L'Enterrament d'Ornans: Anàlisi del Realisme de Courbet

L'Enterrament d'Ornans és una obra cabdal del Realisme francès. A continuació, es detallen les seves característiques principals:

• Nom: L’enterrament d’Ornans
• Autor: Gustave Courbet
• Cronologia: 1849-1850
• Tècnica: Oli sobre tela
• Estil: Realisme
• Tema: Retrat de grup en un enterrament. Obra costumista.
• Localització: Musée d’Orsay (París)

Context Històric del Realisme Pictòric

El Realisme pictòric sorgeix a França a la segona meitat del segle XIX, posterior a la Revolució del 48, en oposició al Romanticisme i l’idealisme de la primera meitat del segle. La Revolució del 48, afavorida per una crisi econòmica, va ser liderada per petits burgesos, obrers i estudiants que se sentien políticament desatesos enfront dels privilegis de l’alta burgesia. Va suposar l’abdicació de Lluís Felip d’Orleans, amb qui s’havia iniciat la industrialització i consolidat el capitalisme financer. S'instaura la Segona República Francesa.

En el camp de la cultura, destaca la personalitat d’Auguste Comte, creador de la filosofia del Positivisme, la qual considera que l'única font de coneixement és l’observació i l’experiència. És una època de descobriments científics i tècnics que fomentaren la formulació d’una doctrina optimista: la del progrés social. L’escriptor Émile Zola es fa ressò d’aquesta nova postura analítica de la realitat en la seva obra. L’aparició de la fotografia reforçarà la convicció en una realitat objectiva que pot ser captada i estudiada.

Amb la Revolució Industrial, la burgesia assumeix un paper protagonista i dominant. Tanmateix, sorgeix la classe obrera desfavorida, que viu en condicions miserables. La burgesia, que ja ha assolit les seves reivindicacions polítiques, en general es desentén. La desigualtat desfermarà conflictes socials i afavorirà la difusió de teories anarquistes i socialistes. És la fi del Romanticisme, més atent als valors espirituals individuals que a les necessitats pràctiques col·lectives en un món obsessionat per la Ciència i la Tècnica.

Estil: Característiques del Realisme

En general, els artistes realistes, com els pintors Courbet, Millet i Daumier, opten per una representació de la realitat objectiva i del moment present, amb representacions de la vida quotidiana, temes reals de la gent comuna, sovint protagonitzada per camperols i obrers. Són sensibles a les conseqüències de la Revolució Industrial, com la massificació, la insalubritat dels nuclis i habitatges obrers, el treball infantil, l’explotació de la dona o la jornada laboral desmesurada. Interessa la realitat tal com es presenta davant els sentits, de manera imparcial. No hi ha temes banals; tot pot tenir interès pictòric.

Rebutgen la retòrica narrativa, que els allunya de l’academicisme, amb tot el seu llistat de pautes temàtiques, d’actitud, de format i de tractament. Trenquen també amb les idealitzacions romàntiques de la història, del passat, de la societat i de la naturalesa, i amb el sentimentalisme i l’interès pel sobrenatural, la fantasia, el misteri i el món màgic. El desencant davant el fracàs de les revolucions liberals pel que fa a les classes populars menys afavorides, mentre la burgesia triomfa, decanta la temàtica cap a qüestions socials més que polítiques. S’enfoca el costat material més que el costat sentimental de l'ésser humà. El paisatge adquireix un interès creixent. El Realisme representa la transició cap a l’Impressionisme i el Simbolisme. Rebutja tot concepte de bellesa preconcebuda, expressa un gust per la democràcia i es mostra proper a idees socialistes.

Elements Tècnics de la Pintura a l'Oli

Es tracta d’una pintura a l’oli sobre tela, que és un procediment gras que utilitza com a aglutinant l’oli de llinosa i l'essència de trementina com a diluent. En assecar-se per oxidació, es forma una pel·lícula elàstica i resistent que admet el transport de la tela enrotllada. Al contrari de l’aquarel·la, la pintura a l’oli és més pastosa i cobrent, i triga a assecar-se, la qual cosa permet fer correccions i esfumats. Amb més diluent, admet també les veladures. Se sol protegir amb un vernís.

Descripció i Composició de l'Obra

La pinzellada és espessa i rotunda, especialment en els últims plans. Courbet acostuma a utilitzar gruixuts traços de pintura empastada aplicada amb espàtula.