació i disposició dels béns comuns s'han d'ajustar a les condicions locals.
3. Els beneficiaris poden participar en la modificació dels acords i regles.
4. Establiment de mecanismes de vigilància i possibilitat de sancions proporcionades.
5. Mecanismes de solució de conflictes.
6. L’administració pública reconeix l'autonomia de la comunitat en l’autogovern dels béns comuns.

Mariana Mazzucato: Economia Política de la Co-creació de Valor

1. Crítica la formulació de la teoria econòmica neoclàssica que diu que l’Estat només ha d’intervenir quan hi ha “fallades del mercat”.
2. Considera irrealista l’anàlisi que existeixen mercats autoregulats.
3. Proposa que l’Estat assumeixi un rol protagonista diagnosticant necessitats socials, creant nous mercats i regulant els ja existents.
4. L’Estat és un agent capaç de promoure la co-creació del valor i la innovació, i ofereix garantia d’estabilitat a llarg termini.
5. Proposa que l’Estat no es vegi només com un mecanisme de socialització de pèrdues, sinó sobretot de socialització de guanys. (Exemples: iPhone, Tesla)

Característiques Comunes de l’Explicació Històrica i Normativa

• No reduccionista.
• No idealista (materialista).
• Interdisciplinari.
• Entén les realitats socials com a històricament contingents.
• Entén el conflicte com a inherent a la vida social.
• Pluralista motivacional (al contrari de monista).
• Incorpora la dimensió normativa (ètica i política) a l’anàlisi social.
• Institucional.

Problemes Metodològics

1. Risc de caure en explicacions històriques deterministes (abús de l’estratègia deductiva).
2. Risc de treure conseqüències generals de fets particulars (abús de l’estratègia inductiva).
3. Risc de desplegar una concepció institucionalista que anul·li l’agència individual.

L’Explicació Intencional i els seus Problemes

El Sentit General de la Folk Psychology (Psicologia Intuïtiva)

1. Una explicació intencional es basa en el supòsit que l’acció humana té com a causes els desitjos i les creences dels individus.
2. Es considera que les activitats humanes que han d’estudiar les ciències socials són les accions, no les “meres” conductes.
3. En una explicació intencional de l’acció humana es recorre a les creences i desitjos que han portat a realitzar-la.
4. Definició d’intencionalitat: “La intencionalidad es aquella propiedad de muchos estados y eventos mentales en virtud de la cual éstos se dirigen a, o son sobre o de, objetos y estados de cosas del mundo.”

El Cercle Hermenèutic de la Folk Psychology

Ens permet interpretar intuïtivament les accions en termes dels desitjos i creences que les motiven. La Folk Psychology és el tipus de capacitats cognitives espontànies i intuïtives d’explicació de la conducta i les accions humanes.

Punt Fort: Ens porta a plantejar-nos si seria viable formalitzar la intuïció intencional en termes d’una teoria científica. De forma intuïtiva, els humans tenim la capacitat de llegir la ment dels altres.

1. Aplicació: Teoria de l’Elecció Racional (TER)

La TER es basa en el supòsit de racionalitat dels individus. L’acció és el millor mètode per a satisfer els desitjos de l’agent, donades unes creences i unes restriccions. Utilitza desitjos i creences com a “causes” de l’acció (maximitzadora o satisfaent).

Problemes de la TER

• És teleològica, orientada al resultat de l’acció.
• Consisteix en una explicació circular, perquè es basa en realitats intencionals buides i falses.
• Tota la teoria parteix del supòsit que ha de ser interpretada a partir del criteri d’optimitat.

2. Aplicació: Sociologia Comprensiva (Max Weber)

Weber va centrar-se en la idea metodològica que les ciències socials eren diferents de les ciències naturals:

• En ciències socials no és possible buscar lleis, però sí que es poden formular “tipus ideals”.
• Els éssers humans sempre actuen d’acord amb allò que valoren (neokantisme).
• Les ciències socials s’han de centrar en la comprensió (Verstehen), en els significats que fan intel·ligible l’acció, no en l’explicació (Erklären).
• La comprensió i la interpretació pressuposen intencionalitat (agència, acció social).
• Els que actuen són els individus en contextos socials, que s’han de descriure per interpretar correctament l’acció.

