Epistemologia: El límit del coneixement

L'objectiu principal de Hume és explicar què podem i què no podem conèixer (Locke també se'l pregunta). Insisteix en la crítica de la metafísica, que és la base de les disciplines que van més enllà de la physis.

Els empiristes creuen que el límit del coneixement és l'experiència. La metafísica ens desorienta, ja que els racionalistes creuen que poden explicar-ho tot, però això no és possible ja que no ho percebem mitjançant l'experiència.

La metafísica provoca fanatisme, com la religió, per tant, cal demostrar els nostres límits per negar-la.

Hume anomena percepcions a tots els continguts de la nostra ment. En canvi, Locke ho diu idea i distingeix entre impressions (dades immediates dels sentits) i idees (representació i còpia de les impressions).

La diferència fonamental entre impressions i idees és la intensitat, ja que per feble que sigui una impressió, serà sempre més intensa que qualsevol idea. Les facultats que fan que les impressions es converteixin en idees són la memòria (que conserva l'estructura original de les impressions) i la imaginació (que altera l'ordre de les impressions).

• Les idees que provenen de la memòria són més exactes.

Epistemologia: El límit del coneixement

Podria semblar que per la imaginació podem crear noves impressions, però en realitat no és així, sinó que extraiem impressions combinades que provenen sempre de l'experiència i fan que el nostre coneixement sigui limitat. No podem pensar res que no provingui de l'experiència, totes les idees són còpies d'impressions.

Hume diu que l'experiència és el nostre límit i desestima la metafísica com a ciència, ja que les idees de Déu o l'ànima no són impressions.

Llei d'associació d'idees

Per Hume hi ha 3 lleis que expliquen les associacions:

• La semblança
• La contigüitat en l'espai i el temps
• La causa i l'efecte

Relacions d'idees. Qüestions de fet

Són proposicions (una afirmació o negació) que són realitats en virtut dels termes que les formen. No cal recórrer a l'experiència ja que la proposició mateixa no s'ha de comprovar empíricament. Quan es nega, és contradictori, per exemple: Plou i no plou.

Són veritats absolutes i coneixement totalment cert. Les matemàtiques són relacions d'idees. També podem anomenar-les veritats analítiques o a priori.