L'Èpica Medieval: Cançons de Gesta i Herois Llegendaris

L’Èpica Medieval

L’èpica medieval és el gènere poètic escrit a l’edat mitjana que narra fets heroics. La seva realització es concentra en l’epopeia (poema narratiu extens que desenvolupa accions heroiques, sovint llegendàries). Originàriament, el poema èpic reunia en una unitat estructurada una sèrie de narracions —variacions d’un mateix tema— transmeses per via oral; generalment eren anònims, i en solia existir més d’una versió. Al costat d’elements reals —l’acció sol estar situada en èpoques històriques notables pels seus fets guerrers— s’hi troben elements llegendaris i fantàstics (els mateixos protagonistes solen ser herois amb qualitats sobrehumanes).

Les Cançons de Gesta

Són poemes narratius medievals, en llengua romànica o germànica, centrats en fets històrics o personatges famosos, amb gran profusió d’elements llegendaris.

• Divulgades pels joglars ambulants que les recitaven o cantaven davant tota mena de públics (corts, fires, peregrinacions) amb la intenció d’informar emotivament sobre fets passats. Això justifica la repetició de versos o sèries de versos, la interpel·lació al públic, etc.
• Aquests relats al llarg del temps es modificaren amb aportacions adés cultes, adés populars, a causa del canvi de gustos del públic.
• Durant el segle XII aparegueren escriptors de formació literària culta, que harmonitzaren les múltiples aportacions i refongueren els vells temes, més per a ser recitats i escoltats que no pas per a ser llegits individualment.
• Normalment, entre els esdeveniments històrics que hi són narrats i la data de la cançó de gesta hi ha una gran distància cronològica.

La Cançó de Roland

És la més important i potser més antiga cançó de gesta sobre els francs.

• El text més antic conegut és una versió, de l’any 1100, escrita per Turoldus, abat de Fécamp, amb trets lingüístics normands.
• Versifica la batalla de Roncesvalls i la figura de Roland amb 3.998 decasíl·labs en rima assonant.
• Té una gran perfecció formal (paral·lelismes, hipèrboles, comparacions, dramatisme, i punyent realisme en les batalles).
• La cançó narra que Carlemany incapaç de conquistar Saragossa, fa un tracte amb el rei àrab Marsili mitjançant l’emissari Ganeló. Aquest, padastre d’un dels capitostos de l’exèrcit franc, Roland, a qui odia, trama amb els sarraïns una emboscada durant la retirada dels francs, on mor Roland i altres cavallers francesos. Finalment es descobreix la traïció de Ganeló, Carlemany el castiga i desfà les forces sarraïnes.

Els personatges es caracteritzen per agudes observacions psicològiques:

• Roland: heroi coratjós però ingenu i temerari.
• El seu company Oliver: cavaller assenyat i amesurat.
• L’arquebisbe Turpí: el prototip de l’eclesiàstic lluitador.
• Ganeló: el traïdor.

La narració respon a una realitat històrica: el 778 hi hagué una batalla al Pirineu navarrés on fou desfeta la rereguarda de l’exèrcit de Carlemany per bascos d’una i altra part dels Pirineus, units contra el poderós rei franc que volia sotmetre’ls. Hi morí el prefecte de la marca de Bretanya Hruodlandus, llegendàriament conegut per la seua ardidesa i valentia.

Diversos cronistes d’anys posteriors a la desfeta conformen la llegenda.

Així, el record de la desfeta s’anà acreixent d’elements populars i erudits incorporant personatges inventats fins a constituir el relat llegendari.

La Cançó del Cid (El Cantar del Mio Cid)

És una epopeia medieval d’autor anònim en castellà antic, datada, segons Menéndez Pidal, cap a l’any 1140.

• Es conserva en un manuscrit, potser còpia de l’original, de l’any 1307 i signat per Pere Abat.
• Consta de 3.730 versos irregulars amb rima assonant.
• Narra en tres parts (El destierro, Las bodas, La afrenta de Corpes) l’última part de la vida del guerrer Rodrigo Díaz de Vivar, anomenat el Cid ‘senyor’ pels àrabs.
• Aquests fets ja havien estat tractats abans per historiadors àrabs i en dues obres en llatí: Carmen Campidoctoris i la Historia Roderici.
• Segurament la cançó és obra de dos joglars. El primer degué viure prop dels fets i va concebre el pla general de l’obra. El segon, degué refondre l’obra i afegí els elements de ficció.

Presenta els trets següents:

• Originalitat formal: versificació irregular.
• Fidelitat històrica.
• Estil realista.
• Agudesa psicològica dels personatges.
• S’hi combinen elements dramàtics, lírics i narratius.
• Presenta trets típics de literatura oral: interpel·lacions, exclamacions i repeticions.

La Cançó dels Nibelungs

És una epopeia medieval en alemany antic escrita cap a l’any 1200 per un poeta anònim que segurament refondria diversos cants o cançons d’antigues tradicions orals germàniques sobre les llegendes de Sigfrid, Brunilda i el desastre dels burgundis a la cort del rei Etzel (Àtila).

D’aquesta literatura en alemany de transmissió oral, anterior a la cristianització, se n’ha salvat poca cosa. Per orde de Carlemany (s. VIII-IX) es va fer un recull de les cançons de gesta, però no s’ha conservat.

De manera indirecta es pot conèixer una part d’aquestes epopeies per la literatura medieval islandesa (l’Edda) i l’escandinava (Sagues) que conserven més plenament la mitologia germànica:

Les llegendes escandinaves presenten l’heroi Sigfrid, vencedor del drac Fafner, que esdevé quasi invulnerable després d’haver-se banyat amb la sang del drac, perquè una fulla de til·ler cau en l’esquena de l’heroi i impedeix la invulnerabilitat en eixe punt. Enamorat de la valquíria Brunilda, a qui despertà d’un son màgic, és traït perquè sota la influència d’una poció oblida Brunilda i es casa amb Gudrun, germana del rei Günther. Brunilda en venjança convenç Guttorn (Hagen) perquè el mate i després ella es llança a la pira funerària de l’heroi.

Tot i això, la llegenda germànica presenta les característiques següents:

• L’obra està dividida en trenta-nou cants o aventures, escrita en estrofes de quatre versos que rimen de dos en dos. Es divideix en dues parts: la mort de Sigfrid i la venjança de Crimilda.
• Conta la història de Sigfrid, l’heroi quasi invulnerable per haver-se banyat en la sang del drac, que s’enamora de la princesa burgúndia Crimilda germana del rei Günther al qual ajuda a aconseguir Brunilda, reina d’Islàndia. Anys més tard Brunilda s’assabenta de l’engany i fa que el guerrer Hagen assassini Sigfrid. Com a venjança Crimilda es casa amb Àtila, rei dels huns que aniquilarà els burgundis.

Els personatges es caracteritzen per dos trets essencials:

• La caracterització psicològica (Crimilda, Brunilda ...).
• Les gestes sobrenaturals i sobrehumanes (Sígfrid).

Presenta els elements següents:

• El pagà, procedent de la mitologia germànica, que es manifesta en els fets sobrenaturals i fantàstics.
• L’històric: la migració dels pobles germànics; l’aniquilació dels Burgundis, que vivien a la zona de Worms, per un exèrcit d’huns.
• El cristià-cortesà, propi de l’època en què es va refondre l’obra.