Episodis Clau de la Història Romana: Ròmul, Hannibal i Cèsar

Relats Històrics de Roma Antiga

La Fundació de Roma i el Rapte de les Sabines

Ròmul, un cop fundada la ciutat, a la qual, a partir del seu nom, digué Roma, va acollir dins la ciutat una multitud d’homes dels voltants. Va escollir-ne cent d’entre els ancians per endegar totes les coses amb el consell d’ells. Llavors, com que ni ell mateix ni el seu poble tenien esposes, convidà les nacions veïnes a un espectacle de jocs a la ciutat de Roma i en va raptar les donzelles.

L'Inici de la Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica es va promoure per part d’Hanníbal, el qual començà a assetjar Sagunt, ciutat d’Hispània lleial als romans. Els romans li van ordenar, a través d’uns legats, que renunciés a la guerra. Ell no volgué rebre els legats. Els romans també n’enviaren a Cartago, però els cartaginesos donaren dures respostes.

Cèsar a Gàl·lia: La Trama dels Trèvers

Mentre Cèsar duia a terme aquestes coses, i un cop aplegats grans efectius d’infanteria i de cavalleria, els trèvers es disposaven a atacar Labiè, al capdavant de l’única legió que havia passat l’hivern en els seus territoris. Ja no estaven més lluny d’ell que el trajecte de dos dies, quan s’assabenten que, per encàrrec de Cèsar, havien arribat dues legions de reforç.

L'Hivernada de Galba a Octodur

Cèsar, en marxar cap a Itàlia, va enviar Servi Galba amb la Legió Dotzena contra els nantuats, els veragres i els seduns. Galba, un cop lliurats alguns combats favorables, va decidir col·locar dues cohorts en el territori dels nantuats i passar l’hivern amb les cohorts restants de la legió en un poble dels veragres que s’anomena Octodur.

Preparatius de Cèsar per a la Invasió de Britànnia

Cèsar, encara que en aquests llocs els hiverns són primerencs, així i tot es va proposar marxar a Britànnia. Abans d’arriscar-s’hi, hi envia Gai Volusè davant amb un vaixell lleuger. Li mana que, un cop explorades totes les coses, torni al seu costat al més aviat possible. Ell, per la seva banda, marxa amb totes les tropes cap al país dels Mòrins.

Resistència de la Infanteria Romana

Quan va ser anunciada aquesta incursió sobtada, Cèsar envià des del campament tota la cavalleria als soldats d’infanteria, que resistien amb molta valentia l’atac dels enemics i lluitaven aferrissadament. Els soldats d’infanteria, havent rebut un nombre petit de ferides, van matar un bon nombre d’enemics abans que aparegués la nostra cavalleria.

La Fugida dels Germànics

Els germànics, havent sentit una cridòria darrere l’esquena, es van llançar fora del campament. En arribar a la confluència del Mosa i el Rin, alguns es precipitaren al riu i moriren vençuts pel cansament i per l’embranzida del corrent.