Entrenament Esportiu: Conceptes i Planificació

Entrenament: Procés Estructural en el Temps

L'entrenament és un procés estructural que es desenvolupa al llarg del temps per a incrementar les capacitats a nivell psíquic, físic i cognitiu.

Càrrega d'Entrenament

La càrrega d'entrenament és la totalitat d'estímuls efectuats sobre l'organisme.

Objectius de l'Entrenament (segons Bompa)

1. Aconseguir un desenvolupament multilateral i físic.
2. Millorar el desenvolupament físic específic.
3. Perfeccionar la tècnica.
4. Millorar i perfeccionar les estratègies necessàries.
5. Cultivar les qualitats volitives.
6. Assegurar una preparació òptima.
7. Afavorir la salut de l'atleta.
8. Prevenir lesions.
9. Incrementar el coneixement teòric de l'atleta.

Sobrecompensació

La sobrecompensació és una càrrega de treball sobre el nostre organisme que té com a objectiu obtenir el màxim rendiment de l'esportista.

Fatiga - recuperació - supercompensació -> adaptació

Planificació Esportiva

La planificació és una proposta teòrica que conté l'organització i el disseny de cadascun dels esdeveniments d'una determinada fase de l'esportista, amb mecanismes de control que permetran modificar aquests fets a fi d'obtenir els resultats desitjats.

La planificació esportiva és un seguiment, una avaluació i una garantia d'èxit. Implica compromís, el qual és igual a èxit.

Etapes de la Planificació (segons García Manso)

1. Orígens (1950): Inici de la sistematització.
2. Anys 70: Es qüestionen els models clàssics i apareixen nous models.
3. Fins als nostres dies: Gran evolució.

Diagnòstic, determinació d'objectius, periodització, programació, control, modificació si no s'assoleixen els objectius.

Models de Planificació

• Periodització: Nivells d'iniciació amb poques competicions. Divisió de la temporada en cicles (1-2) que es divideixen en períodes.
• Disseny en blocs

Característiques de la Planificació

1. Única
2. Específica
3. Personalitzada

La Temporada

La temporada és una estructura de 12 mesos que planifica i organitza tot el procés d'entrenament anual de l'atleta. Està organitzada en estructures temporals més petites: mesocicles, microcicles i sessions.

Principis de l'Entrenament

Principi de Recuperació

L'objectiu és que el cos es prepari per a poder afrontar noves activitats. Durant aquesta fase, els músculs assimilen l'entrenament i milloren la força, la resistència o la flexibilitat.

Principi de Reversibilitat

Si deixem de fer exercici, el nivell de condició física torna a disminuir.

Principi d'Alternança

Els períodes de descans són igual d'importants que l'entrenament. Un temps de recuperació insuficient comporta una disminució de la capacitat de càrrega, per tant, cal deixar el cos descansar.

Principi de Variació

Fer el major nombre possible de continguts, sistemes d'entrenament i recursos per a evitar la monotonia i l'avorriment. Assegura la motivació necessària per a entrenar.

Síndrome General de l'Adaptació (SGA)

Definició de SGA: Resposta adaptativa i no específica de l'organisme a tota causa que posa en perill el seu equilibri biològic.

Fases del SGA

1. Reacció o estat d'alarma
2. Esgotament
3. Resistència

Diferències entre SGA i Supercompensació

• Llei d'Arnold-Schuld: L'adaptació es produeix sempre que els estímuls estiguin entre la intensitat llindar i la màxima intensitat.
• Llei de Weigner o supercompensació: L'adaptació com a resposta específica de l'organisme, acumulant nivells de potencial de treball.