Weber aconsegueix superar algunes limitacions de les explicacions purament intencionals gràcies a la capacitat introspectiva. L’existència d’un vincle consistent entre creences, desitjos i accions (cercle hermenèutic basat en la racionalitat) permet fer servir les creences i els desitjos com a raons que explicarien les accions.

Punts Dèbils de l'Explicació Intencional Pura

• Argumentació circular: No hi ha forma de determinar quin dels factors (motius o raons) és realment la causa dels altres.
• Vacuïtat o falsedat: No tenim forma de demostrar de forma independent que els desitjos i creences existeixen com a tals.
• Les explicacions intencionals són context-dependents.

El Programa del Conductisme i la seva Influència

La perspectiva conductista implica un canvi per evitar els problemes de la folk psychology: passar d’estudiar l’acció social a estudiar la “mera” conducta.

Acció Social vs. Conducta

Acció Social

Interna i no observable; significativa, interpretable; pressuposa l’existència de categories mentals intencionals (motius, raons o “causes”).

Conducta

Objectiva, externa i observable; permet establir correlacions entre estímuls, respostes i reforç; pressuposa que les categories mentals no són rellevants.

Conductisme: Tipus i Perspectiva Dominant

• Conductisme Operant: Procés dinàmic en què estem condicionats pels estímuls, però sobretot pel reforç: ESTÍMUL → RESPOSTA (conducta) → REFORÇ.
• Conductisme Ontològic: Sosté que només hi ha activitat externa, ja que la ment no existeix com a tal.

La Ment com una Caixa Negra

El Conductisme Metodològic addueix tres raons per tractar la ment com una caixa negra:

1. No és possible entrar a la ment humana.
2. Es pot explicar el comportament sense entrar a la ment humana.
3. Qualsevol pregunta sobre la ment humana no té resposta.

Llei de l’Efecte: Estímul - Resposta - Reforç

Això no és una interpretació de l’acció social, sinó una explicació causal de la conducta, que s’expressa com una “llei”: “Si un comportament realitzat és reforçat, serà repetit amb més freqüència (o intensitat o durada). Si en canvi és penalitzat, serà repetit amb menor freqüència (o intensitat o durada).”

Tota activitat humana és vista com a comportament operant, explicat per la freqüència amb què ha estat reforçat o penalitzat en el passat.

Punts Forts del Conductisme

• Aparentment evita els problemes de circularitat explicativa i vacuïtat de la folk psychology.
• Aspira a fer explicacions causals.
• Recull factors socials empíricament comprovables (podem influir en la conducta).

Punts Febles del Conductisme

• Supòsit de ment com a tabula rasa (recipient buit), que altres ciències avui mostren que és fals (crítica de Chomsky).
• Supòsit de socialització massiva, que comporta determinisme social i legitimació de les situacions sociopolítiques existents.
• No dona una explicació plausible de per què els estímuls ambientals, el reforç i la conducta són suficients sense recórrer a conceptes intencionals.

El Funcionalisme com a Programa de Recerca

L'Estructuralisme i la Tesi Holista

Alexander Rosenberg sosté que l’estructuralisme és la tesi segons la qual hi ha trets —estructures— de la societat que són necessaris per a la seva persistència, però que no han estat intencionalment construïts ni són coneguts pels seus membres. Per tant, aquestes estructures no poden reduir-se a, o ser explicades en, termes de la conducta o dels pensaments dels individus o de grups d’individus. L’estructuralisme és una tesi holista.

La Noció de Funció

La noció de funció és utilitzada de forma recurrent perquè té les virtuts de comprimir informació, ser persuasiva i tenir la forma d'una explicació causal. Gerald Cohen distingeix dos usos:

• Enunciat funcional: Assigna una funció a un objecte o procés. No pretén ser una explicació causal.
• Explicació funcional: Explica la presència d’una característica en un sistema (que és estable per aquesta característica) en termes de la contribució o els efectes que la característica produeix en el sistema.

Antecedents: Explicacions Teleològiques

Explicar una realitat és equivalent a explicar el seu significat, el seu propòsit, la seva finalitat (télos). Exemple: La divisió del treball social només pot existir perquè té com a causa promoure la cohesió social.

