Enzims Digestius, Procés i Patologies de l'Aparell Digestiu

Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,16 KB

Enzims i Digestió Química

El Procés Digestiu per Òrgan

Boca: Digestió Mecànica i Amilasa Salival

Els aliments entren a la boca i es trituren amb les dents (digestió mecànica).

Enzim principal: Amilasa salival (o Ptialina).

Funció: Comença la digestió dels glúcids (midó) i els transforma en sucres més simples.

Els hidrats de carboni es classifiquen en:

  • Monosacàrids: Galactosa, fructosa, glucosa.
  • Disacàrids: Lactosa, sacarosa, maltosa.
  • Polisacàrids: Midó i cel·lulosa.

Estómac: Pepsina i Digestió de Proteïnes

Enzim principal: Pepsina (activada per HCl + pepsinogen).

Funció: Actua sobre els polipèptids (proteïnes) i els trenca en dipèptids i tripèptids. El producte final de la digestió de proteïnes són els aminoàcids.

Fetge: Producció de Bilis

El fetge fabrica la bilis, que actua sobre el colesterol i els àcids grassos, facilitant la digestió dels lípids.

Pàncrees: Secrecions Enzimàtiques

El pàncrees secreta diversos enzims clau:

  • Tripsinogen (s'activa a tripsina)
  • Quimiotripsinogen (s'activa a quimiotripsina)
  • Amilasa pancreàtica
  • Lipases pancreàtiques (actuen sobre els triglicèrids)

Paret Intestinal: Hormones i Enzims

La paret intestinal secreta hormones i enzims importants:

  1. Hormones cap al pàncrees: Colecistocinina-pancreozimina i Secretina.
  2. Enzim d'activació: Enterocinasa.
  3. Hormona de contracció: Hormona que provoca la contracció vesicular quan detecta greixos.

Enzims digestius finals: Lactasa, sacarasa, maltasa, peptidases (el sufix -asa indica un enzim).

Aquests enzims transformen els hidrats de carboni en glucosa per a la seva absorció.

Nutrients i Absorció

Lípids: Colesterol, àcids grassos i triglicèrids.

Proteïnes: Polipèptids → Dipèptids i Tripèptids → Aminoàcids.

Els hidrats de carboni, les proteïnes, els lípids i la vitamina B s'absorbeixen a la sang.

Anatomia i Mecànica Digestiva

Estómac: Zones i Vàlvules de Control

Zones: Fons, cos i antre.

L'estómac té dues vàlvules:

  • Càrdies (superior): Controla l’obertura de l’esòfag a l’estómac i evita el reflux.
  • Pílor (inferior): Controla la sortida de l’estómac cap al budell prim.

L'estómac serveix de magatzem de menjar fins a ser parcialment digerit.

Intestí Prim i Gros

El revestiment intern del budell presenta nombrosos plecs. La mucosa intestinal està formada per epiteli cilíndric simple, les cèl·lules del qual secreten enzims.

L'intestí prim està dividit en tres parts:

  • Duodè: Primer tram. Rep les secrecions del fetge i el pàncrees.
  • Ili: Acaba amb la vàlvula ileocecal, que connecta l'intestí prim amb l'intestí gros.

L'intestí gros es divideix en: Cec, còlon i recte.

Fetge i Vesícula Biliar

Les cèl·lules del fetge s'anomenen hepatòcits. La bilis digereix els lípids i intervé en la digestió. El fetge també elimina toxines dissoltes en sang.

La vesícula biliar presenta dos conductes (l’hepàtic i el cístic) que es reuneixen en un únic conducte anomenat colèdoc, que condueix la bilis al duodè.

Mecanismes Digestius

El procés digestiu es divideix en:

  • Digestió mecànica: Moure el menjar al llarg del tub digestiu.
  • Digestió química: La secreció d’enzims digestius.

El bol alimentari es barreja amb els sucs gàstrics pels moviments de l'estómac, resultant en una pasta semi-digerida anomenada Quim.

El quim triga unes cinc hores a recórrer l'intestí prim. Com a resultat s'obté una substància gairebé líquida que rep el nom de Quil.

Patologies de l'Aparell Digestiu

Símptomes Generals

Cremor, vòmits de sang, flatulències, dispèpsia, anorèxia, melenes, icterícia, peritonitis, etc.

Hèrnia de Hiatus

Desplaçament d’una part de l’estómac cap al tòrax.

  • Causes: Obesitat, tos, esforços.
  • Símptomes: Reflux, cremor, mala digestió.

Úlcera Gàstrica o Duodenal

Lesió de la mucosa per l’àcid gàstric.

  • Causes: Hiperacidesa, estrès, Helicobacter pylori.
  • Símptomes: Dolor persistent, hemorràgies i anèmia.

Càncer d’Estómac

Majoritàriament adenocarcinoma.

  • Causes: Alcohol, tabac, factors hereditaris.
  • Símptomes: Indigestió crònica, vòmits, dolor, anorèxia i sang a la femta.

Diverticulitis

Inflamació dels diverticles del còlon.

  • Causes: Dieta pobra en fibra i restrenyiment.
  • Símptomes: Dolor abdominal, diarrea i restrenyiment.

Colitis

Inflamació del budell gros.

  • Causes: Autoimmune, estrès o infeccions alimentàries.
  • Símptomes: Diarrea, dolor abdominal, febre i malestar general.

Hepatitis (Inflamació del Fetge)

  • Causes generals: Alcohol, fàrmacs, infeccions o paràsits.
  • Símptomes: Icterícia, fetge augmentat, orina fosca i femta clara.
Tipus d'Hepatitis Vírica
  • A: Via fecal-oral.
  • B: Sang i fluids sexuals.
  • C: Sang i via sexual (sense vacuna).

Cirrosi

Dany hepàtic irreversible.

  • Causes: Alcohol crònic, malnutrició, infeccions.
  • Símptomes: Pèrdua de funció hepàtica i confusió mental.
  • Nota: No té cura.

Litiasi Biliar (Pedres a la Vesícula)

  • Factors de risc: Dones majors de 40 anys, obesitat.
  • Símptomes: Sovint cap; si n’hi ha, còlic biliar i digestions pesades.
  • Tractament: Cirurgia.

Pancreatitis

Inflamació greu del pàncrees.

  • Causes: Obstrucció del conducte biliar, fibrosi quística.
  • Símptomes: Molt greu, alta mortalitat.

Càncer de Pàncrees

Adenocarcinoma de mal pronòstic. Més freqüent entre 50-70 anys.

  • Símptomes: Digestius inespecífics.
  • Tractament: Cirurgia si és precoç i substitució d’enzims i hormones.

Entradas relacionadas: