Èpica i Teatre a la Literatura Llatina Antiga

L'Èpica Llatina: Orígens, Característiques i Obres Clau

L'èpica és una manifestació literària en què es narren esdeveniments o fets heroics. Els escriptors romans inicialment van adaptar i van traduir models grecs. A diferència d'aquests, l'èpica llatina és el producte de la ment d'un poeta culte que intenta sublimar els orígens de Roma i alguns representants del poder romà.

En la major part de les cultures, l'èpica va començar sent oral i cantada, fet que no es produeix en el cas de l'èpica llatina. Sempre està escrita en vers i utilitza una versificació lenta. En les literatures gregues i romana, els poetes se serveixen de l'hexàmetre. Canta les gestes dels éssers heroics més reconeguts per a una comunitat.

En l'èpica grega es van narrar les gestes i les aventures dels herois grecs i troians que es van enfrontar a la Guerra de Troia. Encarnen els valors socials i morals més apreciats per la cultura que els ha creat. Com l'èpica era un gènere de tradició oral, s'utilitzaven unes fórmules que permetien una memorització del text:

• Versos sencers o parts de vers que es repeteixen sobre un mateix esquema mètric i que serveixen com a epítets que caracteritzen personatges humans o divins.
• Símils o comparacions que indiquen el pas d'un episodi a un altre, a més de relaxar l'atenció després de moments de gran tensió.

L'Eneida de Virgili: El Poema Nacional de Roma

L'Eneida és un poema èpic, estructurat en 12 cants i quasi 10.000 versos. Té com a base la destrucció de Troia pels grecs i el posterior viatge d'Enees a Itàlia i la fundació d'una nova pàtria.

Virgili: Vida i Obra d'un Mestre de l'Èpica

Publi Virgili Maró (70 a.C., prop de Màntua) va estudiar a Roma retòrica i filosofia. Va conèixer Mecenas, promotor i protector de les arts i gran amic personal d'August. Va viure una vida molt senzilla, va escriure l'Eneida, i va morir el 19 a.C.

Virgili va escriure la seva primera obra, les Bucòliques, quan tenia 28 anys. Es tracta d'un conjunt de poemes de temàtica pastoral amb els quals pretenia reflectir la vida senzilla dels pastors al camp. Posteriorment, va escriure les Geòrgiques, un poema didàctic que gira entorn de la vida del camperol itàlic, descriu les feines del camp i el món agrícola.

El Teatre Llatí: De Grècia a Roma

El teatre (240 a.C.), juntament amb l'èpica, és el gènere literari més antic de la literatura llatina. Va sorgir de l'adaptació dels esquemes dramàtics grecs després de la conquesta de la Magna Grècia (segle II a.C.). Els romans van poder observar els teatres de les colònies gregues a Itàlia i, atrets per la seva bellesa, van copiar els esquemes de la tragèdia i la comèdia grega, i els van mantenir amb rigor. Els gèneres tràgic i còmic pertanyien al teatre culte.

La Tragèdia Romana: Grandesa i Destí Fatal

La tragèdia representa la grandesa de situacions conflictives, en què uns personatges passen, generalment, d'una situació feliç a una dolenta, guiats per un destí fatal. Cal distingir dos tipus de tragèdia segons la seva temàtica:

• Fàbula palliata: temàtica grega.
• Fàbula praetexta: originalment llatina, però va prendre l'estructura de les tragèdies gregues.

La tragèdia no va tenir entre els romans l'èxit de públic que va tenir la comèdia. El moment d'esplendor va ser durant la República. Les últimes mostres del gènere són de l'època de l'Imperi, com les de Sèneca, que no eren per ser representades sinó solament llegides en un cercle d'amics. Sèneca n'és un dels més importants.

La Comèdia Romana: Crítica Social i Vida Quotidiana

El gènere dramàtic de la comèdia va entrar a Roma per influència de la cultura grega. La comèdia mostra situacions humanes, moltes vegades preses de la vida quotidiana, i reflecteix fets relacionats amb un moment polític i social que el públic pot reconèixer, amb una finalitat crítica i burlesca.

Plaute i Terenci: Mestres de la Comèdia Llatina

Plaute (254-184 a.C.) va ser el millor autor de comèdies pertanyents al gènere de les fabulae palliatae, comèdies romanes d'argument i personatges grecs.

Terenci (190-159 a.C.) va ser el segon gran autor de comèdies a Roma. L'estil és molt diferent al de Plaute, tot i que els seus arguments també eren d'origen grec. Terenci va escriure comèdies de caire moralitzant.