Èpica Medieval i Literatura Renaixentista Europea

L'èpica nòrdica (Segle VIII)

Principals manifestacions:

• Edda: Narracions breus d'Islàndia i Escandinàvia, d'assumpte mitològic, que relaten llegendes d'herois.
• Sagues: Narracions llegendàries en prosa basades en la tradició oral. Procedents d'Islàndia i Noruega. Fixades per escrit des del segle XII.
• Elegies: Poesies de lloança a sobirans difunts. Escrites pels escaldes (poetes de les corts noruegues). Inclouen elements mitològics.

L'èpica anglosaxona: Beowulf

Compost a Anglaterra cap a l'any 800. Relata la llegenda de Beowulf, rei got que va lluitar contra els francs al segle VI.

Contingut

Història barrejada amb fantasia. Beowulf mor després d'enfrontar-se a un drac per salvar el seu poble.

Extensió

Uns 4.000 versos.

L'èpica francesa

El Cantar de Rotllà

Basat en la derrota de Carlemany pels vascons a Roncesvalls.

Versió conservada: Refosa del bisbe Turold (finals del segle XI).

Argument

La narració transforma el conflicte històric en una lluita entre Carlemany i els sarraïns. La traïció de Ganeló provoca la derrota de l'exèrcit carolingi i la mort de Rotllà.

Personatges

• Rotllà: Heroi valent però superb; el seu orgull desencadena el desenllaç tràgic.
• Oliver: Lleial company de Rotllà, ofereix un contrapunt assenyat.
• Carlemany: Idealitzat com a cabdill militar i cap de la cristiandat; humanitzat pel seu amor al seu nebot.
• Ganeló: Traïdor que se sent humiliat per Rotllà. La seva traïció es justifica en el poema, evitant un maniqueisme absolut.

Forma i estil

• Estructura: 291 estrofes de 14 versos decasíl·labs amb rima assonant.
• Estil: Frases breus, escàs llenguatge figurat. Elements orals: epítets èpics, repeticions i paral·lelismes.
• To: Realista però amb elements fantàstics. Hipèrboles. Somnis profètics. Aparició de l'arcàngel Sant Gabriel.

Roman de Renart

Característiques

• Extens poema en octosíl·labs.
• Compost en francès entre finals del segle XII i mitjans del segle XIII.
• Consta de 26 relats escrits per uns vint autors, principalment clergues.

Personatges

Són animals que representen arquetips humans (similar a les faules d'Isop):

• Renart (guineu): figura central, astut i maliciós.
• Altres animals: gall, gat, corb, ós, llop, lleó, entre d'altres.

Representació de tots els estrats socials.

Valor universal: cada personatge simbolitza un tipus d'ésser humà.

Idees

• Retaule de la societat medieval: Mirada crítica i maliciosa.
• Els primers relats: còmics i lleugers.
• Els últims relats: amb intenció moralitzant.
• Paròdia i crítica: Ridiculitza els valors medievals, els gèneres literaris i la societat feudal:
  • La cavallerositat i els ideals de les cançons de gesta.
  • L'amor cortès, que es veu reemplaçat per impulsos més desvergonyits.
• Destaca l'egoisme i l'engany com a motors del comportament humà.

Els fabliaux

Relats breus en octosíl·labs.

Autors anònims, tret d'alguns com Rutebeuf i Jean Bodel.

Destinats a ser llegits en públic i recitats per joglars.

Característiques

• Intenció principal: provocar el riure immediat, sense pretensions morals o religioses.
• Període d'apogeu: finals del segle XI a mitjans del segle XIV.
• Personatges: Marginats, camperols, burgesos. Representació dels estrats més desfavorits.
• Estructura i temàtica: Relats simples i amb un esquema fix.
• Tema central: burla cap a un personatge poderós i antipàtic.

Dante Alighieri

Va ser un poeta, escriptor i pensador italià, considerat el pare de la llengua italiana moderna.

