L'Epistemologia de Kant: Judicis Sintètics a Priori i Crítica de la Raó Pura

Els Judicis Sintètics a Priori

Tota ciència s’expressa a través de judicis (enunciats). Quines característiques ha de tenir un judici per ser considerat ciència?

Classificació dels Judicis

1. Segons la relació entre el subjecte i el predicat (contingut)

• Judicis analítics: El predicat està inclòs en el subjecte. Exemple: “Els solters no són casats”. Són universals i necessaris, però no amplien el coneixement.
• Judicis sintètics: El predicat no està inclòs en el subjecte. Exemple: “Colom va descobrir Amèrica”. Són extensius i augmenten el coneixement.

2. Segons l’origen

• A priori: No provenen de l’experiència. Són universals i necessaris. Exemple: “El que és, és” o “Els solters no són casats”.
• A posteriori: Provenen de l’experiència. Són particulars i contingents. Exemple: “La taula és verda”.

La Necessitat dels Judicis Sintètics a Priori

Kant creu que s’han de combinar. Perquè hi hagi un judici científic, hi ha d’haver un judici sintètic a priori.

• Són sintètics perquè augmenten el nostre coneixement (com defensen els empiristes).
• Són a priori perquè provenen del subjecte, i per tant són universals i necessaris.

Els judicis sintètics a priori, segons Kant, es troben en la matemàtica i la física, i per tant, aquestes disciplines són ciència.

Origen dels Judicis Sintètics a Priori

Són possibles els judicis sintètics a priori? D’on provenen? Provenen del subjecte, de la nostra raó (en sentit ampli), de les facultats del coneixement humà. Kant farà una Crítica de la Raó Pura on analitza les facultats del coneixement per veure allò que és a priori.

Estructura de la Crítica de la Raó Pura

Estètica Transcendental (Sensibilitat)

Kant sotmet a crítica la sensibilitat. Estudiarà com funciona, com coneixem i com actua.

La Sensibilitat i la Intuïció

La sensibilitat és la facultat a partir de la qual rebem sensacions provinents de l’exterior o l’interior, és a dir, l’experiència.

El coneixement és primerament intuir. La sensibilitat és intuïció, una relació directa amb l’objecte que necessita de l’objecte.

La sensibilitat és receptiva, és intuïció (empírica) i és sensació. La sensació és l’element material de la sensibilitat, però no és coneixement per si sola. Tot coneixement és la suma d’un element formal i un element material.

L'Espai i el Temps com a Formes A Priori

L’element formal de la sensibilitat és l’espai i el temps. Aquests provenen de la nostra ment; els col·loquem nosaltres.

Per Kant, l’espai i el temps són formes a priori de la sensibilitat. Nega l’espai i el temps fora de nosaltres; són intuïcions pures. La ment ordena les sensacions en un espai i temps. No existeixen fora de la ment humana, sinó que provenen del subjecte. Estem determinats a conèixer d’aquesta manera, en un espai i un temps determinats. Són a priori i, per tant, universals i necessaris.

El Fenomen

La suma de l’element formal i material és l’autèntic objecte de coneixement, que Kant anomena fenomen (unió de sensacions amb l’espai i el temps).

Fenomen: Allò que se'ns apareix, les aparences.

Estem determinats a conèixer aparences. Podem conèixer el món segons les nostres facultats, però hi poden haver altres realitats (el noümen).

Dialèctica Transcendental (Raó)

Aquesta part sotmet a crítica la raó. Intenta donar resposta a si la metafísica pot existir com a ciència.

L'Ús Il·legítim de la Raó

La raó és la facultat d’argumentar o raonar. Té tendència a fer arguments més generals i universals, buscant unificar el saber humà.

Fa un ús il·legítim de les categories, creant idees (les tres substàncies cartesianes: Jo, Déu, Món), que són incognoscibles o conceptes purs de la raó.

Déu, l’ànima (Jo) i el Món no són fenòmens (no provenen de l’experiència). Quan la raó converteix aquestes idees en objectes reals, cau en una il·lusió transcendental (o aparença transcendental). Podem pensar-hi, però no conèixer-los.