Entendre la Sensació i la Percepció: Mecanismes i Factors

Els físics ens diuen que:

1. Els objectes emeten o reflecteixen la llum.

2. Les lents dels ulls projecten imatges d'aquests objectes sobre les retines que transmeten el missatge al cervell.

3. La imatge òptica formada a la retina estimula uns 130 milions de receptors microscòpics.

4. Aquests receptors no treballen de forma independent. Entre ells estableixen connexions neuronals.

Podríem pensar que el fet de “veure” equival a un procés passiu? “Es necessiten principis ordenadors per transformar la infinitat d'estímuls en els objectes que veiem”.

D’on provenen aquests principis ordenadors o conceptes perceptius?

• De la memòria d'experiències passades.

• Dels codis culturals i dels conceptes que tenim.

• De la familiaritat que tenim amb el que estem observant.

• De l’interès que ens suscita allò que observem.

2. SENSACIÓ:

Els sentits constitueixen la porta d’entrada dels estímuls cap al sistema nerviós que, mitjançant complexos sistemes de funcionament, els recull, els interpreta i produeix una resposta anomenada SENSACIÓ.

Aquestes sensacions són els elements previs que posteriorment contribuiran, atribuint-los significat, a elaborar les percepcions, que ens permeten interpretar el món.

Mecanisme bàsic del processament d’informació per part de l'ésser humà:

ENTRADA: Sensació i entrada de la informació. PROCESSAMENT: Interpretació, operacions i elaboració de resposta.

SORTIDA: Resposta o comportament.

Els sentits permeten a l'organisme entrar en contacte amb l'entorn. Els receptors són les cèl·lules que permeten al cervell entrar en contacte no solament amb el medi ambient, sinó també amb el que passa a l'interior del nostre cos.

Categories de receptors sensorials:

Exteroceptors: capten la informació del medi ambient i responen a estímuls originats fora del cos.

Interoceptors: es troben dins l'organisme, dins de les vísceres. Reben estimulació interna.

Propioceptors: controlen les respostes musculars. Informen de la posició del cos durant el moviment i fan possible equilibrar la tensió muscular per a realitzar moviments eficients. Permeten caminar, córrer...

Nociceptors: repartits per tot l'organisme. Reaccionen davant estímuls nocius, produint sensacions de dolor.

El llindar absolut o mínim és la intensitat més baixa que es necessita per tal que un estímul sigui capaç d'excitar un receptor sensorial.

Exemples de llindar absolut:

• VISIÓ: veure la flama d'una espelma a 48 km de distància en una nit fosca.
• AUDICIÓ: sentir el tic-tac d'un rellotge a 6 metres de distància en una habitació silenciosa.
• GUST: assaborir una cullerada de sucre diluïda en 7.5 litres d'aigua.
• OLFACTE: olorar una gota de perfum en un apartament de tres habitacions.
• TACTE: sentir l'ala d'una abella que ens frega la galta quan encara falta 1 cm per tocar-nos.

El llindar diferencial o màxim és aquella intensitat de l'estímul a partir de la qual l'augment d'intensitat no comporta augment de sensació, és a dir, la sensació que produeix no varia.

L'adaptació sensorial es defineix com la sensibilitat disminuïda a un estímul com a conseqüència de l'exposició constant a aquest estímul.

La percepció és un procés en què el paper de l'individu és molt més actiu que en la sensació.

No es limita a rebre els estímuls que també hi són i a elaborar una resposta quasi automàtica, sinó que és molt més dinàmic, “interpretar” allò que els sentits li fan arribar.

Veure: és la capacitat física que té el sentit de la vista de formar una imatge a la retina de l'ull i que després el cervell interpreta. Això no és possible si no hi ha llum. Per veure-hi necessitem l'ull per captar la imatge, el cervell per interpretar-la i la llum.

Mirar: és veure amb atenció i interès.

Percebre: és la suma de la informació que ens dona el sentit de la vista i la interpretació que fem d'aquesta informació. La percepció depèn de cada persona, i de la seva cultura, experiències…

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA PERCEPCIÓ:

En l'acte perceptiu influeixen de manera simultània dos factors:

• Les característiques de l'estímul
• La constitució del receptor

Es considera que en tot procés perceptiu influeixen tant els elements innats com els apresos.

Es necessita que la persona tingui una capacitat bàsica per a percebre, ara bé cal que els estímuls siguin capaços per si mateixos de provocar una sensació.

L'ESTAT PERCEPTIU de cadascú depèn de diversos factors.

FACTORS EXTERNS:

• INTENSITAT: depèn de la força de l'estímul que ha de ser superior a la de l'anomenat llindar absolut o llindar sensorial.
• REPETICIÓ: el nombre de vegades que es presenta l'estímul.
• GRANDÀRIA: el volum de l'estímul i la relació del seu tamany en funció d'altres estímuls.
• NOVETAT: si l'estímul que es presenta és nou o conegut per la persona que el percep.

