L'Èpica i la Lírica Llatina: Virgili i Horaci
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,31 KB
L'èpica llatina: Virgili
La poesia èpica narra els fets dels herois històrics o llegendaris. El poeta sent una profunda admiració per personatges importants, les seves gestes heroiques, els valors morals i les actituds socials més valorades.
- Origen: Oral i cantada, a diferència de l'èpica llatina, que va ser exclusivament escrita.
- Forma: Escrita en vers, concretament en hexàmetre.
- Figures retòriques: Ús freqüent d'epítets i comparacions.
Època Arcaica (300 aC - 75 aC)
Aquesta etapa es caracteritza per la imitació de les estructures gregues:
- Livi Andrònic: Autor de l'Odussia, el primer poema èpic romà.
- Gneus Nevi: Autor de Bellum Poenicum (Guerra Púnica), el primer llibre original de l'èpica romana.
- Enni: Autor d'Annales (Anals), que narra la història de Roma des dels seus orígens.
Època Clàssica (75 aC - 14 dC)
- Virgili: Autor de l'Eneida.
- Ovidi: Autor de les Metamorfosis.
Virgili (70 aC - 19 aC)
Nasqué a Màntua en una família modesta. Va estudiar a Cremona, on va conèixer Mecenàs.
- Bucòliques: Els protagonistes són pastors i plantegen qüestions socials, polítiques o amoroses.
- Geòrgiques: Poema didàctic dedicat a cantar l'agricultura i altres feines del camp.
- Eneida: Va dedicar onze anys a la seva creació. No estava satisfet amb l'obra; va viatjar per Grècia i Àsia, i tornà a Roma malalt, morint finalment a Bríndisi.
Estructura de l'Eneida
- Llibres I-VI: Inspirats en les aventures marineres de l'Odissea d'Homer. Enees arriba a Sicília, on mor el seu pare, Anquises. Enees és acollit per Dido, a qui explica els seus records; ella s'enamora i vol que es quedi, però ell marxa, i Dido es suïcida maleint-lo. Enees visita l'infern amb la Sibil·la, on troba Dido i Anquises, i rep una visió dels personatges que el succeiran, com Cèsar i August. En un pla sobrenatural, es vincula tota la humanitat romana a August.
- Llibres VII-XII: Inspirats en la Ilíada d'Homer. Narra les lluites entre els nouvinguts i els indígenes, com el rei Llatí, encapçalats per Turn. Llatí ofereix la seva filla a Enees, tot i que estava promesa a Turn. Júpiter repta Juno, i finalment Enees guanya Turn.
La Lírica llatina
Els romans van trigar a expressar-se en aquest gènere. Al segle I aC, la poesia lírica romana es va desenvolupar gràcies als Poetae noui, que van innovar la poesia llatina sota la influència dels poetes grecs alexandrins.
Horaci (65 aC - 8 aC)
Va néixer l'any 65 aC a Venúsia i morí l'any 8 aC. De família d'ambient camperol, als set anys anà a Roma i després marxà a Atenes per dedicar-se a la filosofia. S'uní a Brutus contra Juli Cèsar i, en tornar, es dedicà a l'escriptura. L'any 38 aC va conèixer Mecenàs.
Obres principals d'Horaci
- Sàtires: 18 poemes en hexàmetres que mostren retalls de la seva vida i critiquen els vicis de la societat i contemporanis de poca significació.
- Èpodes: 17 poemes de to satíric, no escrits en hexàmetres, amb un caràcter més líric.
- Carmina (Odes): Adaptació al llatí dels principals versos i estrofes grecs. Tracten temes històrics (celebració de la victòria d'August), filosofia de vida i imploren protecció als déus per a Virgili.
- Epístoles: Escrites en hexàmetres, són cartes als lectors on reflexiona sobre com viure feliç i sobre la composició poètica.
- Art Poètica: Exposa la seva concepció de l'obra d'art com un tot unitari.
- Carmen Saeculare: Poema escrit per encàrrec de l'emperador en honor a la dinastia regnant (August i la seva família).
Temes i tòpics literaris
La seva obra combina lirisme i filosofia, amb un llatí molt refinat i un alliçonament moral entre l'epicurisme i l'estoicisme. Els seus tòpics principals són:
- Beatus Ille: Elogi i idealització de la vida al camp.
- Aurea Mediocritas: Elogi de la moderació i el terme mitjà.
- Frugaliter: Elogi de la frugalitat i lloança dels plaers senzills.
- Tempus Fugit: Fugacitat del temps i la mort, que allunya les ambicions.
- Carpe Diem: Invitació a viure el moment present.
- Monumentum aere perennius: La immortalitat de l'artista gràcies a la gran qualitat de la seva obra.