L'Enterrament del Comte d'Orgaz: Anàlisi i Estil del Greco

L’estil d’aquesta obra és manierista i s’inscriu dins del moviment renaixentista, concretament al final. El Greco va néixer a Creta (Grècia) i va morir a Toledo (Espanya), que era el centre del catolicisme espanyol. La seva formació inicial és com a pintor d’icones bizantines, que són més abstractes i expressives que no pas la pintura occidental i es fan exclusivament al servei de la religió. Va marxar de Creta i va arribar a Itàlia, on es va interessar per Ticià i l’ús que feia del color. També per Tintoretto, a causa de l’estranya distorsió de la composició, i per Miquel Àngel i les seves figures vigoroses. Va arribar a Espanya, on va buscar el reconeixement de la cort de Felip II i es va instal·lar a Toledo. Es va especialitzar en la temàtica dels sants, molt del gust del Concili de Trento, segons el qual els sants s’han de pintar perquè la gent tingui ganes de pregar a Déu.

Una de les característiques més particulars d’aquest autor és que deformava les figures i les feia més allargades del que realment eren. Aquest problema ha estat molt debatut i, fins i tot, s’ha parlat d’una malaltia visual de l’autor que finalment ha estat rebutjada.

El Greco fa unes composicions estranyes, sovint asimètriques, amb perspectives molt exagerades que no segueixen lleis científiques. Utilitza colors grocs, verds, vermells, una gamma àmplia de blancs i grisos i negre. Les seves figures són allargades i sovint situades en escorços complicats. Les seves influències principals són la pintura bizantina, Ticià, Tintoretto i Miquel Àngel. Posteriorment, ell va influenciar el modernisme i el fauvisme.

A part de L’Enterrament del Comte d’Orgaz, altres de les seves obres més importants són L’expulsió del temple (època italiana), El cavaller de la mà al pit (típica noblesa castellana) o Vista de Toledo, L’espoli o El Laocoont.

Anàlisi de l'Obra

L’obra a tractar es troba en el punt mitjà del desenvolupament artístic del Greco. El quadre es divideix en dues parts: cadascuna té una significació i un estil completament diferent. La part inferior correspon a una composició i a un estil més proper a l’època en què el Greco va viure a Roma, mentre que la part superior pertany a una etapa posterior més semblant a l’estil manierista tardà.

La part inferior fa referència a la part terrenal i està formada per clergues, cavallers i frares. La majoria van vestits de negre i això dóna una sensació monocromàtica a aquesta part. Destaquen les vestimentes daurades dels sants. La part superior, en canvi, reflecteix un món totalment nou. Dóna un aspecte espectral a les figures a causa de la blancor que tenen. L’aire es dilata en tons grocs i blancs extremadament lluminosos. Els núvols tenen les formes característiques de la maduresa artística del Greco.

El quadre presenta un petit desplaçament cap a l’esquerra de manera que el centre seria Sant Agustí (sant del centre) i representa el personatge més important de la meitat terrenal (juntament amb el cos del comte). Aquesta zona sembla que estigui limitada per la parella que formen el sacerdot que llegeix la Bíblia i el monjo de l’esquerra. La part superior, tot i ser més gran que la inferior, és considerada l’element secundari.

Iconografia i Simbolisme

Aquesta obra representa una llegenda del s. XIV. A la part celestial trobem Crist i la Verge Maria envoltats de sants i àngels. En el centre trobem l’àngel dels cabells daurats que rep l’ànima del comte. A l’esquerra de Jesús trobem Joan Baptista amb una blancor espectral. La part de baix està composada per vint-i-cinc figures dempeus aproximadament de la mateixa alçada, a més dels dos sants i el cos del comte, que donen una sensació de fris compacte i de verticalitat a l’obra. Només dues figures no miren dins del quadre: el vuitè personatge per l’esquerra que representa el Greco i, en primer pla, el nen, que representa el fill de l’artista.

Els dos sants que surten són Sant Esteve i Sant Agustí. El Greco destaca per diferenciar molt l’àmbit terrenal de l’àmbit celestial. Podem destacar el fet que el cos del comte és envoltat per aquests dos sants, ja que un dels temes més importants de la Contrareforma és el paper dels sants per mostrar les bones obres a la gent.

El Greco era molt religiós i això es nota als seus quadres. A la primera època optava per la intensitat dramàtica, com a L’espoli. A la seva última època preferia figures amb color i lluminositat pròpia del món celestial.

El quadre va ser encarregat per Andrés Núñez, el Tomé, per commemorar el triomf en un judici contra la família del comte, que no volia pagar els diners que aquest havia deixat en el testament a l’Església. Es pensa que el sacerdot amb el sobrepellís transparent és ell.

Actualment, el Greco és considerat una de les màximes figures de la història de la pintura, però durant molt de temps va ser oblidat per culpa de la incomprensió de les formes espectrals dels seus personatges. Va ser redescobert per l’historiador de l’art M.B. Cossío, l’any 1908.