FACTORS INTERNS:

• Motivació: té una influència directa sobre la percepció. Ex: les persones amb qui vas a una excursió poden influir en percebre com positiva o negativa una experiència.
• Atenció: té influència sobre la percepció depenent del grau d'atenció que una persona posa sobre l'element percebut. Ex: el grau d'atenció que posem en una classe influeix molt en com percebem i emmagatzemem la informació rebuda.
• Instruccions: les instruccions prèvies poden influir en la percepció posterior. (Experiment treball primer trimestre).
• Context: si l'estímul apareix en un context que no és l'habitual, el reconeixement tendeix a ser més lent. (Activitat grafies).
• Factors culturals: els costums i les creences influeixen en les maneres de percebre les coses. (Exercici diapositiva anterior).
• Expectatives: ens ajuden a trobar o escollir molt més ràpid un estímul.
• Emoció i estat d'ànim: influiran en com construïm allò que estem percebent. Ex: no és el mateix que ens proposi anar de festa en un moment que estem contents que en un moment que tenim un moment de baix estat d'ànim.
• Experiència passada: Ex: no és el mateix veure un cotxe estavellat a la vora de la carretera per una persona que no ha patit mai cap accident que per algú qui l'ha sofert o té un conegut que hi ha perdut la vida.
• Diferències individuals, la personalitat i la influència del grup social: Ex: no és el mateix arribar a una festa i veure que no coneixes a ningú si ets una persona introvertida que extravertida, l'anticipació del com t'ho passaràs, el constructe mental que faràs és diferent.

5. DIFERÈNCIES ENTRE SENSACIÓ I PERCEPCIÓ:

SENSACIÓ:

• En el procés de percepció, el sentit de la vista capta la realitat exterior i la transmet al cervell.

• La sensació és el pas previ a la percepció.

• Els éssers vius disposen de diferents formes de captar informació externa, si no tota, aquella que és més rellevant per a la supervivència de l'organisme.

• Quan sentim, captem o reaccionem davant d'un estímul.

PERCEPCIÓ:

• No obstant això, percebre no és només captar un estímul, és interpretar-lo i donar-li una significació.

• No hi ha percepció sense sensació, però la sensació no determina completament la percepció.

• La percepció, per tant, depèn de les experiències anteriors, és a dir, del que ja sabem o del que ja hem après: percebre és recordar.

• A la memòria s’incorporen factors socials i culturals (l’educació, els prejudicis, els estereotips…), estructures adquirides que condicionen coneixement perceptiu futur.

• La nostra percepció és, en el fons, un reconeixement. El que experimentem no seria possible sense la memòria i l’aprenentatge.

L'escola de psicòlegs que ha estudiat els mecanismes de la percepció de manera més extensa és l'escola psicològica de la gestalt.

Com s'organitzen les sensacions en percepcions significatives? Segons la gestalt, seguint uns principis o lleis perceptives.

Les lleis de la gestalt són formes constants d'agrupar els estímuls perceptius.

IL·LUSIONS ÒPTIQUES:

Les il·lusions òptiques són imatges gràfiques que provoquen determinats efectes visuals de manera que les figures es perceben com il·lusionàries impossibles de trobar en el món real. Són figures impossibles, poden ser dibuixades però no es poden construir a la realitat.

Les lleis gestàltiques més importants són:

1. Llei de proximitat o semblança: davant d'estímuls propers o semblants, tendim a agrupar els propers, de manera que formin una figura. Agrupem les figures que són semblants entre elles. Les formes més pròximes es perceben com si formessin part de la mateixa figura. Les formes iguals o semblants tendeixen a percebre's com una sola figura.

2. Llei de la continuïtat: percebem elements com a continus millor que com a discontinus. Organitzem en una única estructura aquelles parts que semblen tenir continuïtat. Nosaltres suposem que les figures continuen, que s'organitzen sense veure-ho. Les formes orientades en una mateixa direcció tendeixen a percebre's com una mateixa figura.

3. Llei de contrast: la percepció d'un element està influïda per la relació que té amb altres elements del conjunt.

4. Llei de figura-fons: les imatges visuals són, en realitat, figures que destaquen sobre un fons. Sempre organitzem la percepció distingint una figura d'un fons. Normalment la figura serà allò més ben organitzat: formes geomètriques, formes que ja coneixem, etc.

5. Llei de tancament / llei de la pregnància o bona forma: un estímul obert o incomplet tendeix automàticament a ser percebut com tancat. La nostra percepció tendeix a completar figures no tancades, afegint les parts que hi falten.

ALTRES FACTORS PERCEPTIUS:

• Superposició: com percebem l'efecte de espacialitat?
• Pèrdua de intensitat: com percebem l'efecte de espacialitat?
• Disminució progressiva de la grandària: com percebem l'efecte de espacialitat?