Obres principals

• La Divina Comèdia: La seva obra mestra i un dels pilars de la literatura universal. És un poema èpic dividit en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís, que relata un viatge espiritual ple d'al·legories.
• Convivio

La Divina Comèdia

1. L'Infern

L'Infern és un abisme en forma d'embut dividit en nou cercles concèntrics. Cada cercle castiga les ànimes segons la gravetat dels seus pecats.

2. El Purgatori

El Purgatori és una muntanya situada a l'altre extrem del món, formada per set terrasses que corresponen als set pecats capitals.

3. El Paradís

El Paradís és un regne celestial format per nou cels concèntrics que reflecteixen les jerarquies dels àngels i les diferents formes d'alegria divina.

Boccaccio (1313-1375)

Escriptor i humanista italià. Va ser amic de Petrarca. Un dels pares de la literatura italiana.

El Decameró

• Escenari: Grup de 10 joves (7 noies i 3 nois).
• Motiu: Es refugien en un turó durant la pesta de Florència (1348).
• Activitat: Per entretenir-se, expliquen 100 històries en 10 dies.
• Normes del relat: Cada dia, un membre del grup és proclamat rei o reina. El rei/reina tria el tema de les històries del dia.

Montaigne (1533-1592)

Filòsof i escriptor francès. Va néixer el 28 de febrer de 1533 i va morir el 13 de setembre de 1592.

Va ocupar diversos càrrecs públics (conseller del Parlament de Bordeus, alcalde de Bordeus i diplomàtic).

Nou gènere literari: l'assaig

• Què és un assaig? Una reflexió literària personal de l'autor sobre diferents temes.
• Estructura: Escrit en prosa (en paràgrafs, amb un ordre lògic o temàtic i amb un llenguatge directe i entenedor). És subjectiu.

Idees principals de l'assaig

• L'humanisme: parla sobre que l'home és el centre del pensament.
• Escepticisme: Ho posa tot en dubte i utilitza el lema “Que sais-je?” (Què sé jo?).
• Autoconeixement: L'autor reflexiona sobre ell mateix per poder entendre el món.
• Relativisme cultural: Defensa la diversitat cultural i critica l'etnocentrisme (pensar que la teva cultura, costums o manera de fer les coses són millors o superiors que les de les altres persones o cultures).

Influències

Es va inspirar en filòsofs com Descartes, Pascal i Nietzsche, que li van proporcionar les bases del pensament crític i l'autonomia individual.

Petrarca (1304-1374)

Figura clau de l'Humanisme i precursor de la poesia renaixentista.

Obres destacades en llatí i llengua romanç

• Triomfs: Temàtica al·legòrica amb blocs sobre amor, mort, fama, etc.
• Cançoner: 366 poemes que retraten el seu amor per Laura.

Cançoner

• Estructura pseudo-narrativa: Narra la història d'amor entre el poeta i Laura.
• Dues parts: in vita (en vida de Laura) i in morte (després de la seva mort).
• Nou ideal de bellesa femenina: Dona rossa, pell blanca, ulls clars, reflex de puresa i perfecció.
• Ús de mitologia i símbols com el llorer (fama).

Maquiavel (1469-1527)

Pensador i diplomàtic florentí.

El Príncep (1513)

Aquesta és la seva obra més famosa. Escrita com un manual de consells per a governants, defensa que un líder ha d'utilitzar tots els mitjans necessaris per mantenir el poder, fins i tot enganys o crueltats si són justificades pel bé de l'Estat.

Erasme de Rotterdam (c. 1466-1536)

Humanista, filòsof i teòleg neerlandès.

Adagia (1500)

Col·lecció de proverbis clàssics grecs i llatins, aplicats a la vida quotidiana.

Baldassare Castiglione (1478-1529)

Escriptor, diplomàtic i cortesà italià del Renaixement.

Il Cortegiano (El cortesà, 1528)

Aquesta obra és una de les més influents del Renaixement i defineix el model ideal de cortesà.