L'Enterrament d'Ornans i altres obres de Gustave Courbet

L'Enterrament d'Ornans: Interpretació, contingut i significat

La teatralitat de les vestimentes contrasten amb la indiferència dels rostres (deure social, pocs senten la mort del difunt). Clergues i escolans es desentenen de la cerimònia (cerimònia rutinària). To de denúncia. Clara actitud impacient de l'enterrador. Rostres amb fidelitat, amb les seves peculiaritats.

Temàtica revolucionària

Fins aquest moment l'enterrament d'un camperol no havia despertat cap interès. Monumentalitza el que és banal. Categoria artística a la gent corrent. El quadre el presentà al Saló de 1850 i provocà gran escàndol. A l'Exposició Universal de París 1855, rebutjaren aquesta i el Taller de l'artista. Ell muntà el seu propi pavelló, pavelló del Realisme. La crítica: com es pot pintar gent tant horrible? Li fan perdre les ganes que l'enterrin a Ornans.

Funció

Vol deixar constància d'un fet real, plasmar un esdeveniment social mancat de transcendència. Fet quotidià en la societat camperola (enterrament d'un pagès). També vol ser una crítica social, per la manera de representar els personatges, sobretot per les seves actituds. És l'obra símbol de les intencions de l'artista: pintà llocs i gent corrent que formen part de la història contemporània.

Models i influències

Va rebre influència dels mestres holandesos: Hals i Rembrandt, dels venecians: Veronese i Giorgione, i espanyols com Ribera, Zurbaran, Murillo i Velazquez. De l'escola de Barbizon, Millet, aprèn a prestar l'atenció als mínims detalls. Podríem establir una clara comparació entre aquesta obra i “Enterrament del Conde de Orgaz” del Greco. Va influenciar en Monet i la seva recerca de la realitat amb l'estudi de la llum. Picasso va fer una versió de Les demoiselles des bords de la Seine, i fou considerat referent pels cubistes.

La Vicaria

Interpretació, contingut i significat

Sembla que es va inspirar després de visitar la sagristia de l'església de San Sebastián de Madrid, on el mateix artista va fer els tràmits del seu matrimoni amb Cecilia Madrazo, la filla del pintor més important d'aquell moment, Federico Madrazo. El quadre representa el moment de la firma d'un contracte matrimonial a l'interior d'una vicaria, amb els personatges vestits a la moda de finals del segle XVIII. Reflecteix una escena molt habitual en la vida social europea: el moment de la firma del contracte matrimonial.

Funció

Decorativa, per la llar d'algun personatge adinerat. S'exposà a la galeria del seu marxant, Adolphe Giupil a París. La gent feia cua al carrer per poder contemplar-lo. Es va vendre per 70.000 francs.

Models i influències

El quadre conté un llarg historial en relació als preparatius i elaboració. Va ser realitzat en dues parts a cavall entre París i Espanya. Aquesta obra és la segona versió del mateix tema, la primera la va deixar inacabada. Amb La vicaria obtindrà fama internacional i una posició econòmica benestant, serà la seva obra culminant, junt amb l'obra El col·leccionista d'estampes (1866). L'evolució de Fortuny el portava per un camí que podia haver confluït amb l'impressionisme, fou admirador de Renoir, però va morir jove (1838-74). La influència més gran rebuda va ser la de Goya. Es pot veure en les seves composicions i en la inclusió de personatges típics i populars espanyols.

Dinar Campestre

Temàtica i Significat

L'escena es basa en una excursió campestre, costum propi de les classes mitjanes parisenques, a Argenteuil (oest de París), als boscos a la vora del Sena.

Interpretació

Els personatges (cercle d'amistats del pintor)- Ferdinand Leenhoof, amic i escultor holandès,-Suzanne, germana de Leenhoof, dona de Manet, - Victorine Meurent, model preferida de Manet, -Eugène Manet,germà de Manet.

Funció

La intenció de Manet en pintar el quadre era aconseguir exposar-lo al Saló de 1863, que era la millor manera d'atraure els possibles clients abans que fossin habituals els marxants d'art. Aquesta obra va ser presentada per Manet al saló oficial de 1863, amb el títol “El bany”. El jurat la va rebutjar junt amb 2000 obres més. En un acte propagandístic, Napoleó III va crear el Saló dels Rebutjats, en el qual es podien veure totes les obres que van ser rebutjades en el Saló oficial.

Models i influències

Manet és considerat el precursor del moviment impressionista, tot i que mai va participar en les exposicions del grup (ell volia triomfar als salons oficials). Els impressionistes el consideraven el seu guia i establiren aquesta obra com un model a imitar. Va ser l'obra que junt a la seva obra Olimpia que el va donar fama quan les va exposar al Saló dels Rebutjats, mentre que escandalitzava la crítica més tradicional, va despertar l'entusiasme de Baudelaire i Zola.

El reconeixement i l'èxit no el van arribar fins al final de la seva vida amb El bar del Folies Bergere i amb obres que mostren un apropament a l'impressionisme. Manet està influït pels artistes venecians dels segle XVI, els holandesos del segle XVII, Velázquez i Goya. Aquest quadre està inspirat i actualitza un tema clàssic El concert campestre de Giorgione i el Judici de Paris, de Rafael. La seva negativa a seguir les pautes de la perspectiva tradicional, desintegrant la composició a manera de collage, va ser l'origen dels plantejament espacials de Cézanne i del Cubisme. Picasso va fer més de 27 pintures a l'oli i 50 dibuixos de El déjeneur sur l'herbe.