L'Epistemologia de David Hume: Empirisme i Coneixement

Epistemologia de Hume

L’objectiu principal de Hume és explicar què podem i què no podem conèixer (Locke també s’ho pregunta). Insisteix en la crítica de la metafísica, “més enllà de la physis”, que és la base de les disciplines.

Els empiristes creuen que el límit del coneixement és l’experiència. La metafísica ens desorienta i només s’explica perquè els racionalistes creuen que poden explicar-ho tot. Però no és possible, ja que no ho percebem mitjançant l’experiència.

La metafísica provoca fanatisme (com la religió); per tant, cal demostrar els nostres límits per negar-la.

Percepcions: Impressions i Idees

Hume anomena percepcions a tots els continguts de la nostra ment (Locke els anomenava idees). Distingeix entre:

• Impressions: Són les dades immediates dels sentits.
• Idees: Són la representació i còpia de les impressions.

La diferència fonamental entre impressions i idees és la intensitat: per feble que sigui una impressió, serà sempre més intensa que qualsevol idea. Les facultats que fan que les impressions es converteixin en idees són:

• La memòria: conserva l’estructura original de les impressions.
• La imaginació: altera l’ordre de les impressions.

• Les idees que provenen de la memòria són més exactes.

Els límits del coneixement

Podria semblar que, mitjançant la imaginació, podem crear noves impressions i, per tant, tenir impressions il·limitades. Tanmateix, no és així: extraiem impressions combinades que provenen sempre de l’experiència, fet que limita el nostre coneixement. No podem pensar res que no provingui de l’experiència; totes les idees són còpies d’impressions.

Hume afirma que l’experiència és el nostre límit i desestima la metafísica com a ciència, perquè les idees de Déu o l’ànima no són impressions.

Llei d’associació d’idees

Per a Hume, hi ha tres lleis que expliquen les associacions:

• La semblança.
• La contigüitat en l’espai i el temps.
• La causa i l’efecte.

Relacions d’idees i Qüestions de fet

Relacions d’idees (R.I.)

Són proposicions (una afirmació o negació) que són realitats en virtut dels termes que les formen. No fa falta recórrer a l’experiència, ja que la proposició mateixa no s’ha de comprovar empíricament. Quan es nega, és contradictori (ex: "Plou i no plou").

Són veritats absolutes i coneixement totalment cert. Les matemàtiques són relacions d’idees. També les podem anomenar veritats analítiques o a priori.