L'èpica i la lírica a la literatura llatina

ÈPICA

Manifestació literària de caràcter narratiu que conta les fetes llegendàries d'herois o els orígens mítics d'un poble. L'èpica sorgeix en les cultures primitives vinculada amb la tradició oral: són composicions que es transmeten oralment, generalment amb acompanyament musical. Precisament l'enorme influència que exerceix en tota la civilització occidental la cultura grega fa que, a partir de la líada i l'Odissea, l'èpica es converteixi en un gènere literari amb característiques ben definides. Sorgeix d'aquesta forma el poema èpic, producte de la voluntat del seu autor que escull el tema i utilitza conscientment els recursos estilístics. En origen i desenvolupament del gènere èpic a Roma podem observar tres característiques fonamentals: Influència homèrica; Utilització de la història nacional com a argument èpic; Influència de la poesia alexandrina.

ÈPICA A ROMA

Comença amb tres autors del segle II aC: Livi Andrònic, Gneu Nevi i Quint Enni. Andrònic va crear una Odissea llatina. Enni, crea un poema històricomitològic sobre el món romà. Quant a Nevi, la seva obra es titula, Bellum Punicum. Però la figura immortal de l'èpica romana és Virgili, que es basa essencialment en Homer.

VIRGILI

Publi Virgili Maró néixer a Màntua el 70 aC. Als 20 anys va anar a Roma per perfeccionar els seus coneixements de retòrica. Va entrar en contacte amb August, que li va concedir una finca a la Campània. Admès al cercle de Mecenàs, va arribar a ser el poeta preferit de la cort. Durant un viatge a Grècia i a l'Àsia Menor per conèixer els llocs que descriu a l'Eneida es va trobar malalt i va tornar a Itàlia, on va morir després de suplicar a August que destruís el poema, perquè estava inacabat. A l'any 19 aC. August, va manar que l'Eneida es publiqués. Entre les obres que va escriure Virgili estan les Bucòliques, les Geòrgiques i l'Eneida.

ESTRUCTURA ENEIDA

Poema escrit en hexàmetres, consta de dotze cants. Al cant I es narra l'arribada d'Eneas i els seus a les costes de Cartago, on van ser llançats per una tempesta que havia provocat la deessa Juno. Als cants Il i III Eneas explica a Dido, reina de Cartago, la destrucció de Troia. Al cant IV es narren els tristos amors de Dido i Eneas; aquesta se suïcida quan Eneas s'embarca i la abandona. Al cant V se celebren jocs amb motiu de l'aniversari de la mort d'Anquises. Al VI es narra el descens d'Eneas als Inferns, on veu l'ànima del seu pare, que li prediu el grandiós futur de Roma. Al VII es narra l'arribada d'Eneas a Itàlia i la seva guerra amb Turn. La resta dels cants ens narren les batalles dels troians amb els itàlics, que intenten expulsar-los del seu territori. Al cant XII Eneas dóna mort a Turn en combat singular.

LIRICA

Antigament, a Grècia, la poesia lírica es componia per ser cantada al so de la lira. La lírica llatina va sorgir al final del segle II aC amb els poetes del cercle de Lutaci Càtul. Ja a l'època d'August, va viure Horaci, el líric més important de la literatura llatina.

HORACI

Quint Horaci Flac va néixer a Venúsia el 65 aC. A dotze anys, va ser enviat a Roma per tal que s'instruís amb els mestres més famosos d'aquella època. Va treballar d'amanuense dels qüestors per poder viure. Alhora va començar a escriure els Epodes i les primeres Sàtires. Amb Mecenàs establí una gran amistat que els va unir per sempre. August mateix va oferir a Horaci el càrrec de secretari particular seu, però no el va voler acceptar. Va morir l'any 8 aC.

EPODES I ODES

Composicions líriques, agrupades en quatre llibres. Amb aquestes composicions Horaci intenta crear una poesia llatina que rivalitzi amb la poesía lirica grega, en la qual s'inspira. Els temes de les Odes són molt diversos: l'alegria dels banquets, la tranquil·litat i la felicitat de la vida al camp, els amors propis i aliens. Els Epodes es diferencien de les Odes per la mètrica, pel contingut i perquè no es componen per ser cantats. Comprenen 17 poemes curts, de to violent i sarcàstic, sobre temes molt diversos.

SATIRES

Comprenen 18 composicions escrites en hexàmetres i distribuïdes en dos llibres. Ofereixen un quadre exacte de la societat romana en temps d'August.

EPíSTOLES

Col·lecció de cartes, en dos Illibres, adreçades a diversos amics, amb contingut filosòfic moral o literari. Al primer llibre, el poeta es pregunta en què consisteix la felicitat. El segon parla de l'estil, del contingut, dels elements, dels gèneres i de la finalitat de la poesia. L'estil d'Horaci destaca per la perfecció i per l'equilibri.

L'ELEGIA

Poema escrit en dístics elegíacs. Els poetes llatins van anar reservant l'elegia per expressar, sobre tot, sentiments amorosos í experiències doloroses. El poeta més conegut n'és Ovidi.

OVIDI

Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona l'any 43 aC. Molt jove, es va convertir en el poeta favorit de la societat mundana i de la cort. Ll'any 9 dC fou desterrat fulminantment, per causes poc conegudes, prop del Mar Negre. La publicació de l Art amatòria, de tema contrari a la política moralitzadora d'August, o la conducta poc edificant d'Ovidi, potser en van ser la causa. Va morir a l'exili l'any 17 o 18 dC.  La seva carrera poètica está marcada per tres grups d'obres que corresponen a tres periodes successius: poemes eròtics, didàctics i elegiacs.

• Poemes eròtics (de joventut)
• Poemes didàctics (de maduresa)
• Poemes elegiacs (de l'exili)