Enterrament a Ornans: Anàlisi Profunda de l'Obra Mestra de Courbet

Enterrament a Ornans: Anàlisi de l'Obra Mestra de Gustave Courbet

Dades Clau de l'Obra

Autor: Gustave Courbet

Cronologia: 1849

Estil: Realisme

Tipologia: Oli sobre tela

Dimensions: 3,14 x 6,63 m

Localització: París

Context Històric i Artístic

Courbet va realitzar l’obra el 1849, un període tan crucial a la història de França com per a la història de l’art modern. França acabava de passar per la Revolució Democràtica de 1848, que va deposar el rei liberal Lluís Felip I. En aquest context, Napoleó III arriba al poder com a president de la República.

El Romanticisme queda obsolet davant dels ràpids canvis impulsats per la Revolució Industrial. La burgesia ha assolit el poder, mentre que el proletariat lluita per millorar les seves condicions de vida i de feina.

En aquest context social, l’artista innovador tendeix a aïllar-se i marginar-se a si mateix. Va aparèixer la imatge de l’artista maleït, que ja no està al servei de les institucions i dels poderosos com abans, o que només és entès per una petita elit intel·lectual i artística.

El Realisme de Courbet

L’obra de Courbet pertany al Realisme, un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible. El Realisme prescindeix dels símbols i esquemes, i busca el detall i la màxima proximitat. Les característiques de la pintura realista són:

• El refús de la bellesa arquetípica.
• La plasmació naturalista i antiacadèmica, anticlàssica.
• La representació directa i realista de la societat.
• El color desplaça el dibuix i mostra les pinzellades.
• La disposició casual de les figures.
• La mostra del treball i el treballador com a nou "heroi".

Anàlisi Formal de l'Enterrament a Ornans

Gamma Cromàtica i Llum

En la gamma de colors predomina el negre, creant un contrast amb els vermells i blancs combinats amb l’ocre. Aquesta gamma reduïda dóna una major sensació de dramatisme.

Pel que fa a la llum, s’intenta reproduir una llum real de bon matí, a trenc d’alba. La llum dóna corporeïtat a les figures.

Expressivitat i Composició

Quant a l’expressivitat, és un quadre no gaire expressiu de forma global, tanmateix, podem observar la cara de cada personatge que ens mostra una expressió individual.

Les figures estan situades horitzontalment, davant la fossa. La composició està descentrada, entre el capellà i l’home de gris que té la fossa als seus peus. No hi ha cap jerarquia en la disposició de les figures.

El grup dóna la sensació d’una barrera negra que centra l’atenció de l’espectador. La composició també combina l’horitzontalitat del paisatge amb la verticalitat de les figures i el crucifix que sobresurt.

L’acció central té lloc a l’única obertura del penya-segat del fons.

Material i Tècnica

L'obra va ser realitzada amb la tècnica d'oli sobre tela, un mitjà que va permetre a Courbet capturar la realitat amb gran detall i riquesa cromàtica, característiques essencials del Realisme.

Significat i Funció de l'Obra

Fugint de la iconografia tradicional en el tema de la mort, l’autor renuncia a representar qualsevol al·lusió transcendental sobre l’ànima del difunt.

L’objectiu era pintar un esdeveniment real, un enterrament, plasmar la realitat sense embellir-la. La funció principal era plasmar un fet social des de l’òptica de la realitat, amb una funció també decorativa.

Models i Influències Artístiques

L’estil de l’autor està molt influenciat per artistes holandesos com Rembrandt, venecians com Giorgione i Veronese, i espanyols com Murillo, Velázquez i Zurbarán.