L'enterrament d'Ornans de Gustave Courbet: Anàlisi i Estil

Documentació general

Catalogació

L'enterrament d'Ornans. Jean Désiré Gustave Courbet. 1849. Museu d’Orsay, París.

Aspectes bàsics

Oli sobre tela.

Anàlisi formal

Composició i construcció

La composició, en format apaïsat, s’organitza en forma de fris de figures monumentals, bastant estàtica. Les muntanyes del fons reforcen aquesta horitzontalitat que només es trenca a la zona on s’enlaira el crucifix.

Espai i volum

Courbet demostra la seva capacitat per reproduir la realitat amb mimesi, tant d’un paisatge com del cos humà o els vestits, amb uns efectes de llum que donen volum a les figures.

Aspectes plàstics

Tècnicament, aquesta obra es mou dins de la pintura naturalista de tradició acadèmica, tant en el dibuix com en el color. La gamma cromàtica, basada en el predomini de grisos, negres i pards, és més densa a la part dreta i s’aclareix amb alguns camps de vermell o blanc a la part del cerimonial.

Figures i formes

Ens trobem amb un munt de personatges que, en general, semblen aïllats uns dels altres. La profunditat està aconseguida amb la foscor.

Pel que fa a l’expressió, els protagonistes conformen una galeria de retrats que descriu les més variades expressions davant la cerimònia en què participen: dolor, resignació, indiferència, allunyament. Contrasta aquí la teatralitat de les vestidures amb la indiferència en els rostres. La mort d’un veí no sembla que provoqui gran dolor entre els assistents a l’acte. Ningú no para gaire atenció a la cerimònia. El fosser (enterrador) manifesta, fins i tot, una clara actitud d’impaciència.

Estil

Formalment, es tracta d’una obra que no trenca amb la pintura tradicional, ja que probablement les principals aportacions de la pintura realista es troben en el tema i els personatges representats, en la nova actitud davant la vida i el compromís històric, tal com passa en les obres d’altres pintors realistes com Millet. Amb el mètode positivista, plasmen la naturalesa amb exactitud i objectivitat absolutes.

Per a Courbet, líder del realisme, la pintura ha de ser el “testimoni de la realitat”, no falsejada.

Interpretació

Iconografia

Courbet renova la tradició del retrat de grup (Rembrandt) amb aquest retrat col·lectiu dels pagesos reunits amb motiu d’una cerimònia que els situa cara a cara amb la mort. Els protagonistes, molts d’ells reals, representen 50 conciutadans:

• De perfil, el capellà del poble, l’abat Bonnet, rodejat de capellans i escolanets.
• Tres germanes de l’artista: Juliette, Zoé i Zélie.
• A la dreta, la seva mare, amb una nena a la mà.
• Alguns amics.
• L’avi matern.

Iconologia

Courbet va convertir la cerimònia religiosa d’un enterrament en un acte social en el qual no hi ha més dolor que l’imprescindible (ploraneres) ni tampoc espiritualitat ni jerarquies... És un acte en el qual la gent es distreu, té pressa, parla...

Aquests personatges són símbols del món de Courbet, de la seva vida i la seva època. Els retratats semblen representar l’esperit de la burgesia provinciana amb tots els seus angoixants valors morals i ideològics.

Encàrrec i recepció

Funció o finalitat

Significat o marc històric i cultural

Aquesta obra emblemàtica del realisme pictòric ens posa en relació amb un nou “isme” que defensa una pintura que reflecteixi la realitat concreta i directa, sense idealitzacions clàssiques ni la teatralitat ni les emocions romàntiques.

A partir del recent invent de la fotografia, Courbet demostra que és possible representar les coses d’una manera objectiva. El mateix Courbet deia, però, que la reproducció de la realitat no era res, que calia “fer pensar”.

Aquest nou plantejament artístic coincideix amb les grans transformacions socials i tècniques del segle XIX.