Epicureisme i Estoicisme: Filosofies de l'Antiga Grècia
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,22 KB
- cinisme: sovint es presenten com els autèntics socràtics. El seu nom prové de la paraula “kynos” que significa ca, perquè es deia que vivien com els cans: podien arribar a viure al carrer, anar bruts, anar completament despullats...
Aleshores, el seu lema era “tornar a la naturalesa”: consistia en distingir les necessitats naturals de les artificials; deien que totes les necessitats són artificials o que totes, com a mínim, tenen una part artificial. El cínic més popular va ser Diògenes i ZenóContext històric: Aristòtil va ser el mentor d’Alexandre el Gran. Els territoris del seu imperi, quan va morir sense descendència, van ser repartits entre els exèrcits. Així, la Grècia Antiga es divideix en 3 etapes: l’arcaica, la clàssica i la hel·lenística. Aquesta darrera, és una època d’expansió de la cultura grega. D’aquesta manera, després de la mort d’Alexandre, el grec es converteix en la llengua de cultura i de comunicació de tot l’Orient Mitjà i el Mediterrani.
EPICUREISME
Es diu així per el nom del seu fundador, Epicur. Sembla que va escriure un bon grapat d’obres, però només en conservem una petita part. Ens ha quedat un llibre en forma de cartes. En quant a sa seva cosmologia/ ontologia (part de la filosofia que estudia que vol dir “esser”), Epicur és atomista (segueix a Demòclit). Només hi introdueix una variant, ell pensa que per preservar la llibertat individual. Per ell l’atomisme és determinista, és a dir, tot succés natural és predictible. El que està clar és que si els deterministes tenen raó, la llibertat humana és una ficció.
Segons Demòclit, els àtoms xoquen entre si d’una manera imprevisible, segons Epicur; els àtoms tenen una capacitat per transformar espontàniament la seva trajectòria. Això se’n diu: Clinamen. Si els àtoms tenen un comportament espontani, seria impossible determinar on anirien aquests àtoms en un futur, seria difícil saber el futur humà.
Epicur diu que la mort no s’experiencia, tenim por a la mort però no la vivim ni en tenim vivència, el que si se te és el dolor que pot conduir a la mort. Epicur diu que per això és absurd de tenir por a la mort
És molt important per la seva ètica, que és hedonista (hedoné = plaer). Hedonista és aquell que defineix lo bo com allò que produeix plaer. Per ell, una cosa és bona si només produeix plaer. Si bo és el que produeix plaer, lo dolent serà el que produeix dolor i no només hem de cercar el plaer, sinó que també hem d’evitar el dolor. Obtenir plaer i no obtenir dolor té a veure amb el control del desig, a aquest el podríem definir com a la satisfacció del desig. Lo invers podríem dir del dolor, aquest ens produeix la insatisfacció d’un desig, la frustració. Per aconseguir això hem de controlar i moderar els nostres desitjos.
- estoicisme: la paraula estoic prové de la paraula grega “stoa” = pòrtic, ja que tenien les seves trobades davall una porxada. Els estoics més famosos són Epictet i Marc Aureli, un emperador filòsof que escriu el llibre Meditacions.
Igual que l’epicureisme, tenen una cosmologia pròpia molt particular: creuen que hi ha un principi material i un principi organitzador, al qual anomenen “logos” (raó). Aquest principi organitzador també és un principi material, una mena de matèria subtil, que governa el món. De manera que tot el que succeeix, ocorre conforme a aquest logos; és a dir, són deterministes (no hi ha llibertat humana). Per tant, existeix un destí del qual no podem fugir, l’única cosa que podrem fer serà acceptar-lo (acceptació) o preparar-nos: com més ens preparem, més fàcil serà acceptar-lo.
Ens prepararem amb l’austeritat, reduint les necessitats (el més ric és aquell que menys necessita), per tal d’arribar a un ideal impassible (aquell que res del que li succeeix l’afecta). La forma extrema d’impassibilitat seria arribar al punt de suïcidar-se desapassionadament.