Epicureisme i Estoïcisme: Filosofia de la Felicitat i el Destí

Filosofia: Epicureisme i Estoïcisme

Epicureisme - Epicur

Estoïcisme - Estoics

Zenó de Cítion, creador a Atenes d'una escola de pensament grega.

Estoïcisme ve de la paraula grega "STOA" ("pòrtic").

Ètica Estoica

1. L'ètica ens diu com actuar.
2. Ara bé, nosaltres actuem en una realitat concreta.
3. Hem de saber com és aquesta realitat.
4. La física ("la filosofia de la nostra naturalesa") ens diu com és la realitat.

Exemples de Filòsofs Estoics

• Zenó de Cítion.
• Ciceró (II-I aC).
• Sèneca (I aC).
• Marc Aureli (II dC): L'emperador filòsof.
• Boeci (V aC): La consolació de la filosofia.

Les Idees Clau

"Si vols X, fes Y." Els estoics i epicuris proposen una ètica eudaimonista, que vol dir felicitat (eudaimonia = felicitat). Les ètiques eudaimonistes són ètiques conseqüencialistes: una acció és bona si les seves conseqüències són bones.

Exemple d'acció que sigui bona per ella mateixa, fer-la tot i que les conseqüències siguin dolentes o bones: perdonar algú sense esperar res a canvi.

Exemple d'acció bona per les seves conseqüències: educar a altres per les conseqüències futures.

Els epicuris i els estoics deien que l'objectiu de les nostres accions (=Y) és la felicitat. És a dir, una acció (=Y) és bona si m'acosta a la felicitat (=X).

Les teories ètiques segons les quals una acció (=Y) és bona en ella mateixa s'anomenen deontològiques (deontos = deure).

Pels estoics, la felicitat consistia en una serena acceptació del destí, com a condició per assolir la tranquil·litat de l'ànima.

Epicureisme i Estoïcisme

= Ètiques eudaimonistes/conseqüencialistes (= de la felicitat)

= Si vols X, fes Y (X l'objectiu, Y l'acció bona/moral)

• Una acció és bona si m'acosta a l'objectiu.
• L'objectiu final de la nostra vida (per tant, de les nostres accions) és la felicitat.
• La felicitat pels estoics consisteix en una serena acceptació del destí.

Concepció Física dels Estoics

Concepció física (= o de la realitat, natural...) dels estoics.

• Ordre natural de les coses.
• Hi ha sempre una relació ben estreta entre les teories ètiques i les concepcions físiques ("de la naturalesa/realitat").
• Pels estoics, la realitat és un tot ordenat: les coses s'esdevenen, no per atzar, sinó d'acord amb una llei (= en grec en deien "logos").
• Si les coses s'esdevenen d'acord amb una llei (el logos), direm que s'esdevenen necessàriament (> "necessitat").

Precisió Terminològica

Direm que alguna cosa passa "per necessitat" o "necessàriament" quan ha de passar tant sí com no, quan cal que passi i no pot no passar.

Exemple: aigua a 100ºC necessàriament s'evaporarà. 2+2=4. Raonament deductiu: 1. Tots els homes són mortals. 2. L'Haitam és un home, conclusió: L'Haitam és mortal.

• Destí: la realitat és una realitat predeterminada pels estoics.
• Si existeix un destí (si la realitat és un ordre predeterminat), la llibertat és una il·lusió.
• Podem parlar de llibertat o lliure albir: facilitat de triar què volem fer.

Pregunta: Si l'ètica pretén dir-nos com hem d'actuar, quin sentit té en una realitat predeterminada?

• Sèneca deia el següent: Ducunt volentem fata, nolentem trahaunt. "El destí guia el qui vol (seguir el destí), i arrossega el qui no vol".
• La predeterminació de les coses que passen sembla posar en dubte que els humans tinguin lliure albir: és a dir, que puguin triar què volen fer.
• Si no són lliures, quina opció tenim? Per què hauríem de parlar d'ètica? Semblaria que també estem determinats a ser feliços o infeliços.
• Ara bé: els estoics consideren que els humans posseïm una certa llibertat. Els humans estem formats per 3 coses diferents: 1. el cos, 2. l'alè vital, 3. l'intel·lecte/guia interior.
• L'intel·lecte és l'única part pròpiament nostra, és el reducte de la "mica" de llibertat que tenim.

El Valor de Cada Cosa

• A l'hora d'actuar, cada cosa té el seu valor.
• Tan bon punt determinem el valor d'alguna cosa, hi actuem per conseqüència.
• Els grecs en deien actuar KAT' AXÍAN (segons el valor de cada cosa).
• (Dins de la filosofia, l'axiologia, ens dedica a l'estudi dels valors).
• Podem distingir entre els judicis de realitat i els judicis de valor.
• Judici = afirmació
• La major part de la gent no sap donar a les coses el valor que els correspon realment i, en conseqüència, actuem incorrectament i som infeliços.