L'èpica: Heroisme, Tradició i Literatura
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,45 KB
L'èpica: Una Narració Heroica en Vers
L'èpica és una narració heroica en vers i constitueix una de les primeres manifestacions literàries d'una civilització. El poeta èpic aborda les gestes d'un heroi prenent com a base una sèrie de materials reals o llegendaris que constitueixen el llegat de tradicions orals d'un poble.
Dos Tipus d'Èpica: Heroica i Culta
Podem distingir dues categories: la narració èpica primitiva o èpica heroica, i el poema èpic pròpiament dit o èpica culta. La primera la formen aquells poemes dirigits a una audiència popular, compostos oralment. La finalitat era interessar als seus coetanis i incitar-los a l'emulació de les glòries dels seus avantpassats. A aquesta pertanyen l'Odissea i la Ilíada homèriques.
L'Èpica Culta: Una Obra d'Elevada Meditació
L'èpica culta és obra d'elevada meditació sense concessions a la improvisació. La diferència essencial entre l'èpica culta i l'heroica cal buscar-la en allò que afecta el públic i la tradició literària en què els poetes es troben immersos. Amb l'èpica culta, l'epopeia es converteix d'oral a escrita, de tradicional en culta, de col·lectiva en individual. A aquesta pertany el poema l'Eneida de Virgili.
L'Èpica en la Tradició Romana
Els autors romans parlen de poemes dedicats a enaltir les gestes dels seus avantpassats. Aquests poemes els manava fer l'amfitrió del banquet per a enaltir-lo a ell o als seus convidats.
L'Èpica Llatina: Història i Glòria de Roma
Els romans van preferir l'èpica, un tipus d'història pròpia de pobles, guerres i conqueridors que tendeix a fer gloriós el present i el futur del poble romà. L'èpica llatina va començar amb la traducció de l'Odissea d'Homer al vers saturni. També amb l'epopeia El Bellum Punicam sobre la primera guerra púnica. A més dels Annales, que són una rèplica de la Ilíada.
L'Eneida de Virgili: Epopeia Nacional de Roma
Virgili va concebre l'Eneida entre el 29 i el 27 a.C., obra que es considera l'epopeia nacional de Roma. L'obra té 12 llibres dividits en dues parts: els sis primers narren la peregrinació d'Eneas des de Troia fins a Itàlia, i els altres sis relaten les vicissituds de la guerra per la conquesta del Laci.
Eneas: L'Ideal de l'Heroi Romà
Eneas encarna l'ideal de l'heroi romà, home polític i home de guerra; en l'Eneida es pot apreciar l'aspecte religiós d'aquella època.
Virgili: Un Poeta Sense Rivals
En conclusió, Virgili és un poeta sense rivals i aconsegueix una plenitud de possibilitats del rigorós hexàmetre amb mitjans moderats.
Lucà i la Farsàlia: La Guerra Civil Romana
D'altra banda, Lucà va escriure la Farsàlia, que narra la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, la qual s'inicia amb el pas del Rubicó i conclou amb la batalla de Farsàlia, i la fugida i mort de Pompeu. Al contrari del poema de Virgili, en el de Lucà la participació dels déus és inexistent.
L'Èpica a la Cort dels Flavis
Per a finalitzar, l'èpica a la cort dels Flavis es basa en la imitació dels clàssics i es van escriure obres com el mite dels Argonautes, Punica, el poema la Tebaida i l'Aquil·leida.
Gerundis en Llatí
a) (amandum) amb acu = per a + inf. b) (amandi) amb gen = de + inf. c) (amando) amb dat = per a + inf. d) (amando) amb abl = gerundi
Gerundius en Llatí
amandus, -a, -um: traducció igual que els gerundis.
Conjugació Perifràstica en Llatí
a) activa: participi futur act + temps del verb sum = vaig/anava/he anat a escriure b) passiva: gerundiu + temps verb sum = haver de ser + part i el C. Agent apareix en datiu.
Pronoms Relatius en Llatí
| Cas | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nom | qui/quae/quod | qui/quae/quae |
| Ac | quem/quam/quod | quos/quas/quae |
| Gen | cuius/cuius/cuius | quorum/quarum/quorum |
| Dat | cui/cui/cui | quibus/quibus/quibus |
| Abl | quo/qua/quo | quibus/quibus/quibus |