Envelliment Humà: Canvis Biològics, Cognitius i Atenció Geriàtrica

Diferència entre vellesa i envelliment

L’envelliment és el procés lent de canvis que una persona viu al llarg de la vida, i la vellesa és l’etapa final d’aquest procés, quan la persona ja és gran.

Esperança de vida

L’esperança de vida és el nombre mitjà d’anys que pot viure una persona. Ha augmentat gràcies a les millores sanitàries, socials i de qualitat de vida. Aquest augment ha provocat:

• Més persones grans autònomes.
• Més persones molt grans.

Actualment la bretxa de gènere és de 5,4 anys (les dones tenen més esperança de vida que els homes).

Envelliment de l’envelliment

Fa referència a les persones majors de 80 anys. En aquest grup els canvis de l’envelliment són més intensos i és més freqüent la presència de malalties, dependència i necessitat de recursos sanitaris i socials.

Canvis que comporta l’envelliment

Canvis biològics

Afecten capacitats:

• Sensorials:
  • Vista: pèrdua d’agudesa, cataractes, glaucoma.
  • Oïda: pèrdua auditiva i equilibri.
  • Gust i olfacte: afecta nutrició i seguretat.
  • Tacte: menys percepció del dolor i temperatura.
• Orgàniques:
  • Cardiovasculars: hipertensió, arrítmies.
  • Respiratòries: menys oxigenació, més infeccions.
  • Digestives: restrenyiment, menys saliva.
  • Genitourinàries: incontinència, infeccions.
  • Neurològiques: pèrdua neuronal.
• Motrius:
  • Pèrdua de força, marxa lenta, més fatiga, alt risc de caigudes.

Canvis psicosocials

• Pèrdua de persones estimades.
• Jubilació (pèrdua d’activitat).
• Pèrdua d’independència.

Canvis en les capacitats cognitives

• Memòria: pot disminuir progressivament.
• Atenció: pot veure’s afectada per malalties o medicació.
• Intel·ligència: disminueix l’agilitat mental, però es manté o millora basada en l’experiència.

Canvis en la personalitat

• Major rigidesa i inflexibilitat.
• Menys iniciativa i més sedentarisme.
• Canvis en l’autoestima.
• Més irritabilitat o queixes.

Envelliment actiu

Segons l’OMS, l’envelliment actiu és el procés d’optimitzar les oportunitats de salut, participació i seguretat per millorar la qualitat de vida de les persones grans.

Persones grans i la malaltia

En les persones grans, la malaltia es presenta sovint de manera complexa, ja que és habitual la pluripatologia (diverses malalties alhora) i el consum de múltiples medicaments, fet que dificulta el diagnòstic i el tractament.

Tipus de pacient segons la malaltia

• Persona gran sana: manté autonomia i bona qualitat de vida.
• Persona gran amb malaltia crònica: té una o diverses malalties estables, però pot conservar autonomia.
• Persona gran fràgil: presenta disminució de reserves físiques i risc elevat de dependència.
• Persona gran dependent: necessita ajuda per a les activitats bàsiques de la vida diària.
• Persona gran amb deteriorament cognitiu: presenta alteracions de memòria i pensament.
• Persona gran en situació terminal: malaltia avançada amb necessitat de cures pal·liatives.

Malalties més freqüents en les persones grans

• Malalties cardiovasculars: hipertensió, insuficiència cardíaca.
• Malalties respiratòries: MPOC.
• Malalties osteoarticulars: artrosi, osteoporosi.
• Malalties neurològiques: demència, Parkinson.
• Malalties metabòliques: diabetis.
• Trastorns mentals: depressió, ansietat.
• Problemes sensorials: pèrdua de visió i audició.
• Alteracions genitourinàries: incontinència urinària.

Grans síndromes geriàtriques

• Immobilitat
• Incontinència
• Restrenyiment
• Caigudes
• Demència
• Depressió
• Delirium
• Insomni
• Dolor crònic

Tot això fa necessari un enfocament integral i individualitzat, adaptat a l’estat de salut i al grau d’autonomia de cada persona gran.

Dependència i atenció

La dependència apareix quan la persona necessita ajuda per a les activitats de la vida diària. Es classifica en diferents graus i es valora per accedir a recursos.

Atenció al domicili

Permet a la persona romandre a casa amb suports com:

• Teleassistència
• Servei d’atenció domiciliària
• Centres de dia
• Suport a la família cuidadora

Atenció residencial

L’atenció residencial és l’atenció que es dona a persones grans que no poden viure soles ni ser ateses a casa, i que viuen en un centre residencial, on reben allotjament, cures, suport i atenció continuada segons les seves necessitats.

Necessitats de les persones grans

Necessitats fisiològiques

Relacionades amb:

• Alimentació
• Higiene
• Mobilitat
• Vestit
• Orientació. L’atenció pot ser educativa (fomentar autonomia) o assistencial (ajudar).

Necessitats de seguretat

• Espais segurs i adaptats.
• Estabilitat emocional.
• Sentir-se respectats, escoltats i no abandonats.

Necessitats de pertinença

• Sentir-se part d’un grup.
• Mantenir relacions socials.
• Evitar la soledat i la pèrdua d’autoestima.