Envelliment de la Població, Migracions i Polítiques Demogràfiques

Envelliment de la Població

Causes i Conseqüències

Les dades demostren que el percentatge de la població vella (65 anys o més) augmenta arreu del món, no solament a Europa. Per exemple, la Xina i Mèxic han més que doblat la seva població vella en els darrers trenta anys. L’envelliment de la població i la disminució de la fecunditat afecten profundament l’estructura de la població. A les regions més desenvolupades, on l’envelliment de la població està molt avançat, el nombre d’infants va caure per sota del nombre de persones grans. A les regions menys desenvolupades es constata igualment aquest increment general de l’esperança de vida a causa de la millora de la sanitat i l’alimentació. Aquest procés és permanent.

Les causes demogràfiques de l’envelliment d’una societat són:

1. El descens de la fecunditat, la més important de les tres causes. Com que el nombre de naixements és més petit, això produeix successives minves en les generacions més joves i provoca un augment de la importància relativa dels grups de més edat.
2. La disminució de la taxa de mortalitat i, en conseqüència, l’augment de l’esperança de vida. Aquest descens general de la mortalitat comporta un augment de l’edat mitjana de la societat i un increment de tots els índexs d’envelliment.
3. Les migracions, que tenen una incidència més petita en l’envelliment d’una societat. L’emigració per motius de feina comporta una pèrdua de població jove i un descens dels naixements.

Conseqüències:

• Àmbit econòmic: Afecta la productivitat, les inversions, el consum, el mercat de treball, les pensions i l’estalvi.
• Àmbit social: Influeix en les composicions familiars i la demanda de serveis d’atenció a les persones de tercera edat. En les societats democràtiques, modifica el comportament electoral dels votants.
• Àmbit demogràfic: Provoca una feminització de la societat, ja que les dones tenen una esperança de vida superior a la masculina.

Migracions Internacionals

Fluxos de Mà d'Obra

Les migracions internacionals de persones que es desplacen a la recerca d’un lloc de treball constitueixen un dels grans fluxos de l’economia global actual: el de mà d’obra. Aquests desplaçaments tenen una gran importància econòmica per als països receptors i per als països emissors. L’entrada de població a un país determinat es pot produir tant de manera legal com de forma il·legal. Aquests fluxos també depenen de les diferents legislacions i del tipus de controls policials que imposen els governs dels països segons les necessitats del seu mercat. Els moviments migratoris han esdevingut més regionals i temporals. Això comporta que qualsevol regió rica estigui vinculada a una perifèria que li proporciona una part important dels treballadors que necessita i que no restin vinculats forçosament per sempre al país on han anat. El volum de les transferències econòmiques procedents de la immigració arriba a 200 milers de milions de dòlars. Per alguns països poc desenvolupats, com ara el Nepal, aquestes transferències representen entre el 20% i el 50% del PIB.

Polítiques Demogràfiques

Maltusianes i Populacionistes

Hi ha dos grans grups de polítiques demogràfiques: les maltusianes i les populacionistes. Les primeres tenen com a objectiu fonamental la reducció del creixement vegetatiu de la població i es basen sobretot en el control de la natalitat. Les va crear Thomas Robert Malthus, economista i pastor conegut per la seva teoria de la població, que basava els seus arguments en el risc que la quantitat de població sobrepassés la producció d’aliments. Les segones pretenen, contràriament, l’increment de la població mitjançant l’afavoriment de la natalitat. La majoria de les polítiques demogràfiques són neomaltusianes, amb l’objectiu de disminuir la fecunditat.