Entrenament Físic: Lleis i Principis

Introducció

La vida quotidiana ens empeny a situacions totalment irracionals que van en contra de la salut i la qualitat de vida. És necessari prendre mesures.

L'activitat física serà una de les coses que més ens ajudarà a fer-lis front. És essencial per al manteniment de la salut i la qualitat de vida.

Podem realitzar-la de forma espontània, amb un objectiu merament recreatiu, o bé de forma sistemàtica, seguint uns mètodes de treball que tenen com a objectiu la millora de la condició física. En aquest cas, parlarem d'entrenament.

Definició d'Entrenament

Definim entrenament com un procés sistematitzat de llarga durada que, a través de l'estímul (càrrega de treball), busca provocar canvis i adaptacions en l'organisme d'un individu per tal de millorar el rendiment i el seu posterior manteniment. Quan parlem d'entrenament, no ens referim solament a l'esport d'alt nivell, sinó a qualsevol nivell d'activitat física.

Conceptes Previs Relacionats amb l'Entrenament

• Estrès: Canvis corporals produïts per causes fisiològiques o psicològiques que alteren l'equilibri homeostàtic. En condicions d'estrès, s'estimula el metabolisme general.
• Homeòstasi: És la tendència dels éssers vius a mantenir un medi ambient intern equilibrat, adequat perquè les seves cèl·lules visquin. A través d'aquest mecanisme d'homeòstasi, l'organisme regula la temperatura, l'acidesa, l'oxigen, la glucosa, el sodi, el potassi, l'àcid clorhídric i altres característiques dels fluids del cos. Ho fa provocant uns canvis en "una direcció oposada" a la situació que havia provocat l'estrès i que volen retornar la normalitat al medi ambient cel·lular.
• Adaptació: És la resposta que té l'organisme davant els estímuls del medi. Pot ser progressiva o regressiva. L'ésser humà s'ajusta (s'adapta) a les condicions naturals de vida, de treball, d'entrenament, etc., modificant els seus òrgans i sistemes i, per tant, millorant la morfologia i el funcionament de l'organisme. Així, augmenta la seva potencialitat vital i la seva capacitat d'adaptació a l'ambient i a les situacions que l'envolten.

Com es Regula l'Entrenament?

Gràcies als avenços de la medicina i la ciència en general, l'entrenament esportiu s'ha convertit en un procés sistemàtic i cada vegada més científic. Per tal d'organitzar-lo amb criteri, hi ha unes lleis fonamentals que s'han de conèixer primer. D'aquestes lleis, en traurem uns principis, que són els que donaran sentit a l'entrenament.

Lleis Fonamentals de l'Entrenament

Llei de Schultz o del Llindar

El llindar és el grau d'intensitat d'un esforç que determina que es produeixin o no adaptacions positives en l'organisme.

Existeix un llindar d'intensitat mínim per sota del qual l'estímul no produeix resposta adaptativa; és a dir, no entrena, en no excitar adequadament les funcions de l'organisme.

Aquest llindar depèn fonamentalment del nivell de rendiment de la persona o esportista. Cada persona té un llindar diferent.

Deduccions de la Llei de Schultz o del Llindar

• Un estímul (treball) poc intens no provocarà cap reacció o serà insuficient i no hi haurà millora del nivell inicial.
• Els estímuls que sobrecarreguen el llindar, entrenen.
• Els estímuls que sobrepassin el nivell de màxima tolerància són nocius. Poden fatigar l'organisme o suposar un desgast tan gran que el sistema no és capaç de recuperar-se. Sobreentrenament.

Llei de Seyle o SGA

La Llei de Hans Selye o del Síndrome General d'Adaptació estudia l'efecte que produeix un estímul en l'organisme. Aquest estímul agressor (malaltia, fred, exercici, etc.) provoca una situació d'estrès que altera el nostre equilibri homeostàtic (estabilitat corporal), generant unes reaccions o respostes adaptatives que provoquen un increment del nivell inicial de rendiment (sobrecompensació). L'anàlisi d'aquestes respostes li van permetre establir tres fases: alarma, resistència i adaptació o esgotament.

Fases del Síndrome General d'Adaptació (SGA)

• Fase de reacció o alarma: L'estímul agressor altera l'organisme provocant una pèrdua de l'equilibri.
• Fase de resistència: Davant l'agressió, el cos lluita per establir l'equilibri inicial, s'adapta i adquireix una resistència a l'estímul.
• Fase de supercompensació o esgotament:
  • Esgotament: Si l'estímul no desapareix i el cos no té recursos o capacitat per a continuar la lluita o adaptar-se, disminueix la resistència al mateix i, per tant, es produeix un desgast o esgotament.
  • Sobrecompensació: Si l'estímul desapareix, l'organisme reacciona augmentant les seves defenses i fent-se més resistent a aquest tipus d'estímul. És el que es coneix com a supercompensació. Després parlarem de la llei que la regula.