Epidaure, Aqueducte de Tarragona i monuments romans

Epidaure

Epidaure: 350 aC. Finals del període clàssic inici de l'hel·lenístic. Durant les guerres mèdiques l'acròpolis d'Atenes va quedar destruïda i es va començar a reconstruir. Després s'iniciaran les guerres del Peloponès enfrontament de les diferents polis gregues en contra de la supremacia d'Atenes. Totes les ciutats gregues van passar a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Felip (338 aC) pare d'Alexandre el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d'Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.

Significat: La ciutat d'Epidaure es va fer famosa perquè hi havia el santuari d'Asclepi, déu de la medicina que guaria als malalts. A l'època hel·lenística el seu culte va créixer i aquest santuari era visitat per molts malalts de tota l'Hèl·lade. Per això s'hi va construir el teatre més gran de Grècia. Les obres de teatre gregues que es posaven en escena formaven part de les festes celebrades en honor a Dionís, el déu del vi i de la gresca. Al principi els teatres tenien una finalitat religiosa i era on es feien les ofrenes a Dionís.

Aqueducte de Tarragona

Aqueducte de Tarragona: A partir de la segona meitat del segle I aC. L'expansió territorial va provocar la crisi de la República. Conflictes i guerres civils a Roma. L'any 48 aC Juli Cèsar va ser proclamat dictador perpetu i va assumir tots els poders però va ser assassinat pels republicans i els patricis.

El seu fill adoptiu, Octavi, va venjar la mort de Cèsar en una guerra civil i l'any 27 aC el senat li va concedir el títol d'August i va inaugurar un nou sistema de govern, l'Imperi. Al llarg dels segles I i II va ser anomenat pax romana ja que hi va haver poc conflictes. Però entre els segles II i III dC es va difondre el cristianisme dins l'imperi i va començar una crisi deguda als atacs dels bàrbars que finalment va acabar amb la caiguda de l'imperi romà.

Significat: No té un significat concret però al voltant dels aqüeductes i ponts ronden diferents llegendes d'origen medieval que van tenir molta difusió a Europa. Totes aquestes llegendes tenen un denominador comú: hi ha un pacte amb el diable i una ànima en joc. La llegenda del Pont del Diable de Tarragona comença quan el constructor ja havia aixecat les dues rengleres d'arcades.

Ara Pacis

Ara Pacis: 13 – 9 aC (Roma Imperial) Els relleus de l'Ara Pacis van ser fets durant període Imperial, durant la “Pax romana”. Època durant la qual es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits. Aquest és el temps en que l'imperi va arribar a la seva màxima expansió territorial i prosperitat.

Significat: Religiosa, altar on es feien sacrificis en honor als déus que també servia per donar les gràcies als emperadors, i document històric que ens mostra part de la història romana.

August de Prima Porta

August de Prima Porta: 19 aC (còpia en marbre 14 dC) La còpia en marbre de l'August de Prima Porta va ser feta durant període Imperial, durant la “Pax romana”. Època durant la qual es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits. Aquest és el temps en que l'imperi va arribar a la seva màxima expansió territorial i prosperitat. Aquesta escultura es va trobar a les excavacions fetes a Prima Porta, tot i que se sap que hi va haver una escultura original feta en bronze.

Significat: August vestit de militar. Està descalç perquè la còpia va ser feta quan ell ja estava mort i per tant ja estava divinitzat, cosa que també es veu amb el dofí i Cupido, que ens recorda a Venus. La cuirassa que porta té uns relleus que poden ser interpretats ja que hi surt Tiberi rebent trofeus que representen la rendició de les zones pacificades, a la part dreta la Gàl·lia i a l'esquerra Hispania, territoris representats per dones. Tiberi va acompanyat per la Lloba Capitolina. A la part superior podem observar Apol·lo portant un carro i a la part inferior hi ha Diana, déus protectors d'August. Els romans el que volien era deixar constància dels seu actes reglorificant-lo. Política, propagandística i estètica. Se suposa que va ser encarregada per la dona d'August.