Epistemologia de la Ciència i la seva Didàctica

Epistemologia de la Ciència

L'epistemologia de la ciència s'ocupa de les circumstàncies històriques, socials i psicològiques a partir de les quals obtenim teories científiques (coneixement) i dels criteris pels quals els hi donem valor.

Visions Clàssiques (XVII-XVIII)

Empirisme

El coneixement sorgeix a partir de les dades de l'experiència sensible mitjançant un mètode científic inductiu i rigorós. Base d'un moviment que s'anomena positivisme (XIX), considera la ciència com l'únic coneixement autèntic i objectiu, les teories de la qual es realitzen des de l'observació i l'experimentació, expressades amb fórmules matemàtiques (didàctica c). El coneixement previ no importa, es transmet coneixement científic veritable, no importa la diversitat de la classe, l'estudiant ha de saber observar i aplicar el mètode inductiu i l'aprenentatge es pot produir per descobriment.

Racionalisme

Les diferents teories es mouen en dos punts:

• Moderat: la base del coneixement és la nostra capacitat intel·lectual (raó), que precedeix les altres formes d'adquisició de coneixement.
• Extrem: la raó com a única font de coneixement (DC) potenciar l'ús de la lògica i el raonament abstracte (aprendre ciències significativament). Piaget, en la seva teoria del desenvolupament cognitiu, situa el pensament formal com a etapa del desenvolupament, les activitats més enfocades a desenvolupar el pensament formal que conceptes. Visió moderada.

Visió Constructivista

Defensa que el coneixement és la construcció de la intel·ligència humana que va creant noves estructures a partir dels coneixements que ja posseeix de les seves experiències. El mètode científic és deductiu i rigorós, s'ha d'incloure dins d'un context i objecte. El coneixement científic és anar creant models que ens siguin útils per explicar-ho. A mesura que va passant el temps ens veiem obligats a millorar-ho (DC) considera que el coneixement científic es construeix a partir de la ment humana, l'estudiant aprèn construint de forma activa el seu coneixement partint del context social i les idees prèvies, contradir les idees de l'alumne per crear una nova concepció. El problema del canvi conceptual és que molts cops tornem a les concepcions alternatives.

La Ciència

Conjunt organitzat de coneixements obtinguts a partir d'uns mètodes propis de treball que intenten donar resposta a les inquietuds de la societat pel món que l'envolta.

Característiques

• Resultats: conjunt de coneixements obtinguts a partir de l'experimentació (inducció) i formulació i comprovació d'hipòtesis (deducció).
• Metodològica: el que fan els nens (descobrir, inventar, experimentar).
• Visió històrica: models teòrics útils, ensenya que la ciència intenta donar explicacions segons els mitjans que disposa per avançar, evoluciona i es veu influenciada per la societat, les teories són útils en un context determinat. No es pot diferenciar la ciència sense una visió històrica.

Aportacions

Respon a la inquietud dels éssers humans i a la necessitat de desenvolupament tecnològic, capaç de reflexionar sobre temes transcendents de la societat, hàbits de conducta ecològics i saludables, fomenta l'interès per la conservació del medi ambient i el desenvolupament sostenible.

Paraciència vs. Ciència

• Paraciència: no és rigorosa, les afirmacions no es basen en l'observació i l'experimentació, conclou coses molt generals i les afirmacions sempre tenen raó. El mètode científic contempla la possibilitat que la hipòtesi no sigui correcta.
• Ciència: forma de treball dels científics (mètode i experimentació) rigorosa, els resultats dels estudis científics poden demostrar que l'afirmació sigui falsa.

Ciència i la seva Influència

Donar nom a noves coses, conèixer el món amb més profunditat, ensenya a buscar mètodes per resoldre problemes, ajuda a posar ordre al món que ens envolta.

Mètode Científic

• Inducció: de l'observació aconseguim teories (particular-general).
• Deducció: comprovem les nostres hipòtesis mitjançant l'experimentació (general-particular).

Fases

Problema, bibliografia, hipòtesi, disseny de l'experiment, experimentació, conclusió i apareixen noves inquietuds. El mètode que s'utilitza és rigorós, deductiu i dins d'un context (el meu objecte). La ciència no és objectiva i té una perspectiva deductiva (mètode científic).

Canvi Conceptual

Apareixen abans del pensament formal, són universals, elaborats complexament (experiència dia a dia), actuen com a obstacles d'aprenentatge, depenen del context (mar-muntanya). El professor guia l'aprenentatge significatiu, s'ha de provocar un canvi conceptual (buscar la manera que aquell nen qüestioni per què ha de construir una idea nova en el model científic que vol treballar).

Fases del Canvi Conceptual

• Orientació: despertar l'atenció/interès de l'alumne.
• Explicitació: exposició per part dels alumnes de les seves idees, donar oportunitat d'expressar allò que pensen.
• Reestructuració: modificar les idees dels alumnes mitjançant diferents estratègies destinades a provocar insatisfaccions amb les seves pròpies idees, s'inclou la fase de la inclusió de diverses oportunitats.
• Revisió del canvi d'idees: comparar les noves idees amb les inicials.

Transposició Didàctica

Transformació del saber científic en quelcom apte per ser après a diferents edats i contextos sense que deixi de ser rigorós/abstracte, ha de aconseguir connectar la ciència que s'ensenya a l'escola amb els interessos dels alumnes (objectes, fenòmens, conceptes apropiats).

Ciència i Societat

La ciència forma part de la societat, és qui marca el camí de la ciència, la ciència apareix en multitud de mitjans constantment. Es vol que els ciutadans entenguin què és la ciència i la seva activitat, promoure l'interès per la formació científica permanent i l'esperit crític.

Teories del Desenvolupament Cognitiu

Piaget

• Sensoriomotor (0-2 anys):
• Preoperacional (2-7 anys): limitacions: egocèntric (punt de vista únic i no posar-se en el lloc dels altres), limitació de centració (posa atenció en un aspecte i no té en compte els altres), irreversibilitat (incapacitat de veure l'acció en els dos sentits de la trajectòria, accions en un únic sentit).
• Operacions concretes (7-11/12 anys): aparició de la lògica, reversibilitat i conservació.
• Operacions formals (11/12-15 anys): capacitat d'abstracció, pensament hipotètic-deductiu.

Vigotsky

L'aprenentatge es basa en la interiorització d'activitats de l'entorn social, les persones que ens envolten guien el nostre aprenentatge i adquirim nivells d'autonomia i responsabilitat. El llenguatge és una eina important però no l'única (joc, dibuixos), influeix en l'aprenentatge. En el desenvolupament cultural del nen, tota funció apareix dues vegades: a nivell social/individual, entre persones (interpsicològic) i a l'interior del nen (intrapsicològic).

Idees Prèvies

• Idees correctes: aprofitar per continuar l'aprenentatge.
• Idees incorrectes: manques puntuals de memòria, confusions sistemàtiques i esquemes alternatius.

Aprofitar els coneixements previs - aprenentatge constructiu - relacionar la nova informació amb aquella que ja tenen a les seves estructures mentals, modificant els enllaços preexistents per crear una xarxa d'idees.