Entrenament de la Tècnica Esportiva: Guia Completa

La Tècnica Esportiva

Definició i Aparells del Cos Humà Relacionats

Definició: La tècnica en l'esport es refereix al conjunt de moviments i gestos específics realitzats per un atleta per aconseguir un objectiu determinat en una disciplina esportiva.

Aparells del cos humà relacionats:

• Sistema Nerviós Central (SNC): Amb les seves parts i funcions, encarregat de processar la informació.
• Sentits: Responsables de captar informació i estímuls, i enviar-los al SNC mitjançant les neurones.
• Musculatura: Executa les ordres del SNC mitjançant les qualitats bàsiques (força, resistència, etc.) i aplica la decisió presa en forma de tècnica o gest esportiu.

Classificació de la Tècnica (Segons Riera)

Tota tasca esportiva és classificable segons la col·laboració i oposició d'altres persones o animals, ja que això influeix en l'entrenament de la tècnica i el resultat competitiu:

• Sense oposició ni col·laboració (ex: 100 m llisos).
• Sense oposició, amb col·laboració (ex: natació sincronitzada).
• Amb oposició, sense col·laboració (ex: tennis individual).
• Amb oposició i amb col·laboració (ex: tennis dobles).

Factors a Tenir en Compte en Entrenar o Competir

• Estabilitat del medi: Entorn i condicions (ex: estat de la neu en l'esquí).
• Continuïtat de la relació:
  1. Coneixem el final i el principi.
  2. Dificultats per conèixer el final i el principi.
  3. Seqüència de tasques seriades.
• Tipus d'instruments: Condició i característiques.
• Altres factors: Nivell de desplaçament, velocitat d'execució, equilibri.

Objectius de l'Entrenament Tècnic

Parlem de bona tècnica quan:

• Aprenem destreses esportivo-motrius que serveixen de base per a les tècniques específiques de la modalitat.
• Adquirim un grau de domini de la tècnica considerable, òptim des del punt de vista biomecànic: idoneïtat, eficàcia i economia.
• Aconseguim l'estabilitat del domini tècnic: inalterabilitat de la tècnica en diverses condicions.
• Arribem al virtuosisme (rellevant en ball o gimnàstica).
• Desenvolupem la capacitat d'aplicació variable de les tècniques segons la situació.

Entrenament de la Tècnica

L'entrenament de la tècnica difereix de l'entrenament de les qualitats bàsiques (intensitat, volum, etc.) ja que hi intervenen altres factors: biomecànica, capacitats cognitiu-sensorials, aspectes psíquics, regles de l'esport, etc.

Dietrich afirma l'existència de 3 nivells d'intensitat:

1. Sense utilitzar tota la força (buscant la perfecció).
2. Utilitzant tota la força (buscant imitar la competició).
3. Sota pressió del temps (afavoreix l'automatització).

Mètodes Importants

• Exercici analític individual: exercici concret.
• Progressió de moviments: augmentar la dificultat executiva.
• Encadenament: entrenar per separat i després unir.
• Pràctica global.
• Visionat de vídeos: anàlisi de gravacions pròpies.
• Entrenament de la percepció motriu.
• Entrenament mental: concentració i memorització de moviments.
• Acoblament i coordinació amb els companys: destreses de col·laboració sense oposició (repetir la coreografia fins a la coordinació).

Modificacions per Facilitar o Complicar l'Entrenament

• Modificar l'execució dels moviments.
• Variar les condicions de pràctica de l'exercici.
• Introduir condicions de competició o més complexes.

Evolució en l'Entrenament i Millora de la Tècnica

Hi ha una interrelació entre coordinació física, tècnica i tàctica. A més domini de les qualitats tecnico-coordinatives, més economia d'entrenament físic i major rendiment tàctic.

• Entrenament dels fonaments: Formació tècnica polivalent. Primers anys o primeres fases del macrocicle. L'edat més recomanada és la infantil.
• Entrenament d'elevat grau de domini tècnic: Joventut (augment de la condició física) o fase central del macrocicle.