Problemes Metodològics de l'Explicació Teleològica

1. Risc de cometre la fal·làcia d'afirmació del conseqüent.
2. Risc de caure en una circularitat tautològica.
3. Risc de no distingir correlacions explicatives (causals) de meres correlacions (no explicatives).

Raonaments Organicistes

La societat s'entén com un organisme compost per diferents parts (òrgans). Cada òrgan existeix perquè té una funció: mantenir viu el cos social. Descobrir la funció és descobrir la causa.

Explicació Funcional en Biologia

Una característica s'explica funcionalment si es demostra que és part d'un màxim individual local respecte a la capacitat reproductiva. L'explicació funcional en biologia no té a veure amb un fi, un significat o un objectiu.

Tipus de Funcions en Ciències Socials

• Funcions manifestes: Les que van ser intencionalment dissenyades per complir una finalitat i que són reconegudes pels participants. (Ex: “El confinament va tenir el propòsit de frenar els contagis.”)
• Funcions latents: Aquelles que es compleixen sense que hi hagi consciència de les mateixes. Es considera que aquestes funcions són sistemàticament més importants que les manifestes. (Ex: “El confinament va tenir com a fi no declarat el control social.”)

Programes Funcionalistes

1. Programa Fort del Funcionalisme (Malinowski)

Principi: Tots els fenòmens socials tenen conseqüències beneficioses que els expliquen. Proposa que les funcions rellevants són latents.

2. Programa Dèbil del Funcionalisme (Merton)

Principi: Cada vegada que els fenòmens socials tenen conseqüències beneficioses, involuntàries i no reconegudes, també poden explicar-se a través d’aquestes conseqüències. Hi ha funcions manifestes i funcions latents.

Tres Crítiques de Merton al Programa Fort

1. Crítica del supòsit d’unitat funcional de la societat:

   “El supuesto de la unidad funcional completa de la sociedad humana es con frecuencia contrario a la realidad. Los usos o los sentimientos sociales pueden ser funcionales para unos grupos y disfuncionales para otros de la misma sociedad.”

2. Crítica del supòsit de funcionalisme universal: Els sistemes socials i culturals no només tenen funcions positives.
3. Crítica del supòsit d’indispensabilitat: Una mateixa funció pot ser desenvolupada per formes culturals i socials diferents.

Exemples de Funcionalisme

Funcionalisme de Durkheim

“Considerar el castigo como un instrumento calculado para el control racional de la conducta es no percatarse de su carácter esencial, confundir la forma superficial con el verdadero contenido (...). Su verdadera función es mantener intacta la cohesión social, conservando en toda su vitalidad la conciencia común.”

Funcionalisme Psicobiològic de Malinowski

“La identidad real de una cultura parece reposar en la conexión orgánica de todas sus partes, sobre la función que tal detalle realiza en el interior de su sistema, sobre las relaciones entre el sistema, el medio y las necesidades humanas.”

Tota institució té com a funció satisfer alguna de les necessitats humanes.

Funcionalisme Estructural de Radcliffe-Brown

Crítica a Malinowski: Rebutja la definició de funcionalisme basada en set necessitats biològiques individuals.

“Tal perspectiva implica que un sistema social (...) tiene cierto tipo de unidad, a la que podemos llamar unidad funcional. Podemos definirla como una condición en la que todas las partes del sistema trabajan juntas con un grado suficiente de armonía o consistencia interna, es decir, sin que se produzcan conflictos persistentes que no puedan ser resueltos ni regulados.”

Defineix funció com: “La contribución que una actividad parcial hace a la actividad total de la que forma parte.”

Funcionalisme Estructural de Talcott Parsons

Funcionalisme com a Teoria Unificada. Tres sistemes d’acció: (1) sistema de personalitat, (2) sistema social i (3) sistema cultural.

• Tot sistema pressuposa un ordre i una estructura subjacent estable.
• Se’n deriven prerequisits funcionals i estructurals, necessaris per a la supervivència del sistema.
• Un fet social queda explicat quan s’estableix la seva relació amb alguna de les condicions necessàries.

Funcionalisme Estructural de Merton

A diferència de perspectives anteriors:

1. Introdueix la idea de l’anàlisi funcional multinivell (societat, organitzacions, institucions i grups).
2. Distingeix entre funcions manifestes i latents i realitza les tres crítiques al programa fort.

Punts Forts i Febles del Funcionalisme

Punts Forts (Explicació de la seva persistència)

1. El llenguatge funcional permet comprimir informació (l'exemple del rellotge).
2. Permet realitzar classificacions eficaces de la realitat en termes de funcions.
3. Contribueix a la comprensió de la importància dels agregats i dels macroprocessos.
4. Proporciona una resposta a la qüestió del significat dels fets socials.

Crítiques Metodològiques (Punts Febles)

1. Fal·làcia d'afirmació del conseqüent (origen en la formulació teleològica).
2. L'explicació a través de les conseqüències no permet distingir entre correlacions explicatives i meres correlacions.
3. Argumentació circular tautològica.
4. Vaguetat o imprecisió:
   • En biologia es parla de conseqüències òptimes, mentre que en sociologia es parla de conseqüències beneficioses (molt vague).
   • En biologia s'apel·la a la mateixa conseqüència (adaptació reproductiva), mentre que en ciències socials els beneficis difereixen.
   • Definicions variables de “sistema social” o “funció” segons l'autor.
5. El problema de la negació de la individualitat (tot és entès en termes de superorganismes).
6. La possibilitat de legitimar qualsevol realitat per la via de la funció, amb implicacions polítiques i morals.

Micro i Macro en les Ciències Socials

Distinció Metodològica Clàssica

Individualisme Metodològic

Tesi segons la qual “tots els fenòmens socials, i especialment el funcionament de totes les institucions socials, haurien d’entendre’s sempre com el resultat de decisions, accions, actituds, etc., d’individus humans i mai n’hem de tenir prou amb una explicació en termes dels anomenats col·lectius”.

• Individualisme ontològic: Les úniques entitats reals de què està composta la societat són els individus.
• Individualisme eticopolític: Els individus són els únics subjectes morals o de drets, i constitueixen el valor ètic i polític suprem.

Holism Metodològic

Tendeix a presentar la societat com una totalitat que consisteix en «alguna cosa més» que la mera suma de les seves parts integrants. Sosté que la interacció social genera propietats i fenòmens que són irreductibles a fenòmens individuals.

El Vaixell de Coleman

Aquest model il·lustra com els canvis socials globals (macro) es produeixen a través de les accions individuals (micro). Max Weber va explicar com una vida productiva i sistemàtica, orientada a obtenir guanys, acaba generant el capitalisme (un fenomen macro).

Distinció Metodològica Actualitzada (Philip Pettit)

Eix 1: Autonomia Intencional dels Individus

• Perspectiva metodològica individualista: Els humans tenen autonomia intencional plena.
• Perspectiva metodològica col·lectivista: La perspectiva intencional és errònia. Les regularitats estructurals expliquen la vida social i són discontínues respecte a la intencionalitat humana.

Eix 2: Existència o Absència de Relacions Socials

• Atomisme metodològic: Es poden entendre els individus sense pressuposar interacció amb altres individus.
• Holism metodològic: Moltes capacitats humanes (especialment la capacitat de pensar) depenen constitutivament de l'existència de relacions socials.

Combinació d’Eixos

1. Individualisme atomista metodològic: Els individus tenen capacitats intencionals autònomes (individualisme metodològic), i per al seu desplegament no és necessari pressuposar relacions socials (atomisme metodològic).
2. Individualisme holista metodològic: El punt de partida és la capacitat intencional dels individus (individualisme metodològic), però l'explicació és insuficient, ja que els individus són modelats tant per les interaccions com per les institucions, estructures i sistemes (holisme metodològic).
3. Col·lectivisme atomista metodològic: (No definit en el text original, però implícit en la matriu).
4. Col·lectivisme holista metodològic: Només els agregats són l'objecte d'estudi rellevant en ciències socials (col·lectivisme metodològic). Els individus són entesos fonamentalment com a modelats per les institucions, estructures i sistemes en els quals participen (holisme metodològic).