Enterrament a Ornans de Gustave Courbet: Anàlisi

Enterrament a Ornans: Anàlisi de l'obra de Gustave Courbet

Identificació de l'obra

• Nom de l'obra: Enterrament a Ornans
• Autor: Gustave Courbet
• Cronologia: 1849-1850
• Ubicació: Museu d'Orsay, París
• Estil: Realista
• Dimensions: 3,15 m x 6,68 m
• Tècnica i suport: Oli sobre tela

Anàlisi formal

Línia i dibuix

El realisme d'aquesta obra s'accentua, en gran part, gràcies a la línia i el dibuix. El detallisme i la precisió a l'hora de pintar van ser uns elements claus per donar-li versemblança a l'obra.

Llum i color

Courbet utilitza una gamma cromàtica reduïda i una llum tènue per provocar contrastos interessants de clarobscurs que suggereixen més volum a les persones. El negre és el color dominant i reforça el dramatisme de l'escena, però se'n troben d'altres com el blanc d'alguns detalls, que ajuden en el clarobscur, o el vermell localitzat en els dos personatges del centre.

Composició

El quadre és un retrat col·lectiu de personatges de diferents classes durant un enterrament. Al voltant de la fossa es congreguen un seguit de personatges sense cap mena de jerarquia distribuïdes a manera de fris. L'únic element que trenca aquesta horitzontalitat és el Crist aixecat. El paisatge, amb penya-segats, també segueix l'horitzontalitat de la composició però contrasta amb la posició vertical dels personatges. Aquesta dualitat, horitzontal-vertical, li serveix a Courbet per centrar l'atenció de l'espectador en l'acció principal eliminant qualsevol element distorsionador i tancant la composició. La majoria dels assistents esperen el moment final de l'esdeveniment, l'enterrament del fèretre, de manera que l'acció es centra en els plors de les ploracossos i de l'home del centre (de negre amb mocador blanc) i en el capellà. Remarcar que és precisament aquesta acció la que passa en l'única obertura entre els penya-segats del fons.

Ritme

El ritme d'aquesta pintura és molt tranquil i pausat. Els únics moviments que hi ha són els plors d'alguns dels assistents i les paraules del mossèn. L'autor no volia que la pintura tingués ritme, l'únic que pretenia era mostrar una situació real.

Valoració estilística

Gustave Courbet s'emmarca dins de l'estil realista. Aquest estil s'entén pròxim a la realitat que envolta l'autor, per tant a la quotidianitat. El realisme abandona la retòrica romàntica i l'idealisme neoclàssic per suggerir un enfoc directe i comprometre a l'artista amb la vida contemporània. Això portarà als pintors realistes a decantar-se per triar temes actuals amb evident objectivitat, com poden ser pintures sobre la vida política o social, i deixar enrere el món clàssic, medieval o occidental.

Context històric

La segona meitat del segle XIX es va caracteritzar per una sèrie d'esdeveniments històrics de gran transcendència política i social: la unificació italiana, el reordenament de grans imperis, entre els quals Alemanya, la caiguda del Segon Imperi i l'adveniment de la Tercera República a França, i la consolidació dels Estats Units d'Amèrica després de la guerra de Secessió. L'art va apel·lar al gust de les classes dominants amb la producció d'obres diverses que s'integren en l'eclecticisme, que va aprofitar les fissures del mercat de l'art per crear noves formes d'expressió aprofitant la gosadia d'alguns marxants i la constància d'uns artistes atents als progressos i als experiments científics. La societat que estava més industrialitzada, va contribuir a la inevitable substitució del llenguatge artístic vigent per uns altres llenguatges més adequats a les noves perspectives i a la caiguda d'axiomes, com: "art és igual a bellesa" i de l'antagonisme entre obra d'art i objecte útil. Tot això va generar una sèrie de moviments que van esdevenir el germen de les Avantguardes del segle XX. Gustave Courbet es va introduir en l'art copiant obres de grans mestres exposades al Louvre, a París. A partir d'aquí desenvolupa la necessitat de reflectir la realitat del segle XIX, cosa que no va agradar als crítics d'art i que el va portar a crear la seva pròpia exposició amb el nom de Pavelló del Realisme.

Significat i contingut

L'autor pinta l'enterrament d'un pagès de la seva localitat natal i alhora un tema que fins llavors no havia interessat a ningú: un enterrament. Courbet va necessitar unes 50 persones per fer de model, entre elles les seves germanes. La presentació d'aquesta obra va suscitar grans crítiques en els sectors més acadèmics doncs desaprovaven el quadre per la seva manca de bellesa i la vulgaritat dels personatges. L'artista narra allò que tothom sap però ningú no vol reconèixer: l'artificialitat d'un enterrament. El sacerdot oficia per rutina, els acòlits i clergues es desentenen de la cerimònia, i la majoria d'assistents semblen complir amb una obligació social més que sentir la mort del difunt.

Funció

La funció principal del quadre de Courbet era pintar un esdeveniment social com ho és l'enterrament d'un camperol, d'una manera totalment objectiva. Tot i saber que per pintar aquest quadre se'l podia acusar d'un acte provocatiu era una realitat, cosa que ningú podria modificar.

Innovacions, influències i aportacions

Courbet va aprendre molt de grans mestres naturalistes com Caravaggio o Velázquez. En aquests autors es va inspirar en el tractament de les coses habituals i comunes, volia explicar el que ell veia, tot i que fos el que la gent no volia acceptar o veure. Courbet, a part d'influir en altres pintors realistes, va donar noves tècniques pictòriques a moviments posteriors, com per exemple l'Impressionisme o fins i tot el Cubisme.