L'Èpica Grega: De la Transmissió Oral a la Literatura

L'Èpica Grega: Orígens i Transmissió

De la transmissió oral a la literatura

L'èpica sorgeix de la necessitat de conservar i transmetre oralment accions memorables de guerrers victoriosos, històries i llegendes considerades patrimoni col·lectiu. L'auditori, que podia identificar els fets narrats, escoltava amb delit aquesta poesia oral, sense el suport de l'escriptura.

Els Aedes: Cantors de l'Èpica

Els aedes, cantors professionals que desconeixien l'escriptura, eren els encarregats de difondre aquesta literatura oral. Devien tenir una memòria prodigiosa i una gran habilitat per combinar fórmules i girs estereotipats, adaptant-se així a les exigències mètriques.

• Cantaven acompanyats d'un instrument de corda, mentre cors de joves dansaven al so de la música. Sovint, els cecs buscaven aquest ofici.
• S'inspiraven en la Musa o Apol·lo. Invocaven la Musa, filla de Zeus, al començament dels cants, ja que sense inspiració divina, serien incapaços de conèixer les gestes dels herois a Troia.
• No eren funcionaris de palau, sinó personatges ambulants.
• Cantaven les gestes de guerrers.
• Improvisaven amb fórmules preestablertes, sense un text fix memoritzat. A diferència de l'escriptura, no podien aturar-se a pensar ni retocar el passatge. La seva tasca era explicar relats coneguts de manera tradicional, generant variacions en cada narració.

Els Rapsodes: Recitadors de l'Èpica

Al segle VII aC, la poesia èpica va deixar de ser cantada i va passar a ser recitada, sense acompanyament musical. El rapsode, recitador professional, portava un bastó de caminant amb el qual colpejava el terra per marcar el ritme dels versos.

• Depenien d'un text après de memòria, fet que implica una fixació per escrit dels poemes, tot i que introduïen canvis al seu gust o per agradar a l'auditori.

Homer i la Fixació Literària

Els esdeveniments cantats a l'obra homèrica probablement van tenir lloc entre els segles XIII i XI aC. Uns quatre-cents anys després, entre el 750 i el 700 aC, els grecs consideraven aquest passat heroic com a patrimoni propi. En aquest període, Homer, o els poetes que s'amagaven sota el seu nom, van donar categoria literària a poemes basats en una llarga tradició oral.