Envelliment i Sistema Musculoesquelètic: Canvis, Caigudes i Rehabilitació

Canvis en la Fisiologia de l'Aparell Musculoesquelètic

Durant l’envelliment es produeix una pèrdua de massa òssia, una disminució de la força muscular, canvis osteoarticulars, un augment del temps de reacció i una disminució de la velocitat de moviment.

Afectació de la Marxa

Una de les conseqüències dels canvis que es produeixen en el sistema musculoesquelètic és una alteració en l’estructura de la marxa i l’equilibri.

Característiques del Moviment en l'Envelliment

Les característiques del moviment són les següents:

• Lentitud en els desplaçaments.
• Disminució dels moviments de rotació del tronc.
• Disminució del balanceig dels braços.
• Absència d’aixecament del taló.
• Escàs aixecament de la punta del peu.
• Disminució del temps de recolzament en un peu.

Cures Infermeres per a la Marxa i l'Equilibri

• Reeducar l’equilibri.
• Fomentar l’ús d’un sistema d’ajuda.
• Disminuir les barreres arquitectòniques.
• Recomanar l’exercici físic orientat a retardar la deterioració.

Problemes Osteoarticulars en la Gent Gran

En l’ancià poden coincidir diverses patologies articulars. El risc d’invalidesa és major. A més dels factors com ara l’herència, les lesions són el resultat final de l’envelliment de les estructures del cartílag per l’ús indegut o la sobreestimulació.

Alteracions dels Peus en Persones Grans

L’etiologia és la següent:

• Calçat inadequat.
• Repetida fricció i pressió.
• Canvis en la pell (menys activitat sebàcia, menys hidratació, alteracions nutricionals i metabòliques).
• Menys mobilitat.

Cures Infermeres per als Peus

• La persona gran ha de portar el calçat adequat per a cada activitat.
• Hidratar els peus de la persona gran.
• La persona gran ha d’utilitzar plantilles per alleujar la pressió de la sabata.
• Tenir cura de les ungles, la qual cosa pot requerir un podòleg.

Caigudes en la Gent Gran

Risc de Fractures

Les fractures poden ser espontànies o amb un mínim traumatisme. Conseqüències: la immobilització que requereix la recuperació de la fractura provoca una disminució del pes i de la musculatura a nivell local i general, amb la consegüent deterioració de la mobilitat.

Classificació de les Caigudes

Les caigudes es classifiquen també en: caigudes degudes a factors intrínsecs i caigudes degudes a factors externs o causes ambientals. Aquesta distinció és artificial, ja que la majoria de caigudes són degudes a la combinació de diverses causes.

Prevenció de Caigudes

Una caiguda pot ser el primer indici d’una malaltia no detectada; les caigudes repetides presagien sovint un declivi en l’estat general del pacient. La prevenció de les caigudes forma part integral del tractament de les persones grans.

Exercici Físic Orientat en Geriatria

El benefici que en geriatria té l’exercici és que l’exercici regular retarda els canvis deguts a l’envelliment.

Rehabilitació Geriàtrica

És un programa orientat a compensar les síndromes invalidants que pateixen amb freqüència les persones d’edat avançada. S’han de fer les valoracions següents:

• Valoració física: per establir unes pautes en la readaptació funcional.
• Valoració psíquica: per conèixer la motivació de l’ancià.
• Valoració familiar: per identificar el grau de col·laboració dels seus membres.
• Valoració social: per identificar els recursos de què disposen l’ancià i la seva família per a la rehabilitació i la integració a la normalitat.

Objectius de la Rehabilitació

• Establir una relació de confiança i cooperació amb el malalt.
• Motivar la participació activa en les cures.
• Crear expectatives optimistes reals.
• Mantenir la mobilitat per aconseguir una màxima funcionalitat.
• Recuperar la independència.
• Integrar l’ancià en l’equip multidisciplinari.

Etapes de Recuperació de Síndromes Invalidants

La recuperació de les síndromes invalidants té dues etapes:

Fase Aguda de Recuperació

És la primera fase de la recuperació de la mobilitat; el resultat final en depèn d’aquesta fase. Les cures que inclou són el control de la postura, especialment en ancians immobilitzats.

Fase Crònica de Recuperació

Consisteix en l’adaptació a la vida quotidiana amb els canvis que presenti. S’orienta a aconseguir una recuperació funcional, l’equilibri en la marxa, un entrenament en activitats diàries i un entrenament fins que l’ancià aconsegueixi